Dissabte festiu a Bellreguard. De govanella
La jornada de dissabte a la catedral del raspall prometia amb les festes de moros i cristians acompanyades del gran desafiament.
Amb el trinquet ple de gom a gom, l’equip roig capitanejat per Salelles II s’imposava amb l’ajuda de Raül a l’equip blau format per Ivan i Ricardet. El rest d’Oliva continuava de dolç després de la seua exhibició del dijous i dirigia el seu equip cap a la victòria per 25-10.
La partida estel·lar començava amb la reballada que decantava la treta a favor de l’equip dels rests. Ian era l’encarregat de la treta mentre que Moltó ocupava el lloc de mitger. Per altra banda, l’equip blau es defensava amb el rest i la treta de Brisca mentre que Tonet IV ocupava la seua posició natural.
El primer joc es definia clarament a favor dels rojos, que presentaven el seu poder de cara a l’equip blau, 5-0.
El següent joc, un Brisca resolutiu dirigia el seu equip cap a l’empat, 5-5.
El tercer joc es desenvolupava de forma diferent. Un intercanvi de colps feia que els blaus trencaren la treta poderosa de Ian. D’esta manera es posaven per davant en el marcador, 5-10.
Tres tretes potentíssimes i col·locades a l’esquerra de Moltó i fregant la muralla sumant la resolució ràpida dels punts de Tonet aconseguien desfer la defensa dels campions individuals per a distanciar-se dels rivals en el lluminós.
No obstant això, els rojos amb poc que jugaven i amb algun toc de fortuna evitaven que els blaus materialitzaren els seus vals, i aconseguien acurtar distàncies, 10-15. En este joc vivaç de xocs, els blaus protagonitzaven unes grans defenses que feien posar-se drets a gran part del respectable.
A partir d’ací, l’empenta d’un Ian que agafava la responsabilitat i les rendes de l’equip roig exhibia la seua potència per a fer l’empat, 15-15.
La remuntada que es veia improbable després dels primers jocs de la partida retornava real i passava factura psicològica a l’equip blau, que no podien materialitzar el seu dau, 20-15.
Finalment, un joc sublim del vigent campió des de la posició de mitger fulminava les aspiracions del combinat blau. Tot s’ha de dir, que la partida mereixia l’expectació generada i la bona trinquetada que presentava el trinquet de Bellreguard.
Amb el trinquet ple de gom a gom, l’equip roig capitanejat per Salelles II s’imposava amb l’ajuda de Raül a l’equip blau format per Ivan i Ricardet. El rest d’Oliva continuava de dolç després de la seua exhibició del dijous i dirigia el seu equip cap a la victòria per 25-10.
La partida estel·lar començava amb la reballada que decantava la treta a favor de l’equip dels rests. Ian era l’encarregat de la treta mentre que Moltó ocupava el lloc de mitger. Per altra banda, l’equip blau es defensava amb el rest i la treta de Brisca mentre que Tonet IV ocupava la seua posició natural.
El primer joc es definia clarament a favor dels rojos, que presentaven el seu poder de cara a l’equip blau, 5-0.
El següent joc, un Brisca resolutiu dirigia el seu equip cap a l’empat, 5-5.
El tercer joc es desenvolupava de forma diferent. Un intercanvi de colps feia que els blaus trencaren la treta poderosa de Ian. D’esta manera es posaven per davant en el marcador, 5-10.
Tres tretes potentíssimes i col·locades a l’esquerra de Moltó i fregant la muralla sumant la resolució ràpida dels punts de Tonet aconseguien desfer la defensa dels campions individuals per a distanciar-se dels rivals en el lluminós.
No obstant això, els rojos amb poc que jugaven i amb algun toc de fortuna evitaven que els blaus materialitzaren els seus vals, i aconseguien acurtar distàncies, 10-15. En este joc vivaç de xocs, els blaus protagonitzaven unes grans defenses que feien posar-se drets a gran part del respectable.
A partir d’ací, l’empenta d’un Ian que agafava la responsabilitat i les rendes de l’equip roig exhibia la seua potència per a fer l’empat, 15-15.
La remuntada que es veia improbable després dels primers jocs de la partida retornava real i passava factura psicològica a l’equip blau, que no podien materialitzar el seu dau, 20-15.
Finalment, un joc sublim del vigent campió des de la posició de mitger fulminava les aspiracions del combinat blau. Tot s’ha de dir, que la partida mereixia l’expectació generada i la bona trinquetada que presentava el trinquet de Bellreguard.

Ian i Moltó, vencedors. Foto: Just Huesca
govanella f. de govanella Colpejant la pilota amb la monyica.
Arnau Escrivà
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari