Poca gent del món de la pilota reconeixerà el nom de José Garcia Boscà (14 de juliol de 1970, Alcàntera del Xúquer), però si parlem de Moro la cosa canvia. Moro ha sigut un dels millors mitgers de la història del raspall, amb un gran carisma i un caràcter competitiu natural que l'ha fet mantindre's entre els millors durant molts anys i moltes generacions. També l'ha afavorit un físic privilegiat que l'ha privat de lesions importants per a jugar a alt nivell fins als 40 llargs.

El passat diumenge 27 de maig, el Club de Raspall de Quatretonda va organitzar un homenatge a la figura d'un pilotari brau i valent, molt estimat per l'afició del raspall. La seua última partida va ser en la final del Campionat Diputació per parelles, en la qual va eixir campió. Es va retirar sense fer massa soroll per a continuar formant els joves talents del futur. Abans d'una d'eixes sessions de formació a Xeraco, ens rep per a fer balanç de tota la seua trajectòria.

Pau Molins i Ulisses Ortiz / Xeraco.

- D'on et ve el nom de "Moro"?
El nom ve de mon pare. Ell és d'Alcàntera, ha viscut tota la vida allí. De xicotet era molt moreno i li van traure el nom de "Moro". En els pobles menuts el malnom sempre passa de pares a fills i en el nom professional tota la vida m'han dit "Moro".

- Com van ser els teus inicis en la pilota?
Els inicis van ser en el carrer d'Alcàntera. Ara ja no es juga si no és un dia de festa, però abans jugaven tots els dies en el carrer, sobretot en estiu. Els xiquets arreplegàvem les pilotes que tiraven els majors fora i després jugàvem nosaltres. A poc a poc vaig anar enganxant-me perquè tots els xiquets del poble jugaven, ja que no hi havia altre esport. Després em van dir d'anar al trinquet de Castelló (la Ribera), que va ser el trinquet que vaig xafar per primera vegada i el que m'ha format.
 

- De tota la teua carrera, et quedes en algun moment?
Jo sempre dic que els moments són passatgers, el que passa que jo he jugat moltes partides, moltes finals i he tingut la sort de conéixer molta gent i amb això em quede. Em quede amb els amics que tinc, que la veritat és que són molt bons. Per sort he tocat moltes èpoques, perquè he estat 27 anys jugant com a professional. Amb el que més em quede és amb els amics que he trobat, una gent molt noble i molt de poble.

- Vas guanyar la temporada passada el campionat Diputació de raspall per parelles amb l'equip de Rafelbunyol. Va ser el teu comiat de les competicions?
Sí. Ho tenia pensat d'abans que seria l'últim. Crec que ja tocava. Físicament em trobava molt bé però tenia por de fer-me mal, perquè tinc una feina que he d'estar tots els dies en els xicons i no em puc permetre no acudir, perquè crec que ho necessite. Portava temps pensant-ho i vaig dir 'fins ací'. Després alguns han intentat convéncer-me perquè tornara i, fins i tot, hi ha algú que està dient-me ara de tornar a jugar, però jo crec que ja he acabat.

- L'última final com a professional la vas perdre, l'any 2016. Tens eixa espineta clavada?
Sí, sí que tinc eixa espineta clavada. Però tampoc puc pensar que tornaré i guanye una final. Una final no la juguen tots. Jo he tingut la sort que, en els últims anys, a punt de retirar-me, n'he jugat dos, i no puc pensar que en vindria una altra. M'he retirat del món professional perdent però jo la victòria ja la tenia feta. He jugat molts anys i amb això em quede. L'última partida al final és insignificant.
 

- Com recordes aquella partida? Ja sabies que anava a ser l'última?
Sí. De la mateixa manera que vaig pensar acomiadar-me en l'equip de Rafelbunyol, en el món professional també ho tenia pensat. Li vaig dir a la meua família que volia posar fi a l'etapa en el món professional perquè crec que ja era hora. La veritat és que és sorprenent el tema de jugar una final de la Lliga professional en els meus alumnes. Va ser molt bonic. Imagina't que jugava amb Ian i me l'he criat jo, esportivament. Des dels 5 anys l'he tingut en l'escola i he arribat a jugar una final amb ell. Em quede amb això, que la final va ser molt bonica independentment del resultat.

- Entre 2008 i 2011 vas tindre una etapa fora del món professional. A què es va deure?
Van passar una sèrie de coses personals que em van fer prendre la decisió de deixar-ho un poc de banda, perquè m'afectava en el tema del rendiment. Deixar-m'ho era molt difícil, perquè físicament estava bé, però no estava per a jugar en el món professional. Vaig decidir jugar en el món amateur i la veritat és que em va sorprendre molt en el poble que es feia allí. Ho havia viscut en els meus inicis però em va agradar molt, tant que vaig estar fins a 4 anys. Després vaig tornar al món professional, però la veritat és que eixa experiència la tinc gravada i no se me n'anirà mai.

- Quin és el secret per a estar fins als 47 anys jugant a tan alt nivell?
Jo diria que el secret està en les lesions. He tingut molta sort amb això. M'he fet lesions en els dits, freqüents en raspall, però lesions greus no n'he tingut cap. Això ha sigut el més important. També creure en la victòria, perquè jo sempre he sigut un jugador brau i guanyador. Això m'ha fet tirar endavant sempre.

- La setmana passada et van fer un homenatge a Quatretonda. Com el vas viure?
Va ser molt emotiu. M'agradaria aprofitar per a donar les gràcies al poble de Quatretonda i al seu club, perquè va ser molt bonic. Tenia allí als meus amics i a la meua escola. Va ser una sorpresa el fet que em digueren que comptaven amb mi per a l'homenatge. La veritat és que va estar molt bé.

- Hem vist com els recents homenatges a Waldo i a tu han estat organitzats per festeres o clubs. Creus que la pilota hauria de gestionar d'una altra manera el comiat de figures com vosaltres?
És una pregunta que m'han fet diverses persones: perquè en Quatretonda i no en el lloc on he triomfat esportivament? Simplement ha sigut per ganes de fer-ho. Quatretonda ha tingut ganes de reconéixer la meua carrera esportiva i ho ha fet. Altres no sé per quina raó no reconeixen l'esforç que fan els jugadors professionals, i mira que m'has nomenat a Waldo, el millor jugador del raspall de tots els temps, per a mi. La veritat és que amb això sobra. Jo estic molt agraït a Quatretonda i Waldo supose que ho estarà a les festeres de Piles. El que vol fer-ho, ho fa.
 

- Quina vinculació tens ara amb la pilota?
Ara tinc la meua feina, que és traure xicons al món professional, primer a tecnificació i després al CESPIVA. Després procure que continuen i que estiguen lligats al món professional. És la meua feina, la que sé fer i la que em fa sentir molt bé.

- Quin és el consell més important que els dónes als teus alumnes?
Jo porte xiquets de totes les edats. En l'escola d'Alcàntera-Càrcer, que també la duc jo des de fa 25 anys, tinc xiquets des dels 5 anys, com era el cas de Ian o Seve. Jo el primer que els dic és que s'ho passen bé, que coneguen la pilota i la resta ja vindrà. El CESPIVA és un altre nivell. Estan a punt d'arribar a professionals i el que els dic és que continuen entrenant, que no es creguen que ja estan ahí, perquè quan menys es descuiden se'n poden anar cap avall. Els dic que es posen les piles i que continuen treballant.

- Ara també estàs entrenant a les xiques. Com va amb elles?
M'encanta. M'han sorprés molt. Tenen un nivell altíssim. He entrenat molts anys amb xics i no esperava que el seu nivell fóra tan alt. Hi ha 25 o 30 xiques en un nivell bàrbar. Són molt bones xiquetes. L'entrenament que faig amb elles em fa tindre més ganes d'entrenar l'endemà. És una cosa enriquidora de fer. Ara van a jugar l'individual i la veritat és que és una experiència que m'ha agradat molt.

- Com veus la pilota a Alcàntera?
Al meu poble, Alcàntera del Xúquer, portem l'escola compartida amb Càrcer. Es diu Escola de Pilota "el Moro" Alcàntera-Càrcer i tenim 35 xiquets i des de fa 25 anys que funciona molt bé. Ara també està el club, que està funcionant molt bé amb gent desinteressada que fa molta feina. Ha canviat un poc el tema de jugar en el carrer, perquè la gent on està molt ficada en jugar en el carrer, que pareix que molestes un poc. Llevat d'això, ho veig de categoria.

-Com veus el món professional?
El món professional el veig canviat. Jo he passat per moltes generacions i veig un canvi, crec que per a bé, perquè totes les coses es fan per a bé. Ara els pilotaris estan més preparats, hi ha més preparadors i tot això és bo per al món professional. Abans no teníem això però teníem altres coses. Però ara el jugador professional està més preparat.

- Què faries per millorar-lo?
El jugador professional és el que fa vindre a la gent i el que fa que els xiquets disfruten i vulguen jugar a pilota. Eixa gent ha d'estar ben pagada, han de viure de la pilota. Són les autèntiques estreles. No podem anar al matí a treballar i a la vesprada donar un espectacle que enganxe a la gent. Crec que el jugador professional ha de viure de la pilota i estar preparat. A vore si intentem, entre tots, que açò puga ser. Ara quan vinga la nova televisió (À Punt), que traga al jugador professional, que el xiquet vulga ser Moltó, Ian o Canari. El xiquet ha de tindre un espill on mirar-se. Per què passe això, el pilotari professional ha de viure de la seua professió.

*Volem seguir sent el mitjà de referència del nostre esport. Sols amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Punxa ací i Travessa per PilotaViu, travessa per la pilota valenciana!