elmusa

Benidoleig. No es pot tindre tot

A principis del segle XX, a Benidoleig es jugava molt a pilota: a llargues, a perxa, al frontó contra la paret mitgera de l'església, així com a altres adaptacions per adaptar qualsevol espai mínimament apte. 
 
El poble estava construït sobre un tossal junt a una zona més plana dedicada a l'agricultura. El passat morisc de la població i la seua geografia determinen la trama urbana, una xarxa de carrers de gran atractiu però difícils per al joc de pilota: traçats enrevesats, grans desnivells i irregularitat en les façanes.  
 
De tots els carrers un era el preferit per a jugar a llargues, la modalitat de major importància: l'actualment conegut com a Carrer de Gabriel Miró. És un dels carrers més llargs i rectes del poble, amb façanes contínues i paral·leles, fins i tot té la possibilitat de rebot en el rest. Tot i això, té un inconvenient per al joc: una pendent irregular amb un canvi de rasant que impedeix al rest veure la banca en el moment de la treta, dificultant l'anticipació dels jugadors. Açò decantava molt els quinzes cap a la banca, restant-li atractiu a les partides. Per això -entre altres mesures- solia prohibir-se traure per dalt, treta poc comú en llargues però amb molt d'avantatge en eixa situació per la menor altura de la trajectòria de la pilota. Una altra de les solucions que també s'empraven era jugar a perxa. La burga es situava quasi a la part més alta del carrer, en la paret d'un corral ja desaparegut, de manera que el joc es centrava en la part més plana del carrer. 
 

Croquis del carrer Gabriel Miró. Fotografia: Josep M Congost
 
Els temps van canviar. Van aparèixer noves distraccions que van relegar la pilota a un lloc secundari. El poble va créixer, estenent-se sobre la plana baix del tossal amb un eixample planificat seguint uns criteris més o menys vigents actualment: major amplària de carrers per facilitar la circulació i l'aparcament de vehicles i una trama reticular molt regular. Durant aquests temps la pilota pràcticament va desaparèixer en el poble. 
 
Fa uns anys es va formar un equip per disputar la lliga de palma i des d'aleshores es pot vore jugar a pilota amb regularitat al poble, tant a llargues com a palma. El carrer triat ja no és el Gabriel Miró, ara el joc s'ha desplaçat a l'eixample, al Carrer de Santa Bàrbara, amb unes característiques molt més properes a les recomanacions de la Federació de Pilota Valenciana. El joc de pilota és molt còmode ací, és un carrer molt regular i amb poc pendent, però com que ja no cal adaptar-se a les particularitats de l'espai, el joc no presenta cap tret específic destacable. 
 

Plànol de Benidoleig. En roig els dos carrers comentats. Fotografia: Jose M Congost
 
La disminució de la pràctica del joc i la regularització i homogeneïtzació dels reglaments i espais de joc són els fets més determinants de la pilota els últims temps. Aquesta regularització per una banda és clarament positiva i comporta una professionalització del joc, però per altra elimina un dels trets més interessants del joc al carrer, eixes diferències en cada poble que ajuden a fer cada partida diferent a les altres. No sé si és possible, però que ric seria el joc si aconseguírem guanyar-ho tot sense perdre res. 
 
Josep M Congost