José Manuel García Cerveró (Faura, 1950) és un artista gràfic i plàstic que ha trobat la inspiració en la pilota. Reconegut pels seus bronzes, el seu estil plasma a la perfecció els moviments dels pilotaris al trinquet. És un escultor que ha immortalitzat a desenes de pilotaris, destacant per la facilitat per a la fisonomia heretada per l'altre vessant artístic que practica: la pintura.

Ens endinsem en el seu estudi per a reviure la trajectòria d'alguns dels millors pilotaris de la història recent gràcies a l'art.

F. Fort / València.

- Com naix l'interés per l'escultura en el teu cas?
No et sabria dir. Des de ben menut m'agradava anar a les muntanyes argiloses del Camp de Morvedre, agafava fang, la liquava en casa, llevava pedretes... i així fins a tindre material per a fer escultures. Així, als huit o nou anys vaig començar a fer escultures, una afició que em dura fins als díhuit anys, aproximadament. Però mai vaig fer cap curs ni de dibuix, ni de modelatge ni d'absolutament res.

- Però clar, el cuquet per l'escultura no mor...
Sí, jo era sergent de bombers i al fer torns de 24 hores em deixava molts dies lliures. Així, amb més de 40 anys ho vaig reprendre i compaginar-ho fins que em vaig jubilar fa 10 anys, que ja em dedique exclusivament a fer açò. Al llarg del País Valencià tindre unes quinze o setze escultures i a la resta de l'estat doncs unes tantes.

- És a partir d'este moment quan comences a exposar per tot el territori.
En el que són les comarques centrals, vaig tindre una exposició itinerant anomenada Des del dau. Estava patrocinat per Bancaixa, El Corte Inglés i la Diputació de València. Una exposició itinerant de 25 bronzes sobre pilota que van moure's pels pobles amb trinquets o amb especial afició de la província i alguns de fora.

- Quins bronzes van participar en aquella exposició?
Entre les escultures hi havia dos d'Àlvaro, dos de Paco Cabanes, dos de Jose, una o dos de Fredi, una de Dani, una d'Eusebio, Fredi i fins i tot el Rovellet. El públic reconeixia als jugadors de les escultures, que eren actuals i històrics. Com dic, estava el Rovellet.

En la presentació, que es féu en València, el Tonín, el Rovellet em va dir "Xe, sí que m'has tret elegant i jugant!". El vaig reflectir conforme era ell, que quan els altres jugaven amb samarreta de mànega curta ell jugava en camisa, en botons, la ratlla del pantaló ben planxadeta... Ell sempre ha dit que preferia perdre el quinze abans que tirar-se per terra i embrutar-se.

- Són bronzes amb cares que qualsevol aficionat a la pilota reconeix.
El retrat se m'ha donat sempre bé. Els bronzes que dic, per exemple els de Fredi i Paco que són dels més grans, el cap te una mida que és com un puny d'home. Tot i ser una escala reduïda, es reconeixen les cares.

- Per a realitzar eixes cares et basaràs en fotografies de l'època quan estaven en actiu.
En tots els casos els vaig demanar fotos per a fer les escultures. El més complicat va ser Eusebio, per la seua manera de ser que és poc amic d'este tipus de coses. I tanmateix, quan vaig exposar als porxets, en Sueca, va vindre ell amb la dona des de Riola i es va sentir identificat de seguida en la peça d'ell.

Em base en els meus records, que jo els he vist jugar, però a tots els demane fotografies. Fins i tot Fredi em passà un parell de quan feia la pegada típica per terra. Hi ha una altra quasi per terra de Sarasol II, o una de Dani amb una mà recolzada a terra i amb l'altra a l'altura del coll com si li acabara de pegar. Són jugades típiques dels jugadors.

- Les fotografies, a banda de traure les cares, també serveixen per a traure els moviments de cada jugador.
Exacte, La manera de posar-se. Ja que parlem de l'escultura d'Eusebio, es diu "La mà contrària", que és una manera de pegar-li que quan estava en el dau, li pegava amb l'esquerra des de les escales d'una manera molt personal. I en Fredi, una de les dos que tinc d'ell hi ha una cosa clàssica seua: Sempre per terra. Una figura horitzontal que s'agafa a la base pel peu i un genoll, el cos està tot en l'aire. Al contrari que Rovellet, Fredi sempre anava per terra, igual que Mezquiteta.

Hi ha una de José que està amb la mà dreta amb la pilota en alt i amb l'esquerra apujant-se el camal. Està fent una caiguda d'escala. Amb una mà s'apuja el camal per a quan li toque ajocar-se i amb l'altra avisa als jugadors des del dau que va a posar la pilota en moviment. Ací el moviment es veu en els gestos, els plecs de la roba...

- M'estàs despertant la curiositat. On podem vore alguna exposició teua?
Ara estic exposant en Potries. Hi ha de tot, escultura i pintura. Tres o quatre quadres de pilota i dotze bronzes de pilota i uns quants més d'altres temes. La meua obra tracta sobre costumisme valencià, i clar! en el costumisme valencià la pilota casa perfectament. L'exposició estarà muntada fins dimarts 30, un dia després que el Consell Valencià de Cultura es reunisca en Potries, capital cultural valenciana.

De cara a finals d'any o principis d'anys tenim previst muntar-la en altres localitats, com Massalfassar, poble de pilota. També hi ha altres localitats, com La Pobla de Vallbona, però encara no puc confirmar cap data.

- Més o menys, quants pilotaris has immortalitzat?
 Entre els pilotaris representats estan José, Paco, Fredi, Dani, està Waldo en una raspada, està el Rovellet, està Eusebio, Sarasol II també està per terra allargant-se per a tocar la pilota. I una de Pedro "El Zurdo", que va ser el seu regal de boda que li vaig fer. I ara no se m'ocorre cap més, però hi hah 8 o 10 que qualsevol aficionat els reconeix de seguida.