elmusa

Nous aires en el raspall professional

Amb la victòria de Moltó, després d'haver guanyat a Coeter II en la semifinal i a Waldo en la final, s'imposa una nova generació de pilotaris de raspall amb una mitjana d'edat al voltant dels 24 anys aproximadament.
 
Moltó, pensem, que representa la quinta essència del pilotari del segle XXI, dedicat en cos i ànima a la pràctica professional del raspall i això significa una preparació física planificada al detall: entrenaments, fisioteràpia, dieta, etc. Darrere queda ja la generació de Waldo i de Coeter, que s'han hagut d'enganxar al carro dels més jóvens si volien seguir el seu ritme i dur la pilota igual de ràpida que ells.
 
Podíem batejar, per tant, la generació actual com la de la crisi. Entre la generació d'aquests nous pilotaris encapçalats per Moltó i Marrahí i la de Waldo, Coeter, i els eterns Alberto i Moro (que ja pertanyen a una altra) cal destacar que hi ha una generació perduda, que, precisament coincidí en la bonança econòmica que tingué el país amb el canvi de segle fins a la crisi econòmica. Amb això vol dir que, en l'àmbit professional, no hi ha pràcticament jugadors entre els 26 o 27 anys i els 35 anys.
A banda d'això s'imposa també una altra forma de jugar, com també havia passat abans en l'escala i corda, caracteritzada per una tendència a jugar per dalt, es prefereix, per tant, el carxot al manró. Fins i tot, s'arriba a jugar de carxot amb la pilota a poc més d'un pam de terra. En la darrera final vam poder  comprovar com Moltó executa aquest colp a la perfecció amb una rapidesa envejable.
 
Cal fer esment al colp de bragueta, que des de la retirada de Loripi de Simat sembla estar en perill d'extinció perquè no pareix que cap jove agosarat es digne a posar-lo, de nou, en pràctica.
 
L'afició, per altra banda, també ha canviat, ara, com ja fa dècades que passà en la pilota basca, l'aficionat és més seguidor  i menys imparcial, com denotaven les samarretes a favor de Moltó, on es podia llegir 'Moltó fans', cosa que també havia passat en l'escala i corda amb el jove Puchol i els 'Puchol fans'. Al llarg de la partida poguérem comprovar tant els crits d'ànims per a Waldo dels aficionat de la Safor, com per a Moltó dels de la Costera i la Ribera.
 
Amb açò vull posar de rellevància que aquests canvis no només denoten un canvi generacional, sinó moltes més coses.
 
Nous temps per al raspall es veuen venir.
 
     Victor Durbà