elmusa

Sabies que hi ha hagut dos intents de fabricar pilotes de plàstic?

Sabies Què?

Paco Durà i Ricard Sentandreu / València.
 
La pilota de vaqueta, eixa joia de què tan orgullosos estem els aficionats, ha tingut dos grans intents de dos amants de la pilota d'intentar-la copiar amb materials plàstics.
 
Un d’ells fou Vicent Lluzar Serneguet, aficionat de Godelleta, que era un industrial que va tindre la idea, el 1981, de fabricar una pilota molt similar a la de vaqueta pel que fa a tamany, pes i vista; si bé el material era molt diferent, jaque  no emprava la pell de bou sinó una mena de plàstic com a resultat d’una barreja de diferents materials que, segons ell, li donarien la mateixa textura, condicions de botar i altres característiques. Seria molt pareguda a la pilota de vaqueta que tots coneixem.
 
Segons ens manifestava Vicent Lluzar, el material consistia en un aliatge de clor, cautxú i altres productes químics que, segons ell, presentarien més avantatges que el cuir, ja que “tindrà menys desgast”, deia. A més, la pilota de plàstic no perdria res “encara que es banyara”, com “tampoc es veuria afectat el color, ni caldria engreixar-la”. A més, també afegia el seu “inventor”, “sempre conservarà el mateix bot”, cosa diferent a la de vaqueta, que sabem que no totes boten igual.
 
No hi ha dubte que, a primera vista, tot anaven a ser avantatges. Per tant, des de la Federació es va donar suport a aquella iniciativa, ja que, en aquell temps, a banda que les pilotes de vaqueta resultaven més cares, també pensaven que així el nostre esport estaria més cobert a l’hora de trobar-ne, en cas que els artesans anaren desapareixent, cosa que, per sort, no s’ha produït.
 

Pilotes de plàstic de Vicent Lluzar, junt a les de vaqueta. Foto: Arxiu Paco Durà
 
Rovellet feia exhibicions pels pobles
Lluzar va fer unes pilotes de menys pes per als xiquets, al voltant de 39 grams. Rovellet va fer una campanya de promoció de les pilotes mitjançant la federació, anant als trinquets i, sobretot, als pobles on es jugava al carrer a galotxa i raspall.   
 
Tanmateix, després de fer moltes proves, la nova pilota no va quallar, fonamentalment, perquè els jugadors deien que la pilota de plàstic “s’agafava” a la mà. I, a poc a poc, es va diluir la iniciativa de Vicent Lluzar, de la qual ja pocs es recorden.
 
Venancio d’Alfarrasí fou el creador dels didals i pilotes de plàstics que hui dia coneguem
Altra iniciativa i que sí que ha quallat més entre els aficionats fou la de Venancio Biosca d’Alfarrasí, gran aficionat al raspall i gerent de l’empresa Plasticos Biosca que, a finals dels anys 80, va començar a fer els primers didals de plàstic, tradicionalment de pell, per a jugar a raspall. La iniciativa va anar més enllà, fins a fabricar les primeres pilotes de plàstic.
 

Venancio (de peu a la dreta) amb company, amb els primers didals
de plàstic. Anys 80 al trinquet de l'Olleria. Foto: Arxiu Venancio Biosca
 
Venancio va anar perfeccionant la iniciativa tant en els didals com en les pilotes fins que, malauradament, ens va deixar al juliol del 2015. Però, la seua tasca no ha sigut en va i les seues filles, Vanessa i Rosabel Biosca, han continuat la seua fabricació. Hui en dia, este material el fan servir escoles, clubs i fins i tot alguns professionals, gràcies a la distribució de la Federació i de botigues com Frediesport.
 
Estes iniciatives han servit per a contribuir a la promoció de la pilota, arribant així al màxim nombre de practicants. No obstant això, la pilota de vaqueta i els didals de pell hui en dia segueixen sent dos elements insubstituïbles i molt apreciats pel món de la pilota.  
 

Didals i pilotes de plàstic de Ca Biosca. Foto: PilotaVeu
 
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article