elmusa

Arxiu fotogràfic i periodístic de M. A. López-Egea

Ara farà tot just cinc anys que l’ajuntament de Sueca adquirí els drets de conservació i explotació de la propietat intel·lectual de l’arxiu fotogràfic i periodístic de Miguel Ángel López-Egea Martínez-Carrasco (Caravaca, Múrcia, 1906-Sueca, 2002) amb la posterior digitalització i catalogació (2013) de tot el fons. Comprenia 47.000 fotografies repartides entre paper, plaques de vidre, negatius, diapositives i els articles mecanografiats o publicats a la premsa local (“Sueca” o “Mosaico”), a diverses revistes (“La hoja del Lunes” o “Valencia Atraccion” entre d’altres) i a diaris (“Jornada” o “Levante”). No cal dir que tot el conjunt és d’un valor històric i documental enorme i no sols per a la societat suecana sinó per al conjunt del país amb una crònica gràfica de quasi tot el s.XX. L’objectiu i la ploma de López-Egea, establert a Sueca des de 1929, ha capturat els costums, els esdeveniments socials, polítics i culturals, el paisatge, el conreu de la terra, la indústria, el turisme i un llarg etc. fins arribar al que ens interessa: l’esport. Boxa, ciclisme, futbol i... pilota!

Vora un miler de fragments, entre fotografies i textos, ens traslladen en el temps i en l’espai cap a un passat que sols s’entén, en tots els sentits, amb el blanc i negre, i en este cas, sobretot, amb el blanc. Blanc sobre blanc com el quadre K. S. Màlevich (1878-1935), però el component místic d’este es perd al trinquet, és cosa de mortals: pilotaire sobre muralla seria més convenient. Així, ens trobem davant  tot un seguit d’imatges amb el posat característic dels pilotaires abans de la partida amb uns matisos de grisos per a definir el color de la faixa, el trinqueter, el marxador i algun que altre representant de la llei. De seguida, l’escalfament i les xerradetes prèvies a l’encontre. I... comença el joc! A cada foto un quinze. Fetes de dau, amb l’esquerra o amb la dreta, pilotades de colp i de rebot, caigudes d’escala i totes les que ens venen a la ment tenen la seua representació. I entre quinze i quinze? La càmera gira i es recrea amb els assistents a l’espectacle. Totes les tonalitats del blanc al negre s’acumulen a l’escala i a la corda. Llotgetes de baix amb les rialles dels seus habitants mentre el fum dels seus purets puja i passa entre el bolinxó de barana de ferro, i a partir d’ací, galeries i corredors amb gent anònima, veïns i forasters del trinquet de torn gaudint i esperant qui s’endurà els diners penjats a la corda, mentre una retolació a la muralla els recorda el que són, mortals: “Prohibido blasfemar”.
 

Blanc sobre blanc. José Sanvenancio Merino Eusebio (Riola, 1942). Fotografia de M.A. López-Egea
extreta de: “Sueca 2004. Agenda fotogràfica, històrica i literària”, Ajuntament de Sueca.

De vegades hi ha altres maneres de viure el Joc i esta és una d’eixes. Aguaitar a les fotografies de López-Egea és aguaitar per una finestra i d’alguna manera presenciar partides passades o almenys imaginar-te-les, com és el cas de la partida inaugural del trinquet de Sueca en un calorós mes d’agost de 1949 entre el Xiquet d’Alginet i Albalat contra Rovellet, Ricardo de Montcada i Peiró; o uns anys més tard, el 1966, eixe mà a mà, també a Sueca, entre Rovellet i Eusebio on el públic ocupava literalment tot el trinquet i entre ells el Lloco, José Muñoz Bondia; o aquella pissarra del mític trinquet del Zurdo de Gandia on es comunicava que ja no hi havia entrades; o les nombroses instantànies dels trinquets d’Ondara, de Carcaixent, d’Algemesí, Alzira, Massamagrell, la Pobla de Vallbona i com no el de València, o siga, Pelayo i entre tanta muralla rostres i rostres d’aficionats, trinqueters, marxadors, piloters i pilotaires, sobretot pilotaires, com els d’Alzira Darás, Alberto i Fontana o els de Museros Paco Ruiz i Vicent Ruiz el Xato o de Carlet Suret I i II i... Ferrer de Benaguasil, i de Gata el seu Xiquet, i de Llíria, i de Riola com no José Sanvenancio Merino Eusebio i... tants i tants que seria impossible anomenar-los a tots, amb una excepció, el jove Paco Cabanes amb el seu malnom de l’època Pastor de Genovés.

Tot és estrany i magnífic alhora, serà pel blanc i negre? Veig estes instantànies i per a mi són retalls d’un passat molt llunyà. Malgrat això, encara hi ha aficionats que han pogut viure i veure aquells moments i ja no dic pilotaires: Juliet, Rovellet, Eusebio, Genovés... Són vius!! Sentiments contradictoris. El Joc de la Pilota encara és viva després de tants segles, i no obstant, encara la veig en bolquerets. Joan Fuster ho explicava de la següent manera: “mentre dormiu us creix la barba: això és el temps”. M’afaitaré!

Portada i contraportada de “Pelota Valenciana. Entrevistas y reportajes” (1976).
Murla amb les llargues i Sueca amb l’escala i corda, carrer i trinquet.

Fent un paral·lelisme amb la seua obra, López-Egea es caracteritzà per l’eixida de l’estudi i buscar els jocs de llums naturals de l’exterior, així com si de l’estudi es tractara, abandonava de quan en quan la foto “còmoda” del trinquet a la recerca d’altres indrets: el carrer. Carrers per a jugar a raspall com els de Polinyà de Xúquer o Llanera de Ranes; i a llargues les partides al carrer del Pare Vives de Murla en memòria del Nel. Este carrer li va servir per a il·lustrar la portada del seu llibre “Pelota Valenciana. Entrevistas y personajes” editat l’any 1976 fruit de les cròniques i entrevistes publicades sobretot a “Las Províncias” amb les caricatures d’Emilio Panach Milo. Este llibre, els seus articles, són el reflex d’una època, d’una manera d’entendre la pilota i una iniciativa valenta de posar nom, cognoms i també malnoms al nostre joc per a esdevenir memòria, record o història. López-Egea amb Millo Casas, Almela i Vives, Cela Trulock i Vidal Corella, comencen veritablement, a partir dels anys 60 del s.XX, la historiografia del Joc de la Pilota amb les seues cròniques, amb “la partida del dissabte” de Millo, que continuaria el subterrani Bausset, etc. en definitiva, amb la informació escrita que serà patrimoni tangible de les futures generacions.

El 1987 la Federació de Pilota Valenciana li va concedir la seua Insígnia d’Or per tota esta trajectòria professional i el 2001 l’ajuntament de Sueca li edità un segon llibre: “Imatges i paraules de López-Egea” on al recull d’imatges i textos de la seua carrera sí que hi ha algunes sobre el Joc.

Este article no ha pretès ser cap estudi sobre el nostre fotògraf i periodista, simplement una invitació, una crida a tothom sobre este impressionant llegat que ja és un poc nostre al estar a disposició de tothom permanentment a la Biblioteca Municipal de Sueca a les noves instal·lacions de l’antic molí fariner de la vil·la. Llegat que sols podrà ser consultat, no es podrà fer cap ús de cap imatge sense l’autorització del consistori i la família de l’autor. Allí, a la secció local (consulteu horaris a la pàgina web de la biblioteca), davant d’un ordinador podrem passar-nos hores i hores contemplant, examinant o comentant cada instantània. A cada foto una exclamació, un quinze, sempre però, al nostre favor. Contra qui? Contra l’oblit i el silenci.

Marià Pérez i Claver
Artista plàstic i Llicenciat en Història de l’Art 
Expresident del Club Amics de la Pilota de Sueca.