A les acaballes de l'any 1979, un dijous, el trinquet Pelayo va acollir un desafiu que tingué una gran resposta del públic. Per doble motiu. Perquè una jove figura com Fredi, amb 22 anys, pujava de pressa, i aquell desafiament l'enfrontava a Eusebio, de 37 anys, i a qui part de l'afició volia que el jove criat al carrer de Pelayo li arravatara el segon lloc a l'escalafó, ja que el primer el tenia ocupat Paco Genovés. I l'altre motiu era que a Pelayo feia molts anys que no es feia cap desafiu, per política d'empresa. Una postura que anava a canviar, pràcticament, quan estava prop el canvi dels responsables del trinquet del cap i casal.

Entre la rivalitat, Eusebio-Fredi, i la gana dels aficionats i postors per vore un desafiament a Pelayo, el ben cert és que el duel s'anuncià en la premsa d'aleshores amb "mig milió de pessetes d'eixida". L'afició es va rebolicar i les portes del trinquet Pelayo hagueren de tancar-se abans de començar la partida, amb un recinte de gom a gom i gran expectació, ja que la majoria de jugadors i exjugadors hi acudiren també a vore la pugna.
 

S'imposà la veterania dels guanyadors
Jugaven Eusebio i el mitger Gat II, contra Fredi i el mitger Vicent "Pataques". El feridor dels primers era Gat I i el d'enfront, Gómez. La partida començà bé per als jóvens, Fredi i Vicent, que guanyaren els dos primers jocs (10-0); però la reacció d'Eusebio i Gat II fou immediata i el marcador es va igualar 10-10. Després, tornaren a la càrrega Fredi i Vicent, tenien "Val" en el rest, però no ho van poder aprofitar. I perdre eixe joc i anar-se'n cap avall va ser tot u. En un tres i no res, es va vore que a Fredi i Vicent els tremolaven les cames; mentre que Eusebio i Gat II, més veterans, amb més serenitat, prengueren el mànec de la situació i allò no tingué color, perquè Eusebio va triar del "cabasset" pilotes molt vives i dominà la partida amb autoritat, sense que Fredi i Vicent pogueren apenes inquietar als seus rivals, que guanyaren per la via ràpida, 60 tantos a 20.

Aquell dia, Fredi i Vicent, segurament, van aprendre la lliçó. I van comprendre que en un desafiu tenen incidència factors i circumstàncies que en el dia a dia passen per alt. I la dita eixa que el "dimoni sap més per vell, que per dimoni", una vegada més, es va complir, perquè Eusebio i Gat II, amb els savis consells del feridor Gómez van convertir el desafiament en un passeig triomfal, enmig de l'eufòria dels seus partidaris i el desencant dels que apostaren per Fredi i Vicent, com és natural.