elmusa

El tio Severino de Catarroja

Dies enrere, Rosa em va telefonar i, després de contar-me algunes coses, em va dir que volia dur el seu pare  que visitara el museu de la pilota, que era un gran aficionat i tot això.

El divendres següent es van presentar al museu. El tio Severino, de Catarroja, amb 82 anys a les seues esquenes, pujava les escales d’accés al museu a poc a poc però amb ganes.

Feia uns dies que havia caigut un bac a casa i portava algun que altre morat, a més de la mà embenada, com si anara a ferir-li vaig dir jo, al mateix temps que dibuixava un somriure.

No saps el dia que porte, deia Rosa. He arribat de treballar i no em deixava ni menjar. Que arribarem tard, que si ens costarà més de mil pessetes. A les tres de la vesprada ja volia anar-se’n. Havíem quedat a les sis, per allò de la calor.

Quan va arribar a dalt, em va donar la mà i va començar a parlar durant tot el temps que va estar allí. Que ell era de Catarroja, que hi havia dos trinquets, el de Perales i el Moderno. En este últim és on ell jugava amb els seus amics, explicava com ho feien i el que els agradava, com colpejaven. Va nomenar alguns dels jugadors més destacats de l'època que van passar per allí. Va parlar de les pilotes de Baixauli de Catarroja, les millors que hi havia per aquells temps. En aquell moment li vaig traure una d'Alvarez actual i, en sospesar-la, em va mirar i amb el cap va fer un gest negatiu. A continuació li vaig posar en la mà una de Baixauli  i, igualment, em va mirar i va assentir amb un somriure. Estes són amb les quals nosaltres jugàvem. Es nota el fet de ser d’Alvarez actual (45 grams) o de Baixauli d'abans (33 grams).

Després va començar a traure noms de jugadors de la memòria, que ell havia vist, tant en el seu poble com a Pelayo, principalment. Quart, Juliet, Llíria, Rovellet, Eusebio, que valent era este, o el mateix Genovés, per a quil no tenia qualificatius, ja que, segons ell, com eixe, ningú. Quantes partides va veure de Genovés i Eusebio, i com gaudia de veure'ls, i com ho recordava.

A continuació, com era divendres, dia de partida al trinquet del Genovés, que es pot veure des del mateix museu per unes vidrieres, ens acostem i allí estava Paco veient la partida. Baixem al bar del trinquet i el vaig cridar perquè el saludara. Feia un moment parlava meravelles d'ell, així que, amb la bondat que caracteritza  Paco, va eixir a saludar-lo i parlar un poc amb ell. Se'm va ocórrer fer-los una foto perquè quedara constància d'aquell inoblidable moment. El tio Seve assegut en una cadira, ja cansat, Paco dempeus i un amic del tio Seve al seu costat.

I tot açò seria una història més, si Rosa no m’haguera explicat, aguantant les llàgrimes, que el seu pare, Seve, pateix alzheimer i quasi no parla, es perd pel poble algunes vegades, i ja comença a no reconèixer-los.

Havent vingut a Genovés a viure la pilota el va portar més enllà dels records.
 
David Sarasol Moscardó
Director del Museu de la Pilota de Genovés