elmusa

Tàrbena, una experiència enriquidora

El passat diumenge, 19 de juliol, vaig tindre l’oportunitat d’estar a Tàrbena realitzant un taller sobre la pilota valenciana, convidat per pilotaveu.com.

Aquest poble de la Marina Baixa, d’uns huit-cents habitants, és força peculiar. Es diu que aquesta zona és una illa lingüística, influïda pel parlar de Mallorca, el tret característic del qual és el manteniment de l’article salat, a causa de l’emigració del segle XVII que va portar centenars d’immigrants mallorquins a repoblar molts dels pobles de la Marina, la Safor i el Comtat.

Jo ja en sabia alguna cosa, però no deixa de sorprendre’t quan un xiquet et diu que s’arreglat “sa mà” per a jugar a pilota.

El poble (560 m) limita amb Parcent, Benigembla, Vall de Laguar, Xaló, Callosa d’En Sarrià, Bolulla i Castell de Castells i, encara que està a uns 30 quilòmetres de la mar, als seu voltants s’alcen muntanyes d’entre 600 i 1.000 metres.

Posseïx un castell musulmà (sa Casetes es Moros), prop del poble, a 700 m. d’alçada, que domina la vall d’accés a Parcent pel coll de Rates. Açò ens pot donar una idea de la importància de la població en temps passats.

Però, el que ens ocupa és l’experiència sobre el joc de pilota entre els xiquets de Tàrbena.

Arribats al poble després de quasi dues hores de camí per carreteres, entre bones i un poc dolentes, però amb paisatges que ho compensen, per a posar-se a treballar de seguida, ja que els xiquets esperaven impacients per a realitzar els tallers sobre pilota. Primer elaborant una piloteta d’esparadrap i llana i, a la vesprada, jugant amb ella en un dels carrers del poble.
 

Exposició i taller de fabricació de pilotes de badana. Fotografia: PilotaVeu

Però abans, temps per dinar, realment s’estava celebrant una fira gastronòmica, i no ho podíem desaprofitar deixant de tastar els menjars típics del poble. A més a més, visita obligada era Casa Pinet, un lloc d’ambient republicà-comunista, que et transporta en el temps, amb parets plenes de records.

I a la vesprada el taller de raspall. Uns vint-i-cinc tarberners i tarberneres, d’entre cinc i catorze anys, esperaven per posar-se els didals i fer anar la pilota que s’havien fet de matí. Mentre s’arreglaven ens contaven algunes coses. Van al col·legi al poble fins a sisè, després a Callosa a l’Institut. Són una trentena a l’escola, no hi ha més. I mentre uns s’arreglen “sa mà”, altres ja es posen a jugar en companyia de Ricard i Guillem. L’organització molt bona, quasi que ells mateixos s’organitzen, cap problema per fer els equips, ni per qui fa la treta, o si raspes tu o ho faig jo. Tots juguen, tots raspen i, si hi haguera escoleta, de segur els aniria bé. S’acosten alguns pares i iaios, comenten les jugades, parlen de les regles del joc i, fins i tot, animen els xiquets. Dos menuts, que no alcen un pam del terra, ens delecten pegant-li a la pilota i rient-se sense parar de tant bé que s’ho passen.

Finalment, el que anava a ser un talleret d’una hora i mitja, es va convertir en quasi tres hores i perquè calia anar-se’n. I és que quan s’està a gust i tot roda, el temps passa volant.
 

 
David Sarasol Moscardó
Director del Museu de la Pilota de Genovés