Fem Pilota - Capçalera

Això és com tot triomfa presentant 'Rafelguaraf. De roders, maletes i pilota al carrer'

Participa

La presentació de Rafelguaraf. De roders, maletes i pilota al carrer el passat dissabte a l’emblemàtic Saló Venècia del municipi riberenc va fer emergir allò que hem volgut prioritzar en aquesta darrera investigació: el joc com a possibilitat de viure més enllà del que s’imposa, el ritual col·lectiu. I el carrer com a escenari d’eixe esdevenir comú. Per provar-ho, vam poder presenciar en primera fila el retrobament de dos grans jugadors i amics, de 85 i 91 anys: José Abril Copoví, Pepe Norata, i Cristóbal de Sellent, que van jugar la seua primera partida a l’abril del 1955 i es van convertir en companys incansables, en jugadors imbatibles. D’aquella primera trobada Norata porta un record perpetu a la butxaca de la seua camisa, que no oblida agafar abans de travessar la porta de casa per fer una volta pel poble, en un ritual quasi litúrgic: una fotografia plastificada en la qual figuren, a més d’ells dos, Simatero i Federiquet de Llaurí al trinquet de Castelló. Gran emoció en veure aquests dos grans jugadors presenciant el nostre programa Fem partida, enregistrat un calorós dia de juliol.

Representant una nissaga de pilotaris, també hi va assistir José Sanchis Copoví, Plorón II, fill del gran jugador José Sanchis Rosselló, Plorón I, considerat per molts el millor raspaller de la zona allà pels anys 30 i que, en assabentar-se que un altre gran jugador, procedent de la Safor, rondava el Tossalet, no va dubtar a anar a buscar-lo. Així és com va conèixer el conegut com l’últim roder del País Valencià, el coferer Josep Andreu Momparler: Pepe Carinyo. Aquella amistat va conèixer grans partides, i sobretot grans desafiaments a la vida. Per això, “Salvar la pilota impossible” és el títol que hem donat a la conversa que hem tingut el plaer de mantindre amb l’autor del llibre No mataràs, Víctor Labrado, a qui tornem a agrair el temps dedicat i ens vam alegrar molt de veure i mostrar l’exposició el diumenge dia 15, amb motiu de la Trobada d’Escoles de la Ribera.

Moltes altres històries que articulen el relat de la pilota a Rafelguaraf es van fer presents la nit del passat dissabte. Històries de grans jugadors i aficionats rafelguarafins com Ramon Vidal, Peu de Ferro; Antonio Pons, Callaor; Joaquín Vidal, Cabeza; Eduardo el Americano; Patxano I i II; Vicente Fayos, el Rubio; José Sanmiguel, Pepe Palmereta; Rafael Lanusse; Alberto Vidal; Eduardo Mahiques, Javier Micó, Barxetero II; Jesús Ortiz, Murcianet II; Ricardo Cartutxo; Antonio Vidal, Antoniet; Salvador Gregori, Toreret, i un llarg etcètera. Jugadors i aficionats que, primer uns, i en herència els següents, van construir un Carrer de la Pilota quan les exigències de la modernitat els van expulsar dels carrers naturals del poble i que, més tard, van posar en marxa el Club de Pilota de Rafelguaraf, amb una gran confluència de socis.


Gran assistència de públic a la presentació feta a Rafelguaraf. FOTO: Això és com tot
 
El diumenge, a més a més, amb motiu de la primera trobada de la 33a edició de les Trobades d’Escoles en Valencià, l’exposició va acollir la presència de molts visitants d’arreu de la comarca de la Ribera i del país en general, incloent la visita d’algunes personalitats de l’administració. Ens complau haver pogut participar-hi, i haver comptat amb la presència del coordinador de la Ribera Joan Cortés en la inauguració del dia anterior.
 
Des d’Això és com tot, no podem deixar d’agrair tots els presents per assistir a la culminació d’un treball tan feixuc i gratificant. Especialment aquells que han col·laborat amb nosaltres per construir aquet relat raspaller i rafelguarafí. Amb la força de totes les erres. També, a l’Ajuntament de la localitat, especialment l’alcaldessa Rafaela Aliaga, no només per possibilitar la nostra tasca, sinó per fer pública la perspectiva de crear una Escola de Pilota Valenciana a Rafelguaraf. Esperem que aquest projecte es torne realitat i compte amb la participació de tots els actants. Res més lluny que voler.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article