elmusa

Això és com tot arriba este dijous a Sumacàrcer

Participa

Si fa uns dies, dins els treballs de la Vall Farta, això és com tot presentava el seu treball a Alcàntera, ara ho fan aquest pròxim dijous 30 a les 20h a la Sala d'exposicions: La Societat, Plaça e l'Era de Sumacàrcer.

És innegable que la història de la pilota valenciana a Sumacàrcer està lligada ineludiblement al malnom “Guerra”, un qualificatiu que ha definit ja diverses generacions i que ha estat vinculat als millors jugadors que han existit de la localitat en la seua història. La casa d’aquesta família ha sigut centre neuràlgic de la pilota a la localitat, passant per allí (i arrelant profunds lligams d’amistat) alguns dels més destacats jugadors coneguts a terres valencianes. Donada que la memòria escrita mai es va edificar sobre aquest joc a Sumacàrcer, les referències històriques romanen en la ment de molts dels aficionats, que van escoltar en la parla dels més vells i velles la rememoració de partides pretèrites. Alguns dels jugadors antics foren Morico; Vicente Naturil, el Bufante; Juan, el Faquet; el Xato o Herminio. Sempre a nivell aficionat, sense que es desenvolupés mai seriosament el projecte d’edificació d’un trinquet, doncs l’espai natural de la pilota era el carrer, el centre de la societat, el pulmó de la vida col·lectiva.

 

Exposició a Àlcantera. Fotografia: Aizò és com tot 
 
Rememorar la història de la pilota a Sumacàrcer (tan vinculada a la resta del País per ser epicentre de partides memorables) és pràcticament parlar de tots i cadascun dels veïns del poble... i de les veïnes. No totes, és clar, però si d'algunes que superaren prejudicis masclistes per fer anar la pilota. Alguns aficionats recorden la Tia Pilar, que per a guanyar-li al frontó a mà “calia posar-se espardenyes”, comenta José Luis Pons, que ho recorda de quan era menut i qui creu que hagueren jugat durant anys i amb molt d'èxit si hagueren tingut lloc les partides a canxa tancada. “No és que jugaren molts a la pilota, és que jugaven tots. No hi havia altra cosa i intentar recordar a tots els que jugaven és parlar de tots els joves i de moltes dones”, recorda Vicent, el Bufante.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article