Fem Pilota - Capçalera

Puchol II, l’elogi de la pilota actual

Escric estes línies amb el consentiment del Genovés, que s’hi va reconéixer en aquella partida de poders que el xiquet va jugar de bé a bé contra un trio que venia de guanyar-ho tot.  També el Rovellet va versar, en una nit de juliol davant la mar de Dénia, l’estètica del seus  caps elegantíssims i que tantes vegades ell mateix hauria dibuixat sobre els trinquets. Juliet d’Alginet ha sentit parlar del seu joc per davant i somriu satisfactòriament. Així, amb el reconeixement dels qui van assolir l’excel·lència en la seua època, comença a emergir d’entre la rutina dels trinquets la figura imponent d’un pilotari que està cridat a marcar un punt d’inflexió, deixem-ho encara ahí, en el moment actual de la Pilota: Puchol II.
 
Sens dubte, una paraula apassionada com és la meua no permet les comparacions. Eixe debat el deixaré per a gent molt més entesa que ha vist la caiguda d’escala des del temps que li privaven el dau a Quart. Tanmateix, Puchol II, amb la seua potència coordinada, la seua empenta aclaparadora i un rebot que s’enlaira com més va més fins les galeries, està afaiçonant a colp de dau una trajectòria que porta l’aire de la seua pilotada. Home d’inevitable faixa roja, li ve de bona veta, Xavier Puchol s’ha fet un nom en tots els trinquets de cap a cap del país, des de Vila-real fins a Benidorm, i este recorregut, tan llarg com el seu bot de braç, recte com un fil, ha de cosir les costures d’este esport nostre, tan esquinçat en els darrers temps per una crisi de continuïtat tècnica, de travesses i de públic, adobat amb la desconfiança d’unes institucions públiques eixutes per altres circuits que no tenen res a veure amb els de la Pilota.
 

Puchol II i Santi campions del XXIV Circuit Professional. Fotografia: Juan Rodrigo Legua

Definitivament, en el moment actual de la Pilota, correm el perill de convertir-la, a nivell professional, en un esport residual, en mera arqueologia etnogràfica, en curiositat rural. Necessitem, és una qüestió de supervivència, un nou relat que mitifique la Pilota, la novetat d’una pegada diferent que torne la gent al trinquet. Necessitem el dau de pacte i les partides contra tres triats, necessitem l’heroïcitat arrabatadora que exigisca el contrari i abocar el pot de les essències més genuïnes de la Pilota. I esta nova embranzida, esta necessitat urgent del nostre esport autòcton, disculpeu-me, solament pot venir de la mà de Puchol II, l’escaleter de Vinalesa, l’home que està refent pilotades que feia molt de temps que no s’havien vist al trinquet i que pot tornar a alçar l’escala en peça amb les seues mans de manual.

No sé si han vist el mateix que jo davant el joc de Puchol, no sé si l’han vist mai, no sé si han entrat mai a un trinquet. Però si hi ha un moment per descobrir el trinquet, descobrir que un dia entre setmana pot ser festa, els puc assegurar que l’espectacle que ofereix este esportista d’èlit, poc reconegut oficialment, els retornarà amb escreix el preu de l’entrada. Si els agrada el nostre esport secular, arrelat a l’agre de la terra, de tu a tu, s’estan perdent ja el seu començament. Pregunten en qualsevol trinquet.
 

Pucholfans a la final passada de Montcada 22-03-15 Fotografia: Juan Rodrigo Legua

  Cèsar Ferrandis