Fem Pilota - Capçalera

Que arriba el 'Paddle'!

*Article publicat al diari Levante EMV durant el 1996, el qual va ser objecte de controvèrsia política. I tot i  ser publicat anys enrere continua sent molt actual. 

Potser hi haurà qui pense que això del 'Paddle' és una distorsió fonètica d'algun xinés exultant per la vinguda de son 'Padre', o qui en oir les darreres notícies en premsa i ràdio, es demane qui és eixe 'Paddle' que ens arriba amb tanta prepotència.
 
No cal alarmar-se. No ve cap 'Pare'. Qui si que ve és la 'Mare', “La Mare del Corder”, i pregue em perdoneu per l'exabrupte.
 
El Paddle Tennis és un esport fill menor i molt jove dels Jocs de Pilota que darrerament està introduint-se a tot l’Estat per motius aliens al Joc en si, potenciat per “qui pot fer-ho”.
 
Els anglesos batejaren com a TENNIS el joc de pilota que els francesos denominaven JEU DE PAUME,dit així perquè la pilota era colpejada amb el Palmell (Paume)de la mà. És allò tan antic i conegut entre els valencians com JOC A LLARGUES.Conseqüentment, jugar Tennis era jugar a Pilota.
 

Jeu de Paume. Fotografia: jdpfontainebleau.com
 
Com que la pilota feia mal a les mans, prompte utilitzaren unes eines de joc que anomenaren Triquet, o Racket. L'ancestral Joc al Llarg ambla Mà va anar desapareixent, excepció feta de les classes populars de França, Centre d'Europa, Nord d’Itàlia, Euskal Herria, Castella, Aragó i València.
 
El temps va anar passant. Qui pot, mana i els altres a obeir i copiar, o a tancar-se al seu cau. Les classes més acabalades s'afillaren el Lawn Tennis, el qual amb la complicitat de poderoses firmes comercials, patrocinadores d'espectaculars tornejos, amb premis multimilionaris, enlairaren aquesta modalitat, bella per altra banda, barata a arraconar el vell i bell Joc a Mà.
 
La Pilota Valenciana ha desenvolupat moltes variants amb bellesa i personalitat pròpia.
 
                  .-Les Llargues,
                  .- El Raspall,
                  .- La Galotxa,
                  .- Les Galotxetes de Monòver,
                  .- La Perxa,
                  .- L'Escala i Corda,
                  .- El Rebot
                  .- El Frare
                  .- ElFrontó, etc.
 
I cal dir que al llarg dels darrers anys, si més no, ha treballat per sobreviure i reeixir front a d'altres modalitats alienes, recuperant la seua pràctica normalitzada, estructurant-se, lluitant per sa dignificació front als qui la menyspreaven, internacionalitzant-se amb Congressos Mundials i integrant-se als Campionats amb altres països que seguien practicant modalitats germanes.,
 
També han ajudat les Autoritats a reconèixer-la com el nostre Esport Nacional, explicant la seua història, bellesa plàstica i capacitat formativa, psicològica i atlètica,  lúdicament parlant.
 
Com es diu en valencià popular, s'ha hagut de " POAR" les ajudes i subvencions, les quals han anat arribant molt minvades, comparativament amb la tasca plantejada de potenciar la Pilota a les Escoles, Instituts i Universitats, o reconèixer la modalitat de les Galotxetes de Monòver com la més formativa per la coordinació psico-motriu-muscular dels xiquets i adults.
 
(És que no hi ha diners, sap?)
 
Però recorreguem un poc tota la problemàtica d'aquest esport. Per jugar-lo únicament cal una pilota i les mans del jugador. No calen ferramentes d’esotèriques i misterioses característiques, ni tampoc sabatilles d'alta competició i ressonant marca, ni vestimenta o proteccions d'allò més 'Fashionables'. Tan sols pantaló blanc Llarg o Curt, samarreta i un petit guant de pell de corder, amb trossets d'esparadrap i naips.
 
Quina multinacional en traurà profit d’això venent els productes? Veges tu!. Quin pensament.!
 
Primer fou l'Squash i ara el Paddle, els que han vingut a omplir els delers esportius de les nostres classes benestants. I em sembla bé. Qui vulga té el dret a jugar-los. Són jocs de pilota i tots m'agraden, però al meu parer, res hi ha comparable al diàleg sado-amorós entre el jugador a mà i la pilota. Eixa pilota que el jugador demana i rep, que acarona parlant-li com si d'una dona es tractés, amb paraules d'estima si tot va bé i amb renecs i crits si "No li diu".
 
La Pilota i el Jugador són una parella que s'ama i es tem, i la ferramenta és el tercer en discòrdia. Diríem un "Menage a trois"
 
Ara ens arriba el Paddle, una mena de Mini-Tennis, que es juga en una mena de Mini-Court, amb una mena de Mini-Racket, però al qual juguen els “Maxi”.
 
En un Tres i No Res, es fan "Canxes" traient diners d'on siga,
 
(Per  allò vist, ara ja n'hi ha de diners Sap?).
 
Es porten des de l'estranger "Canxes" prefabricades, inclús de vidre.
 
(La veritat és que fa més de 12 anys, ja es va dissenyar un Trinquet amb murada de vidre per poder allotjar els espectadors amb totes les característiques d'un Palau d'Esports, i aquesta idea roman dormida al calaix dels somnis). [1]
 
Com els Fongs han sorgit els practicants de Paddle. Sembla ser que estaven amagats esperant la seua oportunitat, i ara ixen. Està bé que es practique aquest esport, però Recordeu allò de "Hostes vindran que de casa ens trauran" ?.
 
Si n'hi ha diners públics per a les instal·lacions de Paddle, si n'hi ha potenciació pública d'aquesta modalitat captadora del jovent per mimetisme; amb més motiu ha d'haver això i molt més per al nostre vell, arrelat i propi esport de la Pilota Valenciana, autèntic blasó de la nostra identitat esportiva com a poble mediterrani, clàssic i germà de tants altres pobles que estan mantenint la mateixa batalla.
 
I amb tot açò no vull dir que no s’haja de jugar al "Paddle", perquè essent una varietat de Pilota, ja m'agrada, com inclús m'agradaria si existira, la “Maddle".
 

Jugant a Màdel: Fotografia: Clare Setian
 
Victor Iñúrria 
Primer President de la F.P.V


[1]           (Posteriorment a la publicació d’aquest article es varen començar les obres de la Ciutat de la Pilota, amb una ubicació, al meu entendre equivocada i desafortunada, i amb el greu error, tantes vegades analitzat per mi, de posar la paret de vidre darrere de les escales, amb la problemàtica de no poder veure la totalitat de la canxa de joc i molt menys les jugades de “Careta”, ni en Raspall ni a l’Alt)