Fem Pilota - Capçalera

L'esport valencià segueix a fosques, per Guillermo Sanahuja

Diumenge passat 26 d'octubre es va celebrar en la inacabada `Ciutat de la Pilota´ de Montcada la final del XXIX Campionat Individual Bancaixa d’escala i corda Trofeu President de la Generalitat. Per primera vegada des de fa lustres els valencians perdíem l'oportunitat de veure a la televisió i per a tot el territori la final de la competició més important de la pilota valenciana. Alguns afortunats, com els espectadors de les comarques de l'Horta, van poder veure-la hores més tard a través de Levante TV mentre que la resta ens vam haver de conformar amb la lectura de les cròniques o amb la reposició en algun canal online. En qualsevol cas, com a resposta a la falta de cobertura i a manera de protesta, els afeccionats i mitjans especialitzats en pilota van promoure en Twitter l'etiqueta “#IndividualEiC”.

Aquesta reivindicació té el seu origen i motiu en un trist capítol de la nostra història recent, que aquestes setmanes ha complert un any. El 5 de novembre de 2013 el TSJ declarava nul l'ERO que acomiadava 1000 treballadors de RTVV. Hores més tard en roda de premsa es confirmava el pitjor dels presagis entre estupor, incredulitat i opinions inaudites a Canal 9. El 28 de novembre a les 12:19, definitivament, Nou fon a negre. Fi a 24 anys de televisió en clau valenciana.
 

Fotograma de l'última partida de raspall retrasmesa per RTVV

Després del xoc i amb la carta d'ajust, en els dies 16 i 17 de desembre es va celebrar el dotzè COMLOC - el congrés sobre comunicació local de la Universitat Jaume I - que de forma immediata es convocava per a analitzar el succés. Al llarg d'aqueixos dies es van revelar dades indecoroses sobre les causes del tancament, que s'han anat engrossint en els últims mesos, i previsions catastròfiques sobre les conseqüències del tancament. Per exemple: la pèrdua del principal vehicle per a la vertebració del territori i per a la promoció de la llengua, la desesperança per als estudiants de comunicació, la desocupació de 1800 treballadors, la pràctica defunció del sector audiovisual valencià -uns 4.500 llocs de treball amenaçats i una pèrdua anual d'un volum de negoci d'entre 400 i 600 milions d'euros, així com la descomposició del sector publicitari valencià per la pèrdua dels seus principals canals de transmissió. 

De la subvenció a la gestió

Desafortunadament, molts d'aquests supòsits s'han anat complint i caldria afegir una altra conseqüència menys evident però no per açò menys devastadora. RTVV ha significat durant aquestquart de segle un magnífic aparador per a l'esport valencià. Parlem de les retransmissions en directe de Punt 2 ja fóra futbol, bàsquet, futbol sala, handbol, atletisme o vés-la. Ja fóra amb programes específics com Crono Esport, Golf Nou, Trinquet, Planeta Bicicleta o Minut a Minut, o bé amb els mateixos informatius de Canal Nou o Nou 24 o amb els RàdioNou. Les organitzacions esportives valencianes, especialment en les disciplines més modestes, han tingut durant aquest temps un coneixement, notorietat o difusió que ha representat un vertader impuls per a elles.

No obstant açò, el valor de la televisió autonòmica per a les entitats esportives transcendeix la mera visibilitat. Com el revers de la moneda, l'emissió audiovisual en el territori ha permès que clubs, federacions o *micro-esdeveniments esportius, -figues d'un altre paner és la sobrecobertura dels grans esdeveniments- tinguen una plataforma d'exhibició que genere vertader valor per als seus diferents suports publicitaris, per a la seua explotació d'ingressos més enllà de les aportacions dels seus socis o federats, o de la subvenció pública. Una subvenció a l'esport que en lògica amb la realitat del país i la prioritat de salut, educació o justícia ha sigut reduïda per l'estat en un 34% entre 2011 i 2012.

De fet, Miguel Cardenal, president del Comitè Superior d'Esport, ha reconegut que “és un moment dramàtic per a l'esport espanyol que està sent molt difícil per als clubs o federacions, a les quals els estem exigint un sacrifici extraordinari. Ens estem jugant el futur de l'esport espanyol i aquest passa per evolucionar de la subvenció a la gestió sent capaces de generar ingressos per compte propi”. És a dir, agafeu la canya. Però, per a gestionar en l'esport, a part de passió, diligència i honestedat, es necessita formació i professionalitat. I en açò estem: tractant d'aportar entre tots –institucions, universitat i empreses- el nostre granet d'arena en la maduració de la gestió esportiva.

Tornar a començar

Així, davant aquest escenari que convida a evolucionar a clubs i federacions i de l'ineludible tancament de l'aixeta estatal, l'esport valencià pateix com a conseqüència del tancament de *RTVV una ofegant mancada de focus. Javier Nadal, gerent de ValNet, empresa que dirigeix l'activitat professional de l'escala i corda es queixava fa uns mesos d'aquesta pluja que cau sobre aigua: “La televisió autonòmica era la nostra millor eina a l'hora de captar un client. Ara es presenta un futur negríssim pels patrocinadors, que no voldran estar en la paret d'un trinquet que no isca en la tele. Ens toca adaptar-nos a una nova realitat de forma immediata. Si la pilota ja no entra en les cases, pot ser que passe a ser residual o fins i tot s'arribe a la seua desaparició”. De moment Bankia/Bancaixa principal patrocinador de la pilota s'ha desvinculat definitivament del circuit professional per equips a què donava nom. A l’espera d'un nou mecenes, la Generalitat es fa càrrec del campionat. “Suplirem aqueixa falta de finançament perquè se celebra aqueixa lliga i siga la referència de l'esport valencià” confirmava el president Fabra a Montcada.

Òbviament, el fosc panorama de la pilota es fa extensible a les modalitats i categories que sobreviuen fora de l'elit En quins mitjans repercutiran els patrocinis de l'Hèrcules CF, Olímpic de Xàtiva, Huracan, Alcoià, CE Castelló, Amics del Bàsquet, Lucentum de bàsquet, Elx Mustang o les regates del vela? En quina tele ixen els triomfs del CA Platges de Castelló? Què inclouran els informes posteriors d'aparició en mitjans? Quin serà el descens en el valor econòmic del patrocini?

Així i tot sempre hi ha un racó per a l'esperança. Alguns clubs i federacions estan desenvolupant de forma obligada un exercici d'imaginació i innovació. L'entorn digital, que permet regatejar l'elitista cobertura informativa-esportiva, posa a disposició eines com l’streaming o les mateixes xarxes socials que permeten el contacte directe entre les organitzacions i els nínxols d'afeccionats. Mentrestant es mira de reüll el possible experiment televisiu autonòmic públic-privat, s'espera amb impaciència la nova Llei de l'Esport amb incentius fiscals per als patrocinadors i es resa perquè no es tanque Teledeporte. 
 

Fotograma d'una partida de Soro III a Montcada

En fi, la negativitat d'aquests temps obliga allunyar-se de quimeres, però si hi ha un moment per a regenerar l'esport i per a reconstruir una tele pública i de qualitat és ara. Per cert, Soro III va vèncer Fageca de forma inapel·lable. Esperem poder veure dins d'un any a través de les pantalles i en directe, si el de Massamagrell és capaç d'alçar-se amb el triomf per quart any consecutiu i apropiar-se per sempre d'una butaca en el saló de mites de la pilota valenciana. Seria una bona forma de tornar a començar.


Guillermo Sanahuja 
Doctor en Ciències de la Comunicació 
Director de projectes Sanahuja&Gimeno