elmusa

Rovellet, una joia per al món de la pilota

Quan es presenta, com és el cas, parlar d’una figura tan rellevant per a la pilota com el mestre Rovellet, sempre m’assalta el dubte de poder estar a l’altura del personatge. Però també tinc l’avantatge que per molt que diga d’ell sempre serà poc, perquè “Tonín” ha sigut una de les glòries més grans que ens han regalat als aficionats a la pilota.
 
El vaig conèixer ja en la darrera part de la seua trajectòria com a jugador, però la classe i la tècnica que sempre ha brollat de les seues mans, mai ho havia vist a cap altre jugador. I, al pas dels anys, en els quals n’he vist molts més, puc assegurar que ningú m’ha agradat mai més que ell.
 
Només dir que en la seua època jugava amb un mitger com Bellver, que era de molta força però molt justet de tècnica, contra els millors trios, com el de Museros, amb Ferreret, Ruiz i el Xato; o el de Carlet, amb el Roig, el Xato de Carlet i Patet; o el de Benissanó: Oliver, Deval i Gómez. I tants altres, perquè en el de Museros, si entrava Soro per Ferreret encara guanyava en tècnica. I sense oblidar els duels amb una figura que vingué després com Eusebio, a qui va guanyar dos desafius mà a mà.
 
També cal dir que Rovellet ha sigut el més elegant que mai ha xafat un trinquet. Des de molt jovenet, amb 15 anys,  ja va destacar, enfrontant-se molt prompte a les figures que hi havia a finals dels quaranta i primers anys del cinquanta. Rival directe de Juliet, tots dos eren un espectacle que només els afortunats que visqueren en aquell temps pogueren gaudir.
 
Rovellet era el jugador més complet, i tenia un tarannà que semblava que l’importara menys perdre una partida, ja que a la següent sempre procurava pagar el “deute” a l’afició jugant molt bé. Era intel·ligent i delectava com ningú quan tenia una bona vesprada. La seua col·locació en el rebot era impecable, per la qual cosa sempre pareixia que la pilota el buscava. Veure’l posar una pilota en la careta era tot un privilegi. I també donava gust quan jugava a l’aire, tant de dreta com d’esquerra. Amb una altra virtut: que la pilota sempre li pegava dins la mà, però això només es protegia amb el guant i dos betetes. Elegant, tant fora com dins del trinquet, acabava les partides igual de blanc que les començava i sense despentinar-se. O siga, tot un model per a prendre exemple.
 
Per tant, estem davant d’un mestre del trinquet en tots els aspectes i un home que fins a fa pocs anys encara ensenyava els seus coneixements en les escoles federatives. I encara hui podem gaudir d’ell en xarrades i conferències en què de tant en tant participa. Sense cap tipus de dubte, la seua persona en conjunt la podem considerar com “una joia” per a la pilota.
 

Rovellet jugant als anys 50. Foto: Museu de la Pilota del Genovés

      Paco Durà