elmusa

Contra el BIC a la pilota i la política folklòrica del PP

Toni Molla

Divendres passat, el Consell de la Generalitat va declaraR la pilota valenciana BIC (Bé d'Interès Cultural). «Un reconocimiento a este deporte tradicional, propio y específico de la Comunitat Valenciana, con una fuerte implantación en todo el territorio, donde es sentido como una seña de identidad», va declarar la consellera Català, una senyora valencianoparlant per origen familiar que, segons pròpia confessió, "té el vici de parlar valencià de vegades", pràctica per la qual demana perdó a l'auditori que l'escolta quan se li escapa inconscientment la llengua dels seus pares.  Molta gent de bona fe ha aplaudit aquesta declaració ritual i propagandística del BIC per banda de la Generalitat. Ho entenc, per descomptat. La bona gent està molt òrfena de notícies positives, o que ho semblen. En el món de la pilota també, no cal dir-ho. Tanmateix, tinc les meues reserves i les meues alarmes davant d’aquesta declaració.

Per una raó preventiva, en primer lloc: perquè, com sol dir la saviesa popular, el dimoni no sol fer res per l'amor de Déu. I el govern de la Generalitat no s'ha destacat, precisament, per cap mena de política de suport al nostre esport diguem-ne nacional, per entendre'ns. Ben al contrari. El govern i el seu exconseller i home fort, Serafín Castellano, al capdavant, s'han implicat fins al coll en aprofitar-se de l'acceptació social dels jugadors de pilota i, alhora, de pressionar els mateixos jugadors i les empreses del sector perquè feren de 'palmeros' de la política del PP. Amb desigual èxit, no cal dir-ho. La utilització mediàtica, per exemple, de jugadors professionals com ara Fageca o Àlvaro fa vergonya –vergonya, cavallers, vergonya!– encara que ells deuen saber si els ix a compte la travessa a la mà dels blaus. En la pilota, el que diu la boca ho ha de mantindre la butxaca.

D'altra banda, s'accentuen les meues prevencions perquè la Federació de Pilota s'ha afanyat, en acte d'agraïment més o menys pactat amb el Partit Popular, a premiar el President de la Generalitat amb una de les distincions federatives: el premi Manuel Tarancón. Un premi que es va atorgar dissabte a Fabra, el dia de la pilota, enmig de la fredor general dels assistents a la Final de Llargues d'un mundial de no sé què –amb perdó– durant el qual els nostres cavallers de pantaló blanc es disfressaren de la Roja com si foren de Valladolid o Trujillo. Jugadors de pilota de vaqueta amb camiseta d'Espanya! De tot haurem de veure, si Déu vol. En fi, enmig d'aquell aquelarre, va ser premiat, com dic, el MH Fabra, el mateix president que ha tancat RTVV, la finestra més important de promoció i modernització de la pilota. Una altra vergonya, cavallers.

Vull insistir-hi: durant tots els anys de governs populars al PV, la pilota ha rebut un tracte impropi: sense cap mena de política de suport mínimament planificada, sense cap suport oficial ni a la modernització d'infraestructures, ni a la seguretat dels practicants ni a la promoció seriosa de les pràctiques ni en el tractament modern en la televisió pública. Només deixada a les mans de la iniciativa privada i de falsos benefactors que s'han aprofitat del nostre esport per autopromocionar-se i presentar-se davant de la societat com a mecenes salvapàtries. Una promoció més pròpia de la beneficència medieval de països subdesenvolupats i de les manifestacions folklòriques que no de les polítiques de màrqueting modern que necessiten les esferes esportives i culturals en l'era de l'audiovisual i de la informació. Només paraules buides i rituals, sense compromisos tangibles i concrets.

Ara, els senyors consellers en destaquen els valors etnogràfics i lingüístics (sic) d'un món que desconeixen totalment, que ni els interessa ni tenen cap intenció de conèixer. "Una práctica en la que confluyen una serie de aspectos culturales, sociales, etnográficos y lingüísticos que constituyen una muestra de la especial idiosincrasia del pueblo valenciano», va rematar la consellera vergonyosa. La pilota valenciana, un esport que al seu dia va fer audiències televisives a Canal 9 de Champions League –malgrat uns horaris totalment inadequats i una promoció erràtica–, ara és un valor etnogràfic! Un esport que ha donat esportistes d'elit com Rovellet, Paco Cabanes, els germans Sarasol, els Pujol, Àlvaro, els Soro o Waldo és un bé etnogràfic? Però què s'han pensat aquesta gent que són els nostres homenots? Què som els valencians? Una tribu d'analfabets com ells? Una reserva d'indígenes a qui poden comprar amb una mesureta de cacau i tramussos?
 

                                                         Genovés i Toni Mollà
 
La meua idea de la pilota –i de la meua llengua i de la meua cultura– no té res a veure amb valors etnogràfics ni passadistes. És l'herència rebuda mitjançant la continuïtat cultural que bona part del poble valencià aspira a situar en un món modern, entre pantalles, xips, cables i satèl·lits geoestacionaris. La resta, com dic, folklorades i pregàries de capellà! Claret claret: la pilota necessita la construcció d'un futur digne per al passat heretat i no floretes de cementeri sobre una làpida llustrosa i de marbre!
Però, el tancament de RTVV i la política escolar i lingüística ultraespanyolista del PP fa que els senyors estrategs del PP necessiten cortines de fum i declaracions compensatòries que els acosten, ni que siga il·lusòriament, a la cultura popular que van abandonar fa molts anys. Una cultura que només valoren com bunyol de solapa per a festa patriòtica o davant situacions preelectorals que els situen en un cara avall merescut del tot. La política que necessita la pilota valenciana –i la cultura popular, en general– és exactament la contrària que la propugnada per aquesta gent que, si els deixàrem, ens reclourien en la Cova del Parpalló i ens mostrarien com un valor etnogràfic que s'ha de protegir. Que s'ho confiten. Menys declaracions de Jocs Florals i més suport material, més normalitat. Menys declaracions de valenciania i més ús del valencià. Menys declaracions patriòtiques sobre la pilota i més suport real –econòmic, organitzatiu, tecnològic, etc.– a empresaris, a trinquets, clubs, jugadors i mitjans de comunicació que difonguen la pràctica del nostre esport.

Estic radicalment en contra de la declaració sublimatòria de la pilota com a BIC i, més encara, del Premi a un president de la Generalitat monolingüe castellà que ha liquidat RTVV amb la traïdoria només pròpia d'un moniato. La resta són bufes de bou: tot aire! Se'l poden quedar i ensenyar-lo com un bé etnogràfic.


Toni Mollà és autor del llibres El Genovés i Una partida de llegenda. Els podeu trobar en aquest enllaç d'Eixam Edicions