Fem Pilota - Capçalera

One wall versus pilota a mà

No fa molt em va arribar informació sobre la possible creació d'una Federació Mundial de Pilota que possiblement rebrà el nom de “One Wall”, atès que qui porta aparentment la veu cantant són els components d'aquesta modalitat de joc de pilota, (frontal d'una sola paret), que són els pobles saxons.
 
No és per a nosaltres cap novetat jugar contra una sola paret, de fet el Frontó (lat. frons, frontis), va nàixer com una especialitat de joc en què la pilota es llançava contra una sola paret, tornant-la a partir del seu rebot. Hui encara podem veure el magnífic “Frontó d'Una Paret” que existeix en Alcalá del Xúquer, on els nostres jugadors han donat mostra de la seua qualitat.
 
Fou en fases històriques posteriors que van aparèixer les parets laterals, una a l'esquerra o diverses si s'utilitzava l'interior d'un “Tripot”.
 
Com a expresident de la Federació de Pilota Valenciana (F.P.V.) i estudiós de la seua Història, Evolució i Modalitats, em permet aportar la meua personal opinió sobre aquest tema.
 
2.500 anys ens separen d'eixe magnífic fris grec en què els jugadors que en ell estan representats transmeten des de la seua modalitat “Feninde” l'essència del nostre Joc al Llarg, “Llargues”, que a través dels segles i dels pobles ha sigut anomenat “Jeu de Paume”, “Ballpelote”, “Pallapugno”, “Chazas”, “Kaats”, etc. Tancant en si mateix tota l'essència del món clàssic original.


Fris Grec "Feninde" Fotografia: Oradea Photgrapher
 
Des de la F.P.V., va costar enormement aconseguir que a través del “Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà” ens poguérem reunir països tan llunyans com Mèxic i Argentina o tan pròxims com Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Suècia o Irlanda, firmant un compromís de futur que va rebre el nom de “Carta de València” en què tots els representants ens vam comprometre a potenciar una Organització Mundial que assegurés un futur en comú, respectant sempre cadascuna de les modalitats locals, i establint com a base la que hauria de representar el conjunt, acceptant com a nom “Llargues” i com a pilota la coneguda com a “Pilota de badana”.
 
Estos jocs “Al llarg” han sigut els que a través dels segles han mantingut la presència de la Pilota en el Poble i en les Corts Reials, i cal explicar que,  va ser un ambaixador francès, Charles de Condamine, qui al començament del s-XVIII, va portar el làtex per primera vegada a Europa, a partir del que certs indígenes de la selva Amazònica nomenaven cautchouc, o "Arbre que plora", de manera que a finals del susdit segle algú va tindre la idea de substituir els budells de gat de l'interior de les pilotes, pel cautxú, obtenint una gran elasticitat i major rebot, la qual cosa va portar a potenciar el joc contra el “Frontis”.
 
En el joc tradicional  “Al Llarg”, amb els equips enfrontats, les pilotes no havien de pegar grans bots, però amb el nou material quasi va arribar a ser impossible jugar, de manera que, a poc a poc, es van anar acceptant variacions en la pilota i la forma de jugar, destacant el llançament de la pilota contra una paret, forma de joc “Indirecte”, que es va denominar inicialment "Blaid, Blé o Pleka".
 
Posteriorment es van anar afegint la Paret Esquerra, el Rebot i inclús la Paret Dreta, tot això com a influx de les parets tradicionals del joc en l'interior dels Trinquets a França, imposant-se finalment el concepte actual de Frontó amb paret lateral esquerra i rebot.
 
Segons algunes informacions, sembla que els primers frontons en terres basques foren els d'Alduides (1853) i Baigorry (1857).
 
A aquest tipus de Frontó van jugar els Bascos, els Valencians, els Castellans, i una infinitat de pobles a partir del segle XIX.
 
En la F.P.V. es va crear des d'un principi, amb gran il·lusió, una secció per al joc del “Frontó valencià” el qual amb grans esforços de sintetització ha permès enfrontaments amistosos entre jugadors bascos, castellans i valencians.
 
És a dir, res tinc en contra de la presència del joc contra paret, tot al contrari, perquè és la modalitat en què em vaig criar des de ben menut, però sempre respectant la tradició dels jocs al Llarg, que han unit els pobles Europeus, en principi, i els Americans després.
 
Si volem major unió i fraternitat, hauríem de començar per crear un Campionat, altament necessari, en què els millors equips de cada país s'enfrontaren en una espècie de ”Champions League” del joc Al Llarg.
 
Això sí que seria la base d'un futur fort i estable.
 
Vull insistir en el fet que Frontó significa exactament això, una paret contra la qual es llança la pilota per tornar-la quan rebota i per tant res de nou aportaran els qui pretenguen assumir el protagonisme d'una possible Federació Mundial que agrupe totes les modalitats, ja que el nom WALL elimina en si mateixa totes les especificitats dels jocs al Llarg, i això em dol i m’enerva.
 
De cap de les maneres hauria d'acceptar el món de l'actual “Confederation Internacionale Du Jeu de Balle” (CIJB), per a nosaltres “Confederació Internacional de Pilota a Mà”, i molt menys el poble pla que juga a aquestes modalitats, que una Federació Mundial menystinguera tota la nostra història, tradició i modalitats, arrogant-se el dret d'adoptar el nom d'una sola especialitat, i no precisament la més antiga i tradicional.
 
És la meua senzilla i humil, però molt sentida, opinió, que cas de crear-se la susdita Federació, aquesta hauria d’agrupar la totalitat dels jocs i modalitats de pilota a mà, portant per nom, per exemple, “Federació Mundial de Pilota a Mà”, (World Federation of Handball, si es vol utilitzar l'anglès on procedisca),  assumint així qualsevol de les modalitats que tenen com a base la Mà del jugador i la Pilota, tant si la llança directament al contrari com si la juga indirectament, després d'haver rebotat en una, dos, tres o quatre parets.
 
Tal vegada les meues informacions no siguen correctes, tal vegada aquest tema ja s'haja treballat i ningú es considere el melic del món, i tant de bo s’haja pogut aconseguir alguna solució, però pel que a mi respecta, pels molts anys que estic dedicat a la investigació de l'antropologia dels jocs de pilota a mà, afirme i desitge que en cap cas siga acceptat per part de les actuals organitzacions de qualsevol dels països components de la CIJB, que les seues modalitats passen a ser de segona classe, enfront del totpoderós món saxó que, no content amb auto arrogar-se certs drets, que ningú coneixem qui li haurà donat, vulguen, a més a més, substituir una paraula clàssica com és "Frontis" per una altra procedent de l'Idioma del Poder, la qual cosa en l'àmbit saxó pot tindre un magnífic mercat però en el món llatí resulta un element estrany i sense arrelament.
 
Cabria recordar aquell símil que diu "Si la piconadora passa per damunt de la humil planta, aquesta cedirà i s'amagarà en la terra de manera que, una vegada haja passat la piconadora deformadora, tornarà a posar-se en peu traient a la llum les seues millors flors".
 
Tot el meu respecte per a les modalitats de joc procedents del món saxó i la seua llengua però, perdó, molt major respecte per als nostres jocs Al Llarg i els seus dos mil·lennis i mig d'història.

Articles relacionats: 

I ara Frontball ???

Victor Iñúrria 
Primer President de la F.P.V