Fem Pilota - Capçalera

La Pilota: ahir, avui, però... i demà?

Des que vaig començar a presidir la Federació de Pilota i vaig tractar d’abocar en ella els meus coneixements d’Història i Antropologia, sempre em vaig preguntar quin era el fons de la problemàtica que ens havia empentat cap el cau fosc en què hi érem.

Donada la meua nissaga d’ascendència basca, coneixia la seua realitat així com el miratge que la seua imatge transmetia.

A Euskal Herria s’havia acceptat com a Esport Nacional la Pilota i a través dels canvis històrics, havien lluitat pel seu reconeixement a qualsevol instància, (inclús Olímpica), mentre que nosaltres l’havíem considerat sempre com una cosa “Casolana”, d’eixes que diuen “d’anar per casa”, de forma que en disposar d’unes quantes partides a distints pobles, i unes quantes travesses que mantingueren dificultosament el nivell econòmic de jugadors, tot i que a la majoria d’ells els hi calia treballar al camp o a l’obra per subsistir, tan sols amb això, l’aficionat gaudia d’un matí o una vesprada de relació amb amics, d’enfrontaments més o menys punyents, és a dir de la satisfacció del nostre arrelat esport.
 

Marcador del Trinquet de Massamagrell. Fotografia: David Sarasol

És clar que estic parlant de la situació que ja l’amic Llorenç Millo considerava tan nociva per al nostre futur.

A poc a poc es va assolir que alguna firma comercial acceptara les propostes d’alguns aficionats, i començaren a patrocinar la Galotxa i d’altres modalitats, però de forma bastant marginal i sense ressò als mitjans de comunicació.
 
Des de la creació l’any 1.985 de la Federació de Pilota Valenciana, no depenent de Madrid, sinó arrelada a les nostres terres i autoritats, encetàrem la feixuga tasca de la recopilació d’informació històrica i documental, la projecció als nivells Institucionals, el convenciment del que realment suposa la Pilota per a la nostra imatge com a poble, la homologació de modalitats, de la seua reglamentació i dels espais de joc, l’organització de campionats locals i federatius, etc.

Tot això, a més del naixement d’una imatge acceptada per alguns mitjans de comunicació, com la premsa o la TV., feren que encara que fóra “A dits”, el camí començara a fer-se més llis, net, lluminós i amb perspectives de futur, tot i que per a alguns foren “Idees utòpiques”.

Les Escoles de Pilota, les de Perfeccionament, els Clubs Legalitzats, etc, foren el  que va fer pujar la massa de les il·lusions, potenciant idees com les relacions Internacionals, l’organització del Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà, on es redactà i signà per tots els representants internacionals, la famosa “Carta de València”, fonament dels actuals Campionats Europeus i Mundials.
 

Pilota a l'Escola

Tot això i moltes altres coses que es faria massa llarg d’incloure en aquest article d’opinió, han estat les raons que m’han portat a gosar compartir aquest “Saquet de desitjos”, alertant a qui li toque, que “La Mecanització dels actes, els Mantenen vius, però no els Enlairen”, i desconeixent com desconec les activitats i relacions actuals “Noves”, em permet demanar a qui tinga capacitat decisòria, que cal:

  - Mantenir-se ferms davant qualsevol menysvaloració al nostre esport.

  - Lluitar a totes les instàncies per tal que la Pilota siga “Assignatura obligatòria” als Centres d’Ensenyament, des de ben menuts fins la formació superior esportiva i social.
 
  - Els mitjans de comunicació l’assumisquen com a cosa pròpia, és decebedor  que puguem veure transmissions a nivell estatal de partides de frontó bask, i mai es diga res de la Pilota Valenciana.
 
  - Les Autoritats estiguen al seu costat, recolzant els seus somnis i realitats i no solament en els actes finals on, amb intenció càustica, però no malèvola,  es podria pensar que tan sols volen eixir en la foto del moment.
 
  - Fer valdre la nostra personalitat en els enfrontaments internacionals, no perdent les nostres modalitats front a altres foranies què, no per ésser interessants, hem d’acceptar que es bandegen les pròpies.
 
  - I al meu entendre, el que és més bàsic, POTENCIAR eixos Clubs d’Aficionats que amb un gran pes de responsabilitat i dedicació mantenen viu el caliu de la Pilota a cada poble.
 
El tema és tan gran i llarg que podríem estar parlant temps i temps, però se m'’acut que, tal vegada seria bo i adient, promoure un Congrés sobre la Realitat de la Pilota, en el qual es tractaren els temes de la Professionalització, la Modernització, la Imatge, els sistemes d’Ajut als Clubs, Trinqueters, Aficionats, Escoles, etc. és a dir un Congrés de “La Realitat d’avui i les perspectives del demà de la Pilota”.
 
Açò són simplement aportacions que tracten de netejar el neguit que em corprèn.
 
Salutacions ben corals a tot el Món de la Pilota Valenciana.
 
Víctor Iñúrria
Primer President de la Federació de Pilota Valenciana