Fem Pilota - Capçalera

Les galeries formen part del joc al trinquet

La prohibició de tirar la pilota a les galeries en les partides d’escala i corda ha estat paralitzada pel Comité Federatiu de Professionals, almenys durant el mes d’agost, després d’uns mesos en què s’havia introduït pensant que podia ser un revulsiu per als jugadors i l’afició, davant la crisi per la qual travessa el món professional d’aquesta modalitat.
 
Com passa quasi sempre, davant aquest tipus de mesura sempre s’obri un debat i apareixen opinions enfrontades. Curiosament, ara, existeix pràcticament unanimitat, almenys en l’entorn en què u es mou, que la prohibició no ha servit de revulsiu i el ben cert és que als trinquets van els mateixos aficionats, tret d’uns pocs, que també han de comptar, que arran de la prohibició deixaren d’anar al trinquet, perquè diuen que se li lleva “molta salsa” a la pilota amb la mesura.
 
Els jugadors també s’han pronunciat en contra de la prohibició davant l’organisme federatiu, després d’haver-se reunit. I dels trinqueters també n’hem parlat en uns quants dels que organitzen partides a escala i corda i tots estan per la línia de seguir com estàvem abans de la prohibició. És a dir, jugar amb galeries lliures. Això sí, privar tirar dalt la primera al fer dau, i des del rest al tornar la primera en cada quinze. I deixar també la porta oberta perquè en moments puntuals, d’algun desafiu o trofeu, així com el Circuit Professional, es puguen prohibir les galeries.
 

Trinquet de Pelayo. Fotografia: Frediesport
 
Vicis que agafen els jugadors
La prohibició té en contra també alguns vicis que s’agafen. I resulta cada vegada més perniciós vore com els escaleters, que sovint tendeixen a tenir més potencia i menys tècnica, no es preocupen de fer el dau ajustat perquè el contrari no la puga fer quinze de pacte, cosa que saben és complicat amb les galeries prohibides. Abans, l’escaleter es preocupava de fer el dau de forma que el mitger contrari no la tornara còmoda, ni molt més que l’escalater contrari la jugara de rebot. Tot això desapareix amb la prohibició de les galeries, perquè al no poder rematar així el quinze, disminueix també la preocupació del que fa el dau i repercuteix en definitiva en la qualitat del joc i en la tècnica dels jugadors, cada vegada més viciats per aquesta circumstància.
 
Al marge d’açò, també n’hi ha prou gent que vol que les galeries estiguen lliures, perquè gaudeixen quan un quinze el rematen dalt, després d’haver pilotejat vàries vegades, cosa que considera una “mutilació” dels jugadors en esta faceta del joc.

Al futbol, ningú no tocaria les porteries
 També, per contra, n’hi ha qui diu que si les tiren dalt fàcil el joc també s’acaba fent avorrit. Però esta queixa té menys partidaris, perquè el trinquet mai s’ha concebut sense galeries i formen part del joc. Com en el futbol, posem per cas, ho són les porteries, que a ningú se li acudeix fer-les més grans ni més menudes, per vore si millora l’espectacle.
 
A més a més, al trinquet, com en tot, el que cansa és la rutina. I les partides amb galeries prohibides sempre han tigut l’ingredient de la novetat. Si les fem sempre així, es perd eixa sensació. I això, entre d’altres més coses, és el que s’ha vist en estos mesos en què han prohibit les galeries.
 
La pilota està en crisi, perquè la societat que l’envolta ho està també. I mentre esta situació econòmica no canvie, serà complicat que qualsevol mesura que es vulga imposar triomfe. Amb això no volem dir que no calguen mesures imaginatives. La de regular més seriosament el pes de la pilota, a 40-42 grams màxim, podria ser una que beneficiaria potser l’espectacle i, a més, evitaria problemes a les mans dels jugadors. Per descomptat, la d’implicar patrocinadors públics i privats per incentivar les partides, mentre a vore si torna la TVV i això també facilita les coses a nivell de trobar ajudes econòmiques, com passa en altres llocs on es juga a pilota, com ara Euskadi.

      Paco Durà