Fem Pilota - Capçalera

Pilota a les galeries?

Veig que el tema de tirar la pilota a les Galeries apareix i desapareix, i com el riu Guadiana, va i ve, s'accepta i s'abandona, i davant dels arguments en un sentit i un altre, i sense voler, com és normal, assentar càtedra, he pensat aportar una xicoteta candela per tal d’aportar una miqueta de llum, tot i que siga tènue.

Este és un tema que té molts vessants i interessos i no crec que la seua aplicació tinga res a veure amb l'assistència del públic a les partides, almenys no va ser el motiu de la seua aplicació quan en els anys 80 va ser acceptat.

Com deien els mestres Juliet i Rovellet, ells recordaven que la pilota en els anys 40/50 pesava al voltant d'uns 36 gr. i resultava altament complicat tirar-la a la Galeria, excepte comptades excepcions d'excel·lent poder i qualitat.

Açò ve avalat per la pàgina que hui aporte, escrita l'any 1939, de pròpia mà, del sacerdot D. Vicente Cremades Marco (El Blanquet), grandíssim aficionat a la Pilota, qui va salvar la seua vida en plena Guerra Civil, gràcies a portar una pilota de vaqueta i un guant en la butxaca.

També ha sigut un tema recurrent en les moltes conversacions hagudes amb piloters i aficionats de major edat.

Diu D. Vicente Cremades, que, segons recorda:
“ … en la seua joventut les pilotes pesaven uns 31/33 gr. i el seu cost era de 4,50 ptes.“

Dada curiosa que concorda amb els records dels mestres esmentats.

També diu que el pes va anar augmentant fins a, de vegades, doblar-se, de manera que:
“… els jugadors, no sols els millors, sinó també els regularets, amb facilitat, tiren la pilota a lassa galeries…..”

Venint així a reblar l'argument que al seu dia va portar a “Privar” la pilota a les galeries.

En les moltes i profundes discussions que es van donar en el si de l'acabada de crear Federació de Pilota Valenciana, en la qual hi havia representació de tots els estaments de la Pilota (Trinqueters, Jugadors professionals i aficionats, Marxadors, etc.), es va arribar a valorar dues qüestions:
1) Les lesions en les mans dels jugadors, sobretot Punters i Mitgers que reben l'impacte amb major duresa
2) L'excés de pilotes llançades a les galeries que donaven la sensació que el joc consistirà en eixa jugada únicament, perdent-se el joc “Per Dins”, en el qual el Mestre col·locava la pilota amb destresa i estil.

Ha sigut per a bé?

Ha sigut per a mal?

¿Es gaudeix menys en una partida amb el joc per dins que quan es transforma en una competició per a veure qui la tira més vegades a la galeria?

Fa molts anys que no estic en el “Trellat federatiu”, però en més d'una ocasió, entre aficionats, he opinat que l'experiència és un grau i tal vegada es podria matisar la decisió que al seu dia es va prendre, establint certes regles limitadores, que no anul·laren l'espectacularitat de la “Pilota a la Galeria”, com per exemple permetre-ho amb una volea des de dos blaus més que la corda, o un “Sobaquillo” des del rest, o qualsevol jugada que aporte bellesa i sensació de poder.

Per tant, crec que el tema és prou important com perquè ens capfiquem en una “Guerra epistolar” en la qual es perda el temps i amb el perill, com deia la meua iaia que “Les paraules s'enreden com les cireres”, per la qual cosa opine que, si realment el problema planteja una situació tan “Dura” com la que es dedueix de les últimes aportacions escrites, seria recomanable, almenys així m'ho pareix, que “Per qui procedisca” s'establiren noves reunions en què, mirant-se als ulls els que amen la Pilota, i amb la veritat en la punta de la llengua, es valoraren opcions i s'arribara a una solució actualitzada i acceptada per tots, o almenys per la majoria interessada.

I ho dic de cor, perquè inclús no essent president de la Pilota des de fa 21 anys, continue essent un amant seu fins al fons dels meus sentiments.

Així que:

“QUI MÉS SÀPIGA, QUE MÉS DIGA”

I sobretot:
 
“AVANT, SEMPRE AVANT.”

Victor Iñúrria 
Primer President de la F.P.V