Puchol II i Pere Roc II, final lògica per a un individual atípic
PilotaViu / València.
Puchol II ho va dir en la presentació, que mentre es preparava el campionat ja tenia en ment una final com esta. Era la final esperada. Els emparellaments i el nou format del mà a mà havien deixat a Pere Roc II com el favorit del seu quadrant, mentre que tot semblava indicar que Puchol II se a jugaria contra Soro III en semifinals. Al final, quasi res d'això.
Com ja saben els nostres lectors, el vigent campió va caure en la primera partida contra Francés, fins aleshores considerat quasi una comparsa que havia entrat al campionat havent d'enfrontar-se a Guillermo en la fase prèvia. Quan el de Petrer ja s'havia guanyat el dret a ser considerat un aspirant amb totes les de la llei, caigué contra un mitger, Pere.
Este ha estat l'individual de les sorpreses. Puchol II va patir contra el de Pedreguer per a arribar a la final, però al final es va imposar el resultat que esperava la càtedra.
L'altre quadrant tampoc no ha estat exempt d'emoció: Pere Roc II arriba com a finalista lògic, no sense haver anat per darrere de De la Vega i Bueno en els enfrontaments de quarts i semifinals. Remuntades èpiques amb 55-55 al marcador.
Així, diumenge a partir de les 12 gaudirem d'una final lògica per a l'edició més esbojarrada que es recorda en l'individual. D'una banda Puchol II, el millor jugador de la modalitat per dalt. El més complet, un pilotari amb un rebot decisiu i que sempre que pot l'envia a la galeria.
A l'altra banda, Pere Roc II, un rest molt complet amb una arma no massa secreta, però sí ben important: és esquerrà. Els que s'han enfrontat a Àlvaro en l'individual saben què vol dir això.
Es preveu una partida de poder a poder, amb dos dels jugadors amb millor concentració de la modalitat i, atenció, ja han hagut de recórrer a la seua fortalesa mental en les partides prèvies del campionat.
Puchol II voldrà recuperar el ceptre del mà a mà que no va poder defendre en caure davant Pere Roc II en els quarts de l'any passat. I el de Benidorm ja està acostumat a jugar les finals de quasi tot últimament, per la qual cosa podem esperar que eixirà més tranquil. El del mà a mà és l'únic trofeu que li falta.
En poques hores, el desenllaç.
Puchol II ho va dir en la presentació, que mentre es preparava el campionat ja tenia en ment una final com esta. Era la final esperada. Els emparellaments i el nou format del mà a mà havien deixat a Pere Roc II com el favorit del seu quadrant, mentre que tot semblava indicar que Puchol II se a jugaria contra Soro III en semifinals. Al final, quasi res d'això.
Com ja saben els nostres lectors, el vigent campió va caure en la primera partida contra Francés, fins aleshores considerat quasi una comparsa que havia entrat al campionat havent d'enfrontar-se a Guillermo en la fase prèvia. Quan el de Petrer ja s'havia guanyat el dret a ser considerat un aspirant amb totes les de la llei, caigué contra un mitger, Pere.
Este ha estat l'individual de les sorpreses. Puchol II va patir contra el de Pedreguer per a arribar a la final, però al final es va imposar el resultat que esperava la càtedra.
L'altre quadrant tampoc no ha estat exempt d'emoció: Pere Roc II arriba com a finalista lògic, no sense haver anat per darrere de De la Vega i Bueno en els enfrontaments de quarts i semifinals. Remuntades èpiques amb 55-55 al marcador.
Així, diumenge a partir de les 12 gaudirem d'una final lògica per a l'edició més esbojarrada que es recorda en l'individual. D'una banda Puchol II, el millor jugador de la modalitat per dalt. El més complet, un pilotari amb un rebot decisiu i que sempre que pot l'envia a la galeria.
A l'altra banda, Pere Roc II, un rest molt complet amb una arma no massa secreta, però sí ben important: és esquerrà. Els que s'han enfrontat a Àlvaro en l'individual saben què vol dir això.
Es preveu una partida de poder a poder, amb dos dels jugadors amb millor concentració de la modalitat i, atenció, ja han hagut de recórrer a la seua fortalesa mental en les partides prèvies del campionat.
Puchol II voldrà recuperar el ceptre del mà a mà que no va poder defendre en caure davant Pere Roc II en els quarts de l'any passat. I el de Benidorm ja està acostumat a jugar les finals de quasi tot últimament, per la qual cosa podem esperar que eixirà més tranquil. El del mà a mà és l'únic trofeu que li falta.
En poques hores, el desenllaç.
*Volem seguir sent el mitjà de referència del nostre esport. Sols amb el vostre suport econòmic podrem continuar informant-vos. Punxa ací i Travessa per PilotaViu, travessa per la pilota valenciana!
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari