Fem Pilota - Capçalera

Combatre la crisi als trinquets

La pilota necessita renovar l’afició i atraure els joves per poder aturar la crisi
 
Els plantejaments d’organitzar les partides en dies i hores feineres dificulten cada vegada més l’afluència de gent als trinquets.

La reunió del Comité de Jugadors, Trinqueters i Federatius celebrada el passat dijous es va centrar en bona part a analitzar la crisi que travessa el món de la pilota professional, tant d’escala i corda com de raspall, si bé està més accentuada en la primera modalitat.
 
Hui és un fet incontestable que, en qualsevol trinquet, dels importants inclosos, si no es tracta d’una final d’un trofeu, un desafiu o una partida extraordinària per algun motiu, ens trobem a les graderies en la majoria de les vesprades a sis o set dotzenes d’aficionats. I açò afegit a què les travesses han minvat d’una forma tan cridanera, que en trinquets on era prou corrent fa uns anys que es travessaren 4.000 o 5000 euros (no vull anar als anys huitanta, quan es travessaven dos o tres milions de pessetes molts dies) en una partida ‘normaleta’, ara costa un mon arribar que es travessen 1.000 euros. Per tant, els trinqueters no poden pagar molt als jugadors i la majoria de les vegades perden diners, malgrat que cada dia cobren menys jornal els pilotaires, tant siguen promeses com professionals.


Pepito Malonda, ex-jugador i marxador. Fotografia: José Tomé. 
 
Es pensava, quan va eixir l’empresa Val Net, que de sobte es feu càrrec de la nòmina dels millors jugadors d’escala i corda, amb un sou fixe cada mes i tots els drets socials assegurats, les coses canviarien per als jugadors. Però a la volta de dos o tres anys ja es va comprovar que a Val Net no li quadraven els comptes. A la crisi galopant de la manca de travesses i d’espectadors, es va afegir la demora en cobrar les ajudes o subvencions de les administracions publiques (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments). Al mateix temps, amb la crisi general han desaparegut també les ajudes que arribaven d’entitats com Bancaixa, que era patrocinadora del Circuit Professional. I una darrere de l’altra, les ajudes a la pilota, encara que puntualment, n’arriben d’alguns Ajuntaments en determinades competicions, han anat desapareguent.
 
Les primeres figures eixen per 1.500 euros al mes

És conegut que, gràcies a l’empresari José Luis López, gran mecenes de la pilota, a principis d’este any, es pogué fer front a un crèdit perquè els professionals, tan en nòmina de Val Net, com no, pogueren cobrar puntualment. Mentre, en la mesura que arriben les ajudes endarrerides de les administracions, els professionals van cobrant les quantitats que els deuen de premis guanyats en les competicions oficials i d’altres conceptes.


A la imatge podem veure a Pere Roc II, a Raül i a molts aficionats a la pilota, entre ells a José Luís López. Fotografia: ValNet 
 
Tota aquesta empobrida situació fa que hui les principals figures de l’escala i corda, una vegada deduïdes algunes despeses, com ara fisio, material per preparar-se les mans i gasolina, cobren  un sou d’uns 1.500 euros al mes, quantitat similar a la de qualsevol treballador d’un supermercat, per posar un exemple. I crec que la xifra parla per sí sola. Perquè arribar a ser figura d’un esport, que en altres moments menejava prou milions, per cobrar eixe sou, la veritat no és molt encoratjador.
 
I davant aquest panorama tan poc brillant des del punt de vista econòmic, en la reunió de dijous es parlava d’açò, com a un dels principals problemes. I també es debatia com es pot revertir la situació, perquè els assistents reconeixen, segons fonts del comité, que al marge de la delicada situació econòmica dels trinquets, com de la resta de l’economia en general; que alguna cosa no s’està fent com toca.
 
Perquè un dels assistents ens deia que encara que els jugadors pugueren cobrar més, per patrocinador o pel que fóra, de què valdria si només veuran la partida cinquanta o seixanta persones? O siga, que el problema no és sols de diners, que també.
 
Millorar la difusió amb un gabinet professional

Tots estan d’acord que cal donar molt més difusió a l’activitat dels empresaris i jugadors, per veure com es por aturar, si no tot, en part, la creixent baixada d’espectadors a les partides. També calen mesures encaminades a fer més atractives les partides per captar nous aficionats, ja que la majoria que van als trinquets són gent major, que per llei de vida se’n va anant i ja no la recuperes.
 
Les partides es fan en molts trinquets, de la mateix manera que fa cinquanta anys. És a dir, un dia feiner, a les cinc de la vesprada, quan la majoria de gent jove està treballant, no és la millor perquè puga anar gent nova al trinquet. Abans, en una vintena o poc més de travessadors, que hui no estan, es dissimulava millor la manca d’espectadors.
 
L’empresa Val Net i la Federació deurien tenir, açò o diem nosaltres, un gabinet de comunicació professional que fera eixa tasca de divulgació i informació tan necessària perquè la gent estiguera sempre informada de l’activitat als trinquets i per la nit dels resultats cada dia. I de la mà deixa tasca, podria arribar més fàcilment l’ajuda de patrocinadors, encara que ningú no té una ‘vareta màgica’ per trobar solucions ràpides. I per este problema, tampoc ajuda el tancament de la televisió pública valenciana, que deuria ésser un suport important per a la pilota, al marge de buscar només audiències.
 
La mesura de prohibir les galeries, que ja la vam analitzar fa unes setmanes, ha tornat, passat el mes d’agost i pocs creuen que puga donar massa resultats. És un al·licient en determinats moments puntuals, però no pot convertir-se en rutina, perquè perd l’objectiu molt prompte, al marge que uns jugadors que ara estan pitjor pagats que mai, és complicat que no es ‘cremen’ si es veuen obligats a un major esforç amb menys recompensa.
 
Incentivar l’entrada de gent jove per renovar l’afició

En definitiva, que són mals temps per a tot, i més per a un esport com el nostre que mai ha rebut el recolzament que calia i que ve d’uns models empresarials i esportius d’altres èpoques, per la qual cosa, no serà fàcil eixir de la crisi, tot i que a nivell d’escoles i d’aficionats en competicions oficials, en tenim més que mai. Però a nivell professional caldria fer una catarsi per buscar nous aficionats. Incentivar l’entrada als trinquets a la gent jove i, en la mesura del que es puga, fer les partides en horaris i dies més apropats als caps de setmana, com una de les mesures a més curt termini. I per suposat, és un tema obert a totes les opinions, que de segur vindran a enriquir estes reflexions.


Imatge d'Oliva durant la final del Gregori Maians. Fotografia. David Sarasol 


Paco Durà