Fem Pilota - Capçalera

Sabies que Alfonso estava preocupat per explicar com havia guanyat una propina de setanta mil pessetes?

Sabies que Alfonso estava preocupat per com explicar en sa casa com havia pogut guanyar una propina de setanta mil pessetes en una partida al trinquet de Massamagrell?

Sabies Què?

Paco Durà / Massamagrell.
 
Alfonso era un jugador de Montcada. Defensava el lloc de mitger o punter en partides de professionals, des dels anys cinquanta fins als huitanta. Tenia bon caràcter i eren molt cèlebres les seues “aventures” i situacions còmiques que protagonitzava dins i fora de la canxa.
 
En esta ocasió ens detenim en una curiosa anècdota que tingué lloc al trinquet de Massamagrell farà al voltant de quaranta anys. Era a finals dels anys setanta. Al marge de la rivalitat entre Genovés I i Eusebio, era també important, en un graó inferior, la que mantenien Antoniet i Fredi, que s’enfrontaven en una partida entre dos trios: Antoniet, Natalio i Alfonso contra Fredi, Oñate I i García.
 
En aquella època, al trinquet del tio Pena acudien molts postors i era prou habitual que en cada partida de dimarts es travessara un milió i mig de pessetes. Era el temps que els jugadors cobraven un jornal del trinqueter, però bones propines en cas de guanyar de part dels postors.
 
Natalio recorda que en aquella partida es van travessar prou diners; “perquè –diu– van vindre postors molt bons de la Plana, partidaris d’Antoniet, i dels trinquets de l’Horta, partidaris de Fredi. Només un de Vila-real travessava tres-centes mil pessetes i ens en donava seixanta mil de propina” (el costum era donar mil pessetes de cada mil duros travessats).
 

Alfonso, enmig de Gómez i el tio Pena al 1970. Fotografia: Paco Durà.
 
“Alfonso –continua Natalio– , després de vore la quantitat de diners que teníem de propines, que era de dos-centes quinze mil pessetes (215.000 pessetes) de l’època, es va posar molt nerviós i em deia tremolant : On vols que em pose…?”
 
A la fi, Antoniet, Natalio i Alfonso van guanyar la partida. I tots contents començaren a recollir propines només acabar. Però Alfonso no pareixia tan content com els altres; més bé es mostrava preocupat. I quan els companys li preguntaren per la manca d’alegria, el de Montcada, tot seriós, els va dir: “Vorem ara com li explique a la meua dona que els diners que porte hui a casa (setanta mil pessetes) els he guanyat al trinquet. No s’ho creurà i pensarà que he fet alguna cosa indeguda, perquè mai he tingut una propina tan elevada”, va respondre davant les rialles de tots.
 

Alfonso ferint a Pelayo. Fotografia: Paco Durà.
 

Comentaris

murer
2.

Molt bonica la història. I més amb el remat del comentari de la filla. Ens mostra la senzillesa i honradesa d'aquests jugadors de primera fila que en qualsevol altre esport es mostrarien creguts i indolents. Avantatges del senzill orgull de ser de poble...

CONCHIN ALFONSO PALANCA MONCADA
1.

Hola soc la filla d´Alfonso.

Em dona molta alegria llegir encara , totes estes anècdotes de mon pare.
Jo acabarè la historia de ixa propina.
Quant arribà a casa molt content, va entrar als quartos dels fills i ens va estendre els bitllets per damunt i ens deia "ahi teniu fills meus".
Sí que és de veres que ens contava moltes anécdotes.
Moltes gráçies per fer-nos recordar després de tants anys.

Comenta aquest article