elmusa

De pares a fills, açò és mel de romer: la pilota, per Josep Moll

No parlaré ni d’apicultura, ni de cuina, ni de..., però he pensat que era una manera deliciosa i molt adient per contar-vos les partides finals del campionat de raspall que organitza la Mancomunitat de la Vall d’Albaida junt als clubs de pilota disputades el diumenge 7 de febrer (la resta de resultats ací) 

Amb ofici i benefici, treballe rodejat de papers,“mate” el cuquet de no despenjar pilotes, veient-les botar, a les pilotes de badana i vaqueta, i el diumenge de matí me’n puge cap al poliesportiu d’Ontinyent. Passe per Ontinyent i el poble està ple de policies i ambulàncies (pense, “algun accident...”), em quede sense bateria al mòbil i arribe al bar del poliesportiu amb intenció de “fer un mosset” i entrar en ambient.

Els més matiners, com des de fa 13 anys (finals d’Atzeneta), són Paula “la de l’Olleria” i Vicent “el d’Atzeneta”, els “alma maters” d’aquests campionats. Al seu costat, tampoc poden faltar, des de la primera final, els músics : 2 xirimiters i 1 tabal.

Al ser hivern, tindre un trinquet cobert (malgrat que “bastant” gelat i bufat) sempre ajuda a poder disputar les finals sense entrebancs de l’oratge.

Vos faig memòria: aquest campionat d’aficionats i escoles de pilota juguen, al carrer, a 40 tantos o 8 jocs i, al trinquet, a 6 jocs (30 tantos).

La primera final és de 2ona categoria i s’enfronten els equips de Canals i Llocnou d’En Fenollet. Partida que pareixia clara per “als rojos” (Canals) al posar-se 25-5, però una gran reacció “dels blaus” (Llocnou) igualà la partida a 25 i l’emoció del darrer joc. El fan “els rojos”.
 

Equips de Canals i Llocnou. Fotografia: David Sarasol 

Calfen els jugadors de la propera partida i entrem en conversa un trinqueter, un jugador “semiprofessional”, una gran aficionada (mare i germana de pilotaris), un polític-pilotari i el que escriu. Cadascú expressa, des del seu punt de vista, com veu el món de la pilota: A) trinquets infrautilitzats (4) a la comarca  per a partides de professionals (modalitat raspall) enfornt d’altres comarques: la Costera (la Llosa, el Genovés), La Safor (Xeraco, Gandia, Bellreguard, Piles, Oliva), La Marina (el Verger, Dénia, Xàbia, Orba, Ondara); B) clubs i escoles sense ajuda que mantenen un campionat aficionat sense “quasi” suport institucional;  C) implicació dels polítics en creació d’infraestructures, ja siga un trinquet o un carrer artificial: promeses sense resolució (cas d’Albaida: en 2008 era un club amb 10 equips i 34 jugadors en l’escola; actualment, 1 equip de 2 jugadors); o tot el contrari, carrer del Raspallot de Quatretonda (un club en creixement). Parem de xerrar...

Comença la final de 1a, “els blaus” (el Genovés) fan el primer joc des del traure; però els “rojos” (Castelló de Rugat) fan 5 jocs seguits i la partida es decanta cap a ells. Guanyen 30-10.
 

L'equip de Castelló de Rugat celebra la victòria l'any 2015. Foto: Aran Reig. 

Ací tinc l’excusa, del títol de l’article, de pares a fills, sí perquè en les finals tenim jugant a: el fill de “Pinet”, el fill de “Sagasta” (de Simat) i els fills (Roberto i Toni) i nét (Martín) del “tio Sensio” (del Palomar).

Aquests campionats han servit per revitalitzar la pilota a la comarca i d’on han eixit joves jugadors (s’iniciaren amb 7 i 8 anys) que ara segueixen jugant, tant a nivell professional com aficionat. Exemples en tinc (perdó als que no anomene: en són molts): Gabi “de la Pobla”, Domingo “de Llutxent“ (recordeu : desafiament el dissabte 13 de febrer entre “la costera contra la vall d’Albaida” al trinquet de la Llosa), Jaume “de Montesa”, Carlos “fill de Joaquin”, Edu i Josep “del Genovés”, Molina (Gabriel) “del Palomar”, Robertet “de Quatretonda”, Martin “el nebot d’Alberto”, “el surdet de Muro”, ”el xiquet de Laguar”, i un llarg etcètera com Abel-Josep de Bèlgida, Moisés de Planes, Jordi-Marc de Castelló, Dani d’Atzeneta, etc.
 

Sergi, aleví del Genovés. Fotografia: David Sarasol 

Com vos dic al principi, mel de romer, de pares a fills : la transmissió del joc (ancestral),  la saviesa col·lectiva, el patrimoni (la llengua prohibida) d’un poble (el valencià) ha estat l’esforç de moltes generacions. Arrelament.

     Josep Moll 
A dos i dos ratlles