elmusa

'Per remuntar la crisi cal una figura que arrossegue i cuidar el món aficionat'

Vicent 'Avellaneda' Expilotari

Fa més de trenta anys va perdre la visió en un ull i hagué de penjar els guants quan era un mitger dels bons.
 
Paco Durà.
 
Vicent Avellaneda, d’Alginet, fou un destacat mitger de la primera meitat dels anys huitanta, que als 28 anys, i en plenitud de la seua carrera professional va haver de penjar els guants després de patir un tràgic accident de trànsit, junt a Pep Ribera, escaleter de Carcaixent, que va perdre completament la visió i es quedà cec de per vida. I Avellaneda també va perdre la visió quasi total d’un ull i un 50% de l’altre, per la qual cosa tots dos van haver de deixar de jugar. Passats trenta anys d’aquell fatídic 28 de desembre de 1984, recordem amb l’exjugador d’Alginet com començà a jugar de forma seriosa al trinquet i com veu ell la situació actual de la pilota. Guanyar les “24 Hores de Guadassuar”, un torneig aficionat, li va suposar la plataforma per arribar després al mon professional. Aquell esdeveniment el va organitzar l’Escola de Pilota de Guadassuar, que va fundar Julián de la Fuente, un home que féu molt per la tasca de les escoles de pilota.
 
Avellaneda, Eusebio, Luis Wyski i Vicentico. 13-05-1984 Foto: Gerard Latorre Canet
 
- Et donares a conéixer en les 24 Hores de Guadassuar. Com fou aquella experiència?
Es jugà en març de 1983. I fou molt dura l’experiència d’eixe torneig, ja que haguérem de disputar cinc partides “a mort” per poder guanyar. Féiem parella, Ramon Sanchis, també d’Alginet, qui fou un gran company, i jo. En la final vam vèncer Hervàs i Xarpa, parella de Guadassuar.

- Aquell èxit et va obrir les portes al trinquet?
Abans jo ja jugava vestit de blanc, en partides de tercera categoria i de segona. Alternava amb jugadors de la Ribera, com Cagancho, de Carlet; Patrick, d’Alzira. I també juguí moltes partides amb Suret II, de qui vaig dependre molt. En aquell temps també alternava el trinquet amb la galotxa i vaig disputar dos anys el Campionat de Galotxa amb l’equip de Picassent. Però l’èxit al torneig de les 24 Hores de Guadassuar em va obrir les portes a jugar més partides anunciades i amb molt de sacrifici vaig arribar a fer realitat el que per a mi era un somni de molt de temps.

El trinquet d’Alginet era el meu preferit”

- Què recordes d’aquella época?
Fou molt gratificant passar d’una categoria a una altra i poder jugar amb les primeres figures de la pilota. Recorde que al trinquet d’Alginet jugàrem Suret II, Machí II i jo contra Eusebio i Roget, de Riola, i els vam guanyar, cosa que no era gens fàcil.

- En quin trinquet o trinquets rendies més?
-  On més rendia era, lògicament, al trinquet d’Alginet, on gràcies al trinqueter Josep Gonzàlez “El Cabut” vaig tenir moltes oportunitats. També al de Guadassuar, que eren els dos de la Ribera, on més jugava. A més, m’anaven bé els trinquets de la Marina, com Benissa i Pedreguer, entre d’altres.
- Quins eres els companys amb qui millor jugaves?
En general, m’entenia prou bé amb quasi tots. Però els que més m’ensenyaren a ser un bon professional foren Suret II, Llopis, Eusebio i Fredi, entre els escaleters.

-I quins eren els rivals més significats teus?
Dels mitgers, Xatet II, el que més m’ensenyà i a qui més admirava com a jugador i gran persona, també. Genovés, el més fort, sense dubte; Eusebio, Fredi, Sarasol I, Oltra, etc.

- És inevitable comentar que un accident de transit acabà amb la teua carrera esportiva molt prompte. Com vares assumir la nova situació?
Malauradament, no puc oblidar la data d’aquell accident que va significar la fi de la meua carrera esportiva: 28 de desembre de 1984. Fou molt dur i no tinguí més remei que acceptar-ho amb resignació. Significà un canvi de vida total. Vaig perdre quasi la visió d’un ull i parcialment la de l’altre i ja no podia tornar a jugar. Tenia 28 anys i el món se’m va vindre damunt de sobte.

Els trinqueters d’abans imposaven més respecte”

- Al marge d’aquest tema, com veus que ha evolucionat la pilota, des de la perspectiva que et donen els anys que han passat des que et vas retirar?
Note a faltar la figura dels trinqueters que abans imposaven molt de respecte, com ara El Tio Pena, Enriquito, Batiste Vinyes, Ferrer, etc. Aquells, a més, cuidaven prou el món dels aficionats, que era d‘on eixien després els jugadors a base de jugar moltes partides. Jo als trinqueters d’ara no els he tractat com a tals, però aquells em pareix que imposaven més.
 

Genovés, Puchol, Avellaneda,Machí II, Eusebio i Presencia. Foto: Gerard Latorre Canet
 
- La pilota ara està en crisi. Quines creus que són les causes?
El principal motiu per a mi és que falta una figura que marque la diferència entre la resta. És a dir, un jugador molt superior al segon, com era Genovés, que atrauria més els aficionats a vore les partides.

- Què creus que caldria fer per remuntar la situació actual?
Crec que cal conrear als trinquets el món aficionat, com es feia abans, i d’ací poden sorgir nous jugadors. Les escoles de pilota estan molt bé per a la tecnificació, però pense que els jugadors han d'eixir del món aficionat.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article