En fer-se càrrec la Junta Directiva, de la recent creada Federació de Pilota Valenciana, l’any 1.985, varen sorgir una sèrie d’iniciatives per tal de reviscolar l’afició, creant perspectives d’una nova alegria i il·lusió dins el nostre Joc.

Una d’elles fou la creació amb caràcter oficial d’un Campionat Individual que ens duria, cada any, a remarcar quin jugador seria la Figura Indiscutible d’eixe exercici.

Em cal dir que alguns consideraren que era una barbaritat, perquè allò seria un esforç que no podria fer cap jugador de forma reiterada, i tan sols es podia competir, esporàdicament, en alguna partida.

Malgrat eixos criteris, la Junta va decidir tirar endavant i començaren els Campionats, donant com a guardó una “Sopera” com feien en altres esports, guanyant-la el primer any, el mític Paco Cabanes «Genovés», però això no m’agradava massa, perquè no tenia personalitat pròpia, des la vessant de la Pilota.

Mitjançant la magnífica col·laboració de la periodista Paloma Gómez Borrero, a petició meua, via telefònica amb Itàlia, vam localitzar el Fris que jo recordava dels meus anys d’estudiant d’història de l’Art, sabent que estava en el Museu de l’Àtica d’Atenes, i amb la meua dona vaig fer ràpidament un viatge, localitzant-lo i fen-li, malgrat estar prohibit, una foto.

En tornar vaig a anar a parlar amb el President Joan Lerma, demanant-li que acceptés que el Campionat Individual passés a nomenar-se «Trofeu president de la Generalitat», alhora que li vaig demanar que sol·licités a l'Agregat Cultural d'Espanya a Grècia, una buidat en escaiola del Fris que havia localitzat.

El President Lerma va acceptar ambdues propostes, i quan ens varen enviar la susdita còpia en escaiola, que jo mateix vaig retirar a l’aeroport de Manises, la vaig portar amb tota la cura del món a la Federació.
 

Davant la il·lusió de tots els federatius per tindre una joia com aquella, la vàrem dur al mateix fonedor que ens feia les figures de «El Saque», fent una reproducció pel respectuós procediment de «A la cera perduda», després de demanar-li que, prèviament, fera un motlle de treball que ens permetera no haver d'estar manipulant, amb el corresponent perill, l'original d'escaiola, al temps que fera també unes plaquetes en bronze a escala reduïda del Fris, que havíem encomanat al mateix artista que ens havia fet la figura de «El Saque».

Aquestes plaquetes més menudes es pactà serien lliurades, cada any, al jugador que guanyés la final d’eixe any, reservant la gran per aquell jugador que obtingués el títol de Campió 3 anys seguits o 5 no consecutius.

Amb tot això, li vaig demanar al President que cada any, ell fera lliurament del seu Trofeu en la Gran Gala de la Pilota, per tal de tancar l’any amb la importància que li pertocava,

Ell ho va fer, tot i que posteriorment no li va prestar l’atenció que el tema requeria, i cada any enviava en el seu nom alguna altra autoritat, raó que em va dur a tindre certs desacords amb ell, sense perdre ni el respecte ni l’amistat.

Quin és avui el problema?
Potser que d'una banda, com tantes vegades he dit, les nostres Autoritats, fins fa poc, no havien acabat de creure’s que la Pilota, no essent Golf, ni Pàdel, ni Nàutica, etc. és l'esport d'un poble que l’ha mantingut a través de segles, arrelat en la seua idiosincràsia, donant-li la personalitat popular que li caracteritza, i cal que siguen conscients d’això.

D'altra banda, darrerament he pogut constatar que molts periodistes, en parlar d’aquest Trofeu, insisteixen en dir-li Campionat Individual, havent oblidat que és el «Trofeu president de la Generalitat», quedant abocat perillosament a perdre la seua personalitat i finalitat.

Crec que havent, com hi ha, patrocinadors que aporten la seua col·laboració econòmica, cal mantindre la referència apropiada al seu ajut, però mai perdre l’origen i circumstàncies que suposen per al nostre Joc, disposar d’un Trofeu amb referència històrica i en nom de la nostra màxima Autoritat Política.

“Em dol la meua terra, em dol la meua gent», va dir algú, amb molta més substància que jo, però el final és el mateix. Si no ens auto-valorem, ¿Com demanarem als altres que ens valoren?.

Jo cridaria a l'estil del món de la Pilota, «Cavallers», La Pilota és l'esport del nostre poble, i l'hem de defendre amb el cap molt alt.

El Trofeu president de la Generalitat és el màxim nivell del nostre esport, i deu oferir-se-li al President de torn, amb tota la categoria que li correspon.

Ningú s'imaginaria al Rei d'Espanya enviant un subaltern, per molt de nivell que tingués, a entregar la Copa del Rei.

Doncs això.