elmusa

La pilota, Genovés i jo

En demanar-me una col·laboració per la revista de les festes de Genovés, no vaig poder per més que acceptar, mirant els molts lligams que m’uneixen a aquest poble, pel que fa al món de la Pilota i d’altres més personals .

Abans d’ésser part integrant del món pilotaire, ja coneixia jo Genovés, en passar mantes vegades cap a Benigànim, on viu un íntim amic, ‘quinto’ de la meua ‘mili’, i on he gaudit de la seua hospitalitat, així com de l’alegria de les seues festes.

I, com ho diré? Anant, anant, primerament travesses Xàtiva pel passeig de l’Albereda, ample, majestuós, espill de la puixança de la ciutat, cap d’una personalíssima comarca, després voltes cap a la dreta per pujar la costera de l’històric safareig públic, i en arribar a la sobtant desviació al Genovés sembla que canvies de món.

Fins avui (per fi les obres d’ampliació), havies d’agafar un camí estret i retorçut que s’abocava cap a un Fondó, ple de naus industrials, per enlairar-se seguidament per un rost, no massa pronunciat, però sí advertidor que alguna cosa anava a canviar.

De sobte un petit edifici religiós (El Calvari), i un altre de més gran (l’Església de la mare de Déu dels Dolors), totes dues voltades per un grapat de cases que, des de la carretera, grimpen pel matalàs de les serralades que l’afermen a terra, pujant cap al cim en capçades treballades i suades pels seus homes, qui les han transformades en riquesa cítrica, en or sucós, en pendó de qualitat.

La carretera de Gandia, la que et porta a Benigànim, travessa el poble partint-lo en dues zones, l’esquerra com a reserva de futur cap a la vall (amb eix Forn de Valerià, que em fa aturar-m’hi tots els viatges per tal de mercar eixe sabrossíssim pa assaonat, que és la perdició de qui fa règim alimentari), i la dreta, bressol, nucli i cau de la seua gent.

En continuar cap a davant i abans de pujar pel pendent que et durà a Benigànim, una estranya figura dalt d’un pedestal, amb el rètol “Monument al Pilotari”, ens assenyala cap a l’interior del poble, en una posició inintel·ligible per a un profà, però que als aficionats al joc de Pilota Valenciana els fa bategar el cor i girar cap a la dreta, cap a l’interior del poble.


Monument al Pilotari. Genovés. Foto: PilotaVeu

Allò és Genovés. El cau de la Pilota. El lloc que ha vist néixer tants i tants jugadors del nostre esport nacional.

D’aquest meravellós esport, La Pilota Valenciana, vaig ésser primer president pederatiu i co-fundador de la Federació, treballant al susdit càrrec durant més de 10 anys, omplint el meu interior d’un munt de sensacions i emocions, bones i no tant bones, però que totes plegades han marcat la meua vida pel temps que em reste.

Diverses actuacions i relacions m’han anant lligant a aquest poble, i entre aquestes puc destacar que, com a arquitecte he col·laborat a petició de l’Alcaldia amb el redactor del Projecte del Museu de la Pilota, aportant els meus criteris per la millor consecució del que la Pilota en general i Genovés en particular es mereixen.

Des del càrrec de president estant, vaig tindre la satisfacció de relacionar-me amb una plèiade de jugadors de tots els pobles i comarques als qui vaig prendre gran afecte i admiració.

Pel que fa a Genovés, han estat tants els qui he conegut i tractat, que no voldria caure en l’oblit de cap d’ells, tanmateix i demanant d’antuvi el seu perdó, si el cas es produïra, vull nomenar aquells amb els qui més relació de qualsevol tipus he tingut, i així he de destacar els Pigats (pare i fills), Josep Maria, Joaquim Oltra, Pasqualito, Rocio el Mestre i el seu Fill, El Simatero i el seu germà Batiste l’Obrer, Enric Sarasol i el seu germà Jose, etc.


 
Malgrat tot, sí vull remarcar que, no tan sols els jugadors han arribat a ser bons amics, sinó també les seues dones i en ocasions els fills, i també altres persones que no essent jugadors han format part de les meues relacions, com ara el so Enric Sarasol i sa dona la tia Concha, o Artur i Ramon, fills del so Artur el Trinqueter, responsable inicial de la llavor esportiva que anys enrere ací va florir, i les seues dones, o la dona de Pasqualito, o Sardineta i Mari Juli, o Emiliet, eixe alcalde que s’ha proposat fer de Genovés el “Franiken” de la Pilota Valenciana, i tants i tants més que, cadascú a la seua manera, m’han dut moments de satisfacció i encís pels seus valors humans o esportius.

Demanant en primer lloc perdó a aquells que no anomene específicament, encara que formen el plegat d’amics que al principi esmentava, no puc deixar de referir-me a Paco Cabanes (el Genovés), (l’escultura que esmentava al principi d’aquest escrit, és ell en una interpretació personal que, d’una de les seues més característiques posicions, féu l’artista), i a Maria Lluïsa, la seua magnífica companya i suport espiritual.

Genovesins, tots vosaltres constituïu el solatge que la història ha deixat en aquesta beneïda terra, dotant-vos d’un caràcter i esperit summament personal. Sou tranquils i agosarats, treballadors i “bonvivants”, divertits i parcs d’expressió, arrelats a la terra i viatgers pel món, defensors de la tradició i amants del progrés.

Això i molt més sou les gents de Genovés.

Gents a les quals jo he acompanyat en les festes de la Mare de Déu, en viatges a l’estranger, en reunions de treball, en moments de joia com el de la festa pel premi de la loteria al poble i l’altruista acte de repartiment d’en Josep Lluís López, etc.

Persones de qui sempre he pensat que, amb les seues qualitats, es pot viure a les nostres terres valencianes amb la seguretat d’un equilibri entre l’avanç i el gaudi per allò propi.

Estimats amics, des d’aquesta senzilla col•laboració per al llibre de les vostres festes, vull desitjar-vos i aconsellar-vos, si m’ho permeteu, que seguiu essent així, que gaudiu de les festes i de la terra, del treball i del lleure, del que teniu i del que podeu assolir, que es deixeu a la revolta d’un camí o al solc de la terra treballada, les possibles diferències que el parany de la mamaleïda política vos puga posar en el camí, i convisqueu amb germanor i esperit de futur pel bé del vostre poble, de les vostres famílies i de Rebot o de Bragueta, pel bé de la Pilota Valenciana.

Victor Iñúrria 
Primer President de la F.P.V