elmusa

...Perquè no tot val

La partida de diumenge passat (24 d’abril de 2016) a Oliva va ser una preciositat, una delícia, pel que fa al joc, a l’espectacle a l’ambient, però també des d’una perspectiva professional. Concretament, des de la psicologia, va ser curiós detectar trets i fenòmens que ajudaven a entendre la partida i també el resultat.
 
Les coses no sempre funcionen de la mateixa forma. I les persones no actuem igual encara que les circumstàncies siguen paregudes. Per això, tantes vegades, a l’esport, el resultat és impredictible quan els rivals estan igualats en aspectes físics, tècnics i tàctics. I la balança s’inclina en favor d’aquella persona que té unes habilitats psicològiques determinades. Hui voldria explicar una situació que vaig observar i que pot il·lustrar la riquesa i complexitat de la conducta humana, incloent’ hi la dels pilotaris.
 
Per tal de contextualitzar, comence per dir que era una cita important. La segona final de la Lliga de Raspall, que podia donar la victòria definitiva als Rojos, si guanyaven, o que podia oferir als Blaus una segona oportunitat en la tercera i definitiva final, en cas de guanyar aquesta partida. Els Rojos comptaven amb la pressió de ser líders i haver d’aguantar el tipus. Els Blaus, tenien la necessitat peremptòria de la remuntada per seguir vius en la competició.
 
Per acabar-ho d’adobar l’escala estava plena a vessar i les ganes d’espectacle s’ensumaven per tot arreu.

Els dos equips van perdre al dau i anaven igualats a un joc. A partir d’ací, va produir-se una escletxa en la moral dels Rojos que no va tancar-se de nou en tota la partida. I ací és on ve l’anàlisi psicològica. Si els dos van ser superats per l’equip contrari al rest, només començar la partida, com és que les conseqüències en la seua seguretat i forma de joc no van ser les mateixes? Perquè els actors no són iguals. Evidentment. I les intervencions que es van donar per tal de resoldre els successius errors tampoc van ser les mateixes ni igual d’eficaces en els dos equips.

Esta és la idea: les persones no rebem de la mateixa manera les conseqüències de la nostra conducta. És a dir, un estímul no és ni bo ni roí; depén, i s’ha de saber de què depén. L’altre dia, algunes mostres de suport a un dels jugadors van ser netament contraproduents. El públic i tots en general estem acostumats a donar palmades en l’esquena (més o menys literals) a qui veiem que s’està afonant, però no entrem a valorar el que estes palmades poden provocar. Moltes vegades reconforten qui les rep. Però no sempre és així. I saber quan toca o no toca donar suport o com s’ha d’actuar, és important. Quin missatge transmetem dient-li a un company que no passa res, que a la següent, que vinga, que va, és cabdal per evitar errors com els que veiérem l’altre dia. Per què? Perquè el més important no és el contingut del missatge, sinó el significat objectiu; és a dir, quantes vegades s’hi transmet, amb quina intensitat, acompanyat de quin llenguatge no verbal i si està dirigit a una persona o a més. Perquè tot plegat influeix sobremanera en la seua interpretació. Ja ho diuen els savis: parlen més alt les accions que les paraules.
 

Roberto i Sanchis durant la final . Foto: Ulisses Ortiz

En definitiva, un missatge del tipus “no passa res, tranquil” pot traduir-se en el cervell del receptor en alguna cosa com ara “va xiquet, l’has tornat a porrar, què hem de fer?”, la qual cosa no ajuda a enaltir els ànims de qui ja està de baixó. Ben al contrari, intensifica el discurs intern pessimista i centra l’atenció en l’error, dos de les tendències que deriven a la derrota en la competició.

En aquest exemple que vam testimoniar diumenge passat, els missatges de suport a un jugador van ser una llosa que no va alleugerir la pressió que suportava, sinó que la va augmentar i va ser, des del meu punt de vista, juntament amb el discurs intern, definitiva a l’hora de produir el resultat final.

I per acabar, una evidència, o dos: en els esports de pilota és molt important la pilota. I en els esports d’equip és molt important la comunicació. 

Gemma Sanginés 
Psicòloga de l'esport

 www.gemmasangines.com