Fem Pilota - Capçalera

Waldo: torna el mite


Waldo és tota una personalitat dins i fora dels trinquets. La seua cavallerositat -en tota l’amplitud del terme-, afany de superació, classe, constància, punt d’honor i bravura han fet d’ell un pilotaire de llegenda. Potser estem davant el millor jugador de raspall de tots els temps. Per conèixer millor el personatge, cal recordar els seus orígens. Va nàixer a la localitat d’Antíbol a la Provença francesa el 1978. Fill d’emigrants, n’està orgullós de la seua ascendència. Aquest fet va marcar el seu caràcter i contribuir a fer d’ell una persona humil i combativa alhora. Així, de ben jove i de tornada a Oliva, es va iniciar molt prompte en el joc de la pilota per tradició familiar –són pare era un gran aficionat-, i per proximitat al trinquet local. El seu ídol i principal referent sempre ha estat ‘Paco Cabanes El Genovés’, gran amic personal i de la família.

Després d’uns inicis on va compaginar la pràctica del frontennis amb la pilota, va debutar als 16 anys al trinquet ElZurdo de Gandia. El seu palmarès és inigualable, i més encara si pensem en la duresa de la modalitat del raspall. Ha guanyat 10 campionats individuals, el primer en l’any 2000 i on només ha perdut una final, la que va disputar contra Gorxa en 1999 quan només tenia 20 anys. A més a més, es va proclamar campió del Món de llargues en el 2000 mentre que, en el 2003, va quedar semifinalista del campionat universitari internacional de pilota basca Zabalki a Euskadi davant  l’admiració i reconeixement generalitzat de l’entès públic basc. També es va anunciar juntament als millors especialistes de l’escala i corda durant un breu període de temps.  

Tot plegat, un pilotaire sempre a la recerca de nous desafius (per difícils que hagen sigut), nous límits, noves sensacions i, pel seu carisma i bonhomia, sempre ha comptat amb el favor del públic per la qual cosa podem proclamar sense embuts que estem davant el digne successor del seu estimat ‘Genovés’.

Fora dels trinquets, Waldo també ha significat pel seu compromís amb els més desafavorits i en pro de la justícia social. Aquest fet el va portar a ser regidor del seu municipi pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE). Tampoc no ha dubtat en col·laborar, en innombrables ocasions, amb la causa sahrauí en els festivals pilotaires que s’han organitzat. Igualment juntament amb el seu amic Genovés II, ha estat un dels pocs pilotaris que es va atrevir a alçar la veu en contra del tancament de Canal 9. A més a més, encara troba temps per exercir de monitor de pilota entre els més joves i, en temps més recents, va voler iniciar una nova etapa com a empresari de la pilota i trinqueter per dignificar el món professional del raspall pensant en l’interès general.  

Tornant a l’actualitat, l’any passat va haver de renunciar nogensmenys a jugar l’individual -salvaguardant així la seua dignitat- donada la campanya de persecució implacable a la qual va ser sotmès. El temps posarà cadascú al seu lloc. Ell en canvi, com sempre ha fet amb les nombroses lesions que ha superat al llarg dels anys (i de les que ha eixit reforçat), ara amb més experiència que mai, són moltes les pàgines de glòria per a la pilota amb les quals encara ens delectarà. Dissabte, torna el mite. 

Víctor Agulló Calatayud