Fem Pilota - Capçalera

Final lliga professional de raspall

Aquest diumenge es va celebrar al trinquet municipal d’Oliva la segona partida de la final de la lliga professional de raspall. La que determinaria si s’acabava o se’n feia una altra. I n’hi haurà una tercera.

Després d’un divendres on inauguràvem “Faixa roja, faixa blava. La pilota valenciana” a la Llosa de Ranes, i un dissabte amb el 1r campionat femení de raspall al carrer de Sueca, a més a més del concert en commemoració del 25 d’abril a la plaça de bous de València, amb les magistrals participacions de Lluís Llach, Al Tall, Obrint Pas, Sènior i el Cor Brutal, o Andreu Valor, entre altres, arribava el diumenge de matí, on tot un club com el d’Oliva, havia preparat el trinquet per a l’ocasió. Gran treball el d’aquest club.

Com a cosa curiosa, cal dir que, el gran Martínez de Irujo, es va interessar per com anava aquesta final i, si haguera pogut, haguera estat present, ja que fins a eixe matí va estar per les nostres terres.

Arribaven els equips d’Ian de Senyera, el Moro d’Alcàntera de Xúquer i Miravalles del Genovés, de roig, que havien guanyat a Bellreguard la setmana passada la primera de les partides de la final. I l’altre equip encapçalat per Ricard de Castelló de la Ribera, Sanchis de Montesa i Roberto d’Alzira, els aspirants, de blau.

Les comarques de la Ribera i la Costera que, juntament amb la Safor i la Vall d’Albaida són les més actives al món del raspall, eren les representades pels jugadors presents a la final.
 

Roberto d'Alzira, Sanchis de Montesa, Ricard de Castelló de la RIbera, Miravalles del Genovés,
Moro d'Alcàntera i Ian de Senyera. Fotografia: David Sarasol/Museu de la Pilota

Quan un jugador com Ricard, maltractat al llarg de la seua carrera esportiva, arriba a una final com la de la lliga professional de raspall, guanyarà o no, però, és tot un triomf haver-ho fet ja. A més a més, entra de rebot, després de la lesió d’un company. Al seu costat Sanchis i Roberto, tots dos molt joves, però que ja compten amb una lliga cadascun. Així i tot, no eren un equip considerat dels favorits, però, a les finals cal arribar i jugar-les.

A l’entrada del trinquet podies vore l’ambient de final on, entre altres, veies arribar el Genovés i el seu fill Genovés II, el gran Waldo, els germans Savipecho, el pare de Sanchis comprant entrades, així com la premsa habitual en aquestes partides, o a Dorín amunt i avall perquè tot estiguera a punt.

L’ambient era de final, encara que el trinquet, un dels més grans de tot el país, no estava ple. Hi havia gent habitual, de les comarques tradicionals de raspall, però podies vore gent d’altres llocs com Massamagrell a l’Horta Nord o les comarques del sud, com les Marines o la Foia d’Alcoi. Hi havia jugadors com els esmentats i altres com Carlos II del Genovés, Brisca d’Oliva o Saxa d’Orba, entre altres.

Arribat el moment de la presentació, comencen a eixir els jugadors d’un en un. Primer Roberto, seguit de Sanchis i Ricard. Després Miravalles i el Moro, rebut amb una gran ovació i amb tot el trinquet dempeus. Ell va respondre amb reverències i aplaudiments. Finalment, el més jove de tots, Ian, que amb un somriure a la cara no expressava la pressió que després pareixia patir.

Tot això ho vius des de l’escala, al rest, on estaven els pares, el germà i amics de Ricard, aplaudint, animant, mostrant la bandera del seu poble.
Al palquet d’autoritats, l’alcalde d’Oliva David González, el president de la Federació José Daniel Sanjuan, i el director general d’Esports Josep Miquel Moya, que no se’n perd cap. A l’escala també podíem vore l’Alcalde del Genovés Pere Revert que, encara no du un any al càrrec i ja ha anat a dues finals de la lliga de raspall professional.

Aquesta vegada sí que hem vist uniformitat als equipatges dels jugadors, important per a la imatge dels mateixos. Als patrocinadors habituals de la lliga com Savipecho, supermercats masymas o la mateixa Diputació de València, almenys, en l’equip blau de Ricard, Sanchis i Roberto, també podiem vore pilotaveu.com, pollos Planes o Raquet Shop. Curiós, Ricard portava fins a la tovallola personalitzada amb el seu nom.

La final començava amb els de Ricard a la treta, joc molt llarg, amb algunes errades dels blaus que, finalment, van fer que perderen el joc. Però, en compte d’ensorrar-se, guanyaven el joc del rest amb lluita. Arribats ací podies vore com el Moro donava ànims al jove Ian, que pareixia que la pressió l’estava engoixant massa. I així va ser, la resta de jocs, tots cauen al costat dels blaus que, amb un 25 per 05, s’emporten la partida i forcen la definitiva, novament a Oliva, diumenge que ve.

Però, no va ser tan fàcil com reflecteix el marcador. Cada joc es va haver de lluitar amb gran esforç per part de tots, i una concentració que, cada vegada que venien al rest, Ricard demanava als seus companys.

I, jo que puc considerar-me amic de Ricard, sé el que ha patit per arribar on ho ha fet. Tot passió, nervi, un terratrèmol d’idees i projectes que va acomplint, és capaç de fer diverses coses al mateix temps. Veus un jugador que, des que ix del vestidor cap a la presentació i durant tota la partida, ho fa somrient, concentrat i gaudint de veritat. Això és actitud positiva.

Al final, amb el goig d’una part del públic i amb reballada de coixinets a la canxa, veus l’alegria d’uns i la decepció dels altres, però, sobretot, companyonia, els perdedors van on estan els guanyadors a donar-los la mà i l’enhorabona.

 
David Sarasol Moscardó
Director del Museu de la Pilota de Genovés