Ja queden pocs dies per a que comence el duel entre Moltó i Marrahí pel ceptre del mà a mà. Mentre els dos contrincants descansen i es preparen la partida, PilotaViu vos ofereix unes reflexions del rest de Barxeta al voltant de la partida que tots esperen.

Moltó arriba a esta final després d'un any complicat. Després de perdre contra Ian es va posar a entrenar «i les coses no m'eixien. Vaig pensar en la retirada, em vaig posar una data límit i estava convençut de fer-ho. En arribar a la final de la lliga em vaig animar més, però estava per terra». Un any agredolç però on tot i perdre Lliga i Copa, arriba a les finals. «Mentalment he millorat molt. Al final vaig demanar ajuda i al final les coses es veuen d'altra manera».

I d'una altra manera afronta esta final. «Julio i jo ens coneguem des de fa molt de temps. Les primeres partides les vaig jugar contra ell en Castelló, érem xiquets. Dins del trinquet som molt rivals, però hi ha una amistat per damunt de tot. Som uns jugadors que hem parlat molt, quan vaig perdre l'any passat Julio va ser una persona que va estar animant-me».  «Marrahí ha recuperat ja el seu nivell de fa anys, i eixe carisma sobre el trinquet».

Però l'amistat que l'uneix al seu rival no farà que afluixe la seua preparació. «L'última setmana és més d'anar al trinquet, pegar quatre pilotades, vore les sensacions... i això sí, és important respectar el descans. Entrenarem al trinquet, però anar a jugar partides no».

Un entrenament que, com ja sabem, té una arma secreta. «La bicicleta i jo tenim ja un vincle... que és més que un matrimoni. No em renega ni res, al final és un poc avorrit però sempre acabe buscant-la».

En el que hi haurà poca sorpresa és en el plantejament de la partida. «Marrahí és un jugador que està madurat en l'individual i caldrà aplicar el manual del mà a mà. Buscar el punt dèbil i anar madurant el quinze. No pots jugar com si fóra un jugador més jove i pegar-li fort per a buscar l'erro».