Vicenç Torres: «Juliet mai es deixava guanyar. A Alginet s'emportà el 90% de les partides»
Esta anava a ser una entrevista curiosa. Conec a Vicenç des de fa ja uns quants anys, arran del projecte fotogràfic que l’arxiu Ismael Latorre Mendoza té a la Viquipèdia en col·laboració amb Amical Wikimedia. Vaig comboiar a Ulisses per a fer-li una visiteta a Alginet i traure-li part del suc que té.
Quan els presente, el primer que li diu Vicenç de mi: “si este ja s’ho sap tot. No cal ni que grave l’entrevista, la podria escriure ell sol”. A la taula trobem preparats alguns documents fotogràfics sobre l’Alginet dels 40-50-60 i més enllà. Este alginetí nascut a Mallorca fa uns 53 anys és el responsable de l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza, que amb més de 400.000 documents vetla per l’obra del fotògraf riberenc i la dels seus hereus.
Vicenç no és que siga especialment aficionat a la pilota, l’aficionat als esports era el seu sogre. Però com diu en un moment de l’entrevista, «Estic veient que sé prou coses de pilota, tu!». Capbusseu-se amb el nostre amic en una entrevista on descobrirem algunes cosetes sobre Julio Palau, el seu fotògraf «oficial» i la pilota en un món que ja ha desaparegut.
Francesc Fort / Alginet.
- Qui era Ismael Latorre Mendoza?
Ismael Latorre és el meu sogre, un home republicà de la quinta del biberó que va estar al Front de Terol. Son pare, Justiniano, que també era republicà i va estar al partit del PURA, amb els blasquistes, no el va deixar anar de voluntari per a que no el mataren, però com que era de l’any 20 al final l’allistaren.
El pare d’Ismael, Justiniano, a més de ser músic i sastre també era representant de guanos. Un dels seus contactes li va regalar una càmera fotogràfica el 1935, la primera càmera d’Ismael. Així, l’arxiu te producció des de l’any 35 fins a l’actualitat, amb les fotografies dels seus descendents.
- Qui era Juliet, el pilotari?
Per als del poble, «Juliet d’Alginet». Encara que molta gent el coneix com «Juliet, el pilotari» pel pasdoble de Justiniano. Ell va començar a jugar a pilota quan tenia 15 anys i va tindre la sort de poder enfrontar-se amb Xiquet de Quart i després amb Rovellet. És a dir, va viure una època crucial i al trinquet d’Alginet va guanyar el 90% de les partides. Tenia fama que era un jugador que mai es deixava guanyar. Sabies que si apostaven per ell, si ell podia, guanyaria. Se'l considerava una persona molt honorable, molt senzilla, de poques paraules...
Juliet va tindre la sort de tindre a Ismael com amic i fotògraf, perquè no hi havia cap altre fotògraf al poble. Este fet va permetre immortalitzar molts instants de la seua carrera professional. És curiós, però l’any 1968 es retira Juliet. I és el mateix any en que Ismael fa la primera exposició, després de 30 anys de trajectòria.
Quan els presente, el primer que li diu Vicenç de mi: “si este ja s’ho sap tot. No cal ni que grave l’entrevista, la podria escriure ell sol”. A la taula trobem preparats alguns documents fotogràfics sobre l’Alginet dels 40-50-60 i més enllà. Este alginetí nascut a Mallorca fa uns 53 anys és el responsable de l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza, que amb més de 400.000 documents vetla per l’obra del fotògraf riberenc i la dels seus hereus.
Vicenç no és que siga especialment aficionat a la pilota, l’aficionat als esports era el seu sogre. Però com diu en un moment de l’entrevista, «Estic veient que sé prou coses de pilota, tu!». Capbusseu-se amb el nostre amic en una entrevista on descobrirem algunes cosetes sobre Julio Palau, el seu fotògraf «oficial» i la pilota en un món que ja ha desaparegut.
Francesc Fort / Alginet.
- Qui era Ismael Latorre Mendoza?
Ismael Latorre és el meu sogre, un home republicà de la quinta del biberó que va estar al Front de Terol. Son pare, Justiniano, que també era republicà i va estar al partit del PURA, amb els blasquistes, no el va deixar anar de voluntari per a que no el mataren, però com que era de l’any 20 al final l’allistaren.
El pare d’Ismael, Justiniano, a més de ser músic i sastre també era representant de guanos. Un dels seus contactes li va regalar una càmera fotogràfica el 1935, la primera càmera d’Ismael. Així, l’arxiu te producció des de l’any 35 fins a l’actualitat, amb les fotografies dels seus descendents.
- Qui era Juliet, el pilotari?
Per als del poble, «Juliet d’Alginet». Encara que molta gent el coneix com «Juliet, el pilotari» pel pasdoble de Justiniano. Ell va començar a jugar a pilota quan tenia 15 anys i va tindre la sort de poder enfrontar-se amb Xiquet de Quart i després amb Rovellet. És a dir, va viure una època crucial i al trinquet d’Alginet va guanyar el 90% de les partides. Tenia fama que era un jugador que mai es deixava guanyar. Sabies que si apostaven per ell, si ell podia, guanyaria. Se'l considerava una persona molt honorable, molt senzilla, de poques paraules...
Juliet va tindre la sort de tindre a Ismael com amic i fotògraf, perquè no hi havia cap altre fotògraf al poble. Este fet va permetre immortalitzar molts instants de la seua carrera professional. És curiós, però l’any 1968 es retira Juliet. I és el mateix any en que Ismael fa la primera exposició, després de 30 anys de trajectòria.
Juliet, el Tio Toles i Quart, 1946. L'única foto de pilota a la primera exposició d'Ismael. Foto: Ismael Latorre.
- Has parlat del pasdoble, que va ser compost per Justiniano, pare d’Ismael.
Això és de l’any 47. Hi hagué una època en que Justiniano va ser el director de la banda d’Alginet, succeint a Pérez Choví, l'autor de Pepita Greus. En esta mateixa casa on tenim l’arxiu, Justiniano ensenyava solfeig a uns 20 educands. No tenia piano, orquestrava amb la guitarra. I quan Juliet ja comença a ser un home de renom en la pilota, 1947, li dedicà un pasdoble. I a l’estrena trobem a Ismael amb dos amics més cantant la lletra.
Juliet eres el as
de los grandes jugadores,
has vencido a Llíria y a Quart,
que fueron los campeones.
Loca llevas la afición,
que te sigue por doquier,
y en Alzira, la Plana y Pelayo,
llenas de gloria Alginet.
de los grandes jugadores,
has vencido a Llíria y a Quart,
que fueron los campeones.
Loca llevas la afición,
que te sigue por doquier,
y en Alzira, la Plana y Pelayo,
llenas de gloria Alginet.
El pasdoble va ser estrenat a Alginet el 14 d'abril del 1947. La composició, realitzada per Justiniano Latorre, va ser dirigida pel director de la banda, Pasqual Pérez Choví. PilotaViu en parlà ara fa uns mesos. La lletra, també obra de Justiniano, és més desconeguda. Pel que fa a la música, ha estat interpretada per diverses bandes, com la d'Ulldecona. Tot i que en esta versió falta el solo de clarinet.
L'estrena del pasdoble. Justiniano al clarinet, Pérez Choví dirigint i Juliet al costat. Foto: Ismael Latorre.
- Quina és la relació entre Juliet i Ismael?
És una relació d'amistat. Es coneixen des de ben menuts. I com ell és l'únic fotògraf i ell és el gran pilotari, aleshores... per l'afició que tenia Ismael, no se si tenia afició al trinquet o al seu amic, però Ismael el va acompanyant per diversos llocs. Hi ha una fotografia, que no està alliberada en Wikimedia Commons, que és molt curiosa. Va ser publicada a Barcelona, a nom d'una altra persona, però nosaltres tenim els negatius. Ix Juliet davant d'una locomotora. Llegim les anotacions d'Ismael: «Tren parat en el desmonte». És d'un dia que anaren els dos a Carlet, on jugava Juliet, i van haver de baixar-se del tren perquè la locomotora no tenia prou força.
Són fotos que no es venien. Si té valor Ismael no és tant per les fotos comercials, de bodes, batejos i comunions, que a més una vegada fetes ja no tenen demanda, sinó les 60 o 70.000 fotos que feia ell per plaer, que no es podien vendre. A més, també va ser corresponsal del Levante. Així, no tant de pilota, però de futbol sí n'envià algunes.
Ens ensenya més fotos inèdites: «mireu si Juliet li tenia confiança que el deixà fotografiar-lo així». És una foto al vestidor, amb Juliet sense samarreta. Apareixerà per À Punt en un programa de pròxima aparició. S'aprecia la musculatura de Juliet. «És un Juliet així en plan guaperas. Fixeu-se que té un braç més fort que l'altre».
Juliet i Ismael foren nomenats fills predilectes d'Alginet el mateix dia de 1999. Foto: Gerard Latorre.
- Què és l'Arxiu Ismael Latorre Mendoza?
És un arxiu familiar, on la família s'encarrega de comprar els materials necessaris per a mantindre en bon estat les fotografies i negatius, alhora que retoca digitalment totes aquelles fotos que tenen el negatiu fet malbé. Al remat, l'arxiu li costa diners a la família, però hi ha unes sèries de fotografies, com les d'esports, oficis o horta, que ens aporten uns ingressos necessaris per a la supervivència de l'arxiu. Són les fotografies que tenen demanda i que retoquem, digitalitzem i deixem lluïdes per a la seua reutilització.
En el cas de la pilota, hi trobem uns 500 documents. No en són moltes, però serem l'arxiu amb més fotos històriques de pilota. A banda de Juliet, a l'arxiu apareixen Quart, Rovellet, Paco Genovés, Eusebio i molts altres. Tenim totes estes fotografies per l'afició d'Ismael, no només a la pilota, sinó a l'esport en general. De fet, va ser delegat d'esports de l'ajuntament, l'únic càrrec que acceptà en temps del «movimiento nacional». La primera pista de bàsquet de la localitat la sufragà ell i l'ajuntament li pagà un any després.
- Amb quins centres culturals o entitats heu col·laborat?
Del món de la pilota, tenim les fotografies que s'han utilitzat a l'exposició «Faixa roja, Faixa blava» del Museu Valencià d'Etnologia, l'exposició de fotos d'Ismael feta el 2009 al Museu de la Pilota del Genovés, l'editorial «Això és com tot» utilitzà fotografies d'Ismael i Gerard Latorre en dos exposicions d'Alginet i Carlet, i també hem col·laborat amb molts altres. De fet Pedro Valero ens ha contactat fa poc per unes fotografies del Xiquet de Quart.
És un arxiu familiar, on la família s'encarrega de comprar els materials necessaris per a mantindre en bon estat les fotografies i negatius, alhora que retoca digitalment totes aquelles fotos que tenen el negatiu fet malbé. Al remat, l'arxiu li costa diners a la família, però hi ha unes sèries de fotografies, com les d'esports, oficis o horta, que ens aporten uns ingressos necessaris per a la supervivència de l'arxiu. Són les fotografies que tenen demanda i que retoquem, digitalitzem i deixem lluïdes per a la seua reutilització.
En el cas de la pilota, hi trobem uns 500 documents. No en són moltes, però serem l'arxiu amb més fotos històriques de pilota. A banda de Juliet, a l'arxiu apareixen Quart, Rovellet, Paco Genovés, Eusebio i molts altres. Tenim totes estes fotografies per l'afició d'Ismael, no només a la pilota, sinó a l'esport en general. De fet, va ser delegat d'esports de l'ajuntament, l'únic càrrec que acceptà en temps del «movimiento nacional». La primera pista de bàsquet de la localitat la sufragà ell i l'ajuntament li pagà un any després.
- Amb quins centres culturals o entitats heu col·laborat?
Del món de la pilota, tenim les fotografies que s'han utilitzat a l'exposició «Faixa roja, Faixa blava» del Museu Valencià d'Etnologia, l'exposició de fotos d'Ismael feta el 2009 al Museu de la Pilota del Genovés, l'editorial «Això és com tot» utilitzà fotografies d'Ismael i Gerard Latorre en dos exposicions d'Alginet i Carlet, i també hem col·laborat amb molts altres. De fet Pedro Valero ens ha contactat fa poc per unes fotografies del Xiquet de Quart.
Este negatiu de Paco Cabanes es pot vore a Wikimedia Commons. Foto: Ismael Latorre.
- Perquè col·laboreu amb la Viquipèdia i què vos aporta?
Ens sembla uns dels projectes més bonics de la globalització mundial. Crec que la globalització ens ha dut molt de merder, en molts aspectes, però si hi han coses boniques de la globalització, són projectes com la Viquipèdia. Col·laborem per valors. Ens agrada molt la idea fonamental que tots els coneixements mundials estiguen a l'abast de qualsevol persona del món sense haver de passar per una empresa. Nosaltres com arxiu podem aportar a la societat del País Valencià la nostra pinzellada, i pot ser molt interessant. Podem aportar a la història valenciana i mundial informació sobre vestimenta, costums, oficis, que ja han desaparegut o estan desapareixent.
No només trobem a Juliet en l'arxiu. Ací el xiquet de Quart fa el dau en 1946. Foto: Ismael Latorre.
- Quines són les últimes aportacions que feu fet a la Viquipèdia?
Moltes coses. De fotos modernes, fetes per mi, les de l'última presentació de PilotaViu a Algemesí, on ixen Ricard, Waldo i altres. De fotos històriques, acabem d'apujar una de l'Ajuntament d'Alginet en 1981, amb una senyera sense la franja blava. I de pilota tenim una sorpresa per a hui...
Fins ací deixem l'entrevista. Una entrevista que ben bé podria haver tingut un altre format i que es podria haver convertit en un reportatge. Hem deixat fora de tinter moltes coses, com el moment en que ens posem a parlar de tot el patrimoni que podem fotografiar i apujar a la Viquipèdia. Allò que comences a parlar de fotos històriques de pilota i acabes parlant de tubats ceràmics. O dels monuments dels pobles del Comtat o l'Alt Palància.
De fet, encara em tocava «treballar». Gerard Latorre, fill d'Ismael, va formar part de la desapareguda televisió d'Alginet. El 1984 va gravar l'homenatge a Carboneret. La sorpresa era que d'allà han extret un vídeo d'uns 20 segons on veiem a Juliet entrant al trinquet. Amb tot el públic de peu, aplaudint-lo, com feien cada volta que entrava al recinte. Tot un document històric que em tocava apujar al web i que gràcies a que l'han alliberat amb una llicència lliure, ja el podem consultar a la Viquipèdia. També tenim el discurs que Juliet feu el 1999 quan va ser nomenat fill predilecte d'Alginet. No era home de massa paraules, però ja tenim la seua veu immortalitzada per a tota l'eternitat. O fins que els servidors de la Fundació Wikimedia aguanten.
Fins ací deixem l'entrevista. Una entrevista que ben bé podria haver tingut un altre format i que es podria haver convertit en un reportatge. Hem deixat fora de tinter moltes coses, com el moment en que ens posem a parlar de tot el patrimoni que podem fotografiar i apujar a la Viquipèdia. Allò que comences a parlar de fotos històriques de pilota i acabes parlant de tubats ceràmics. O dels monuments dels pobles del Comtat o l'Alt Palància.
De fet, encara em tocava «treballar». Gerard Latorre, fill d'Ismael, va formar part de la desapareguda televisió d'Alginet. El 1984 va gravar l'homenatge a Carboneret. La sorpresa era que d'allà han extret un vídeo d'uns 20 segons on veiem a Juliet entrant al trinquet. Amb tot el públic de peu, aplaudint-lo, com feien cada volta que entrava al recinte. Tot un document històric que em tocava apujar al web i que gràcies a que l'han alliberat amb una llicència lliure, ja el podem consultar a la Viquipèdia. També tenim el discurs que Juliet feu el 1999 quan va ser nomenat fill predilecte d'Alginet. No era home de massa paraules, però ja tenim la seua veu immortalitzada per a tota l'eternitat. O fins que els servidors de la Fundació Wikimedia aguanten.
El Genovés fou un dels participants a l'homenatge a Carboneret. Però a qui aplaudeix el públic és a Juliet.
*Volem seguir sent el mitjà de referència del nostre esport. Sols amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Punxa ací i Travessa per PilotaViu, travessa per la pilota valenciana!
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari