El transcriptor d'esta entrevista té problemes per triar el titular de l'entrevista. Ivan d'Ontinyent és un xaval de 16 anys que recentment s'ha proclamat campió del Circuit Sub-23 de raspall junt amb Javi d'Oliva. Tot i la seua joventut, parla que dóna gust. I d'ahí ve el problema.

El transcriptor dubta entre titular amb: «Com diu el Moro, no tot és jugar. Has de dominar tots els colps, pensar amb el cabet i tindre força però també tindre manya». O amb: «Jo de xicotet sí que jugava a futbol però va arribar un moment en què vaig haver de decantar-me i vaig triar la pilota». Però al final, el transcriptor es decideix per destacar la bona compaginació dels estudis, amb uns entrenaments que ben bé podrien considerar-se d'elit. Si manté eixe seny, a Ivan li anirà molt bé en la vida. De moment, com qualsevol xaval que destaca, somia amb ser professional de l'esport que estima.

El Joc del Poble / PilotaViu / Godella.
 

Sí, la veritat és que és un títol del qual estic molt orgullós perquè tant el meu company com jo tenim 16 anys. Guanyar este campionat és una fita important.

 

La final, tot i que el resultat va ser molt clar, ens va costar perquè Vicent i Jorge són contrincants molt durs i en la primera fase vam jugar contra ells i vam perdre. Però Javi i jo vam anar a la final molt compenetrats i molt segurs de nosaltres. Perquè sabíem que si jugàvem bé podíem guanyar, i així va ser.

 

Nosaltres el que vam jugar va ser l'Individual del sub-18, que també el vaig guanyar jo, però el sub-23 era la primera vegada.

 

Jo crec que és una satisfacció a nivell personal. Amb 16 anys guanyar un sub-23 és molt important perquè vol dir que estem fent les coses bé i que estem treballant per a intentar ser professionals en un futur.

 

Home, en un futur, no sé. Ningú sap. Però jo crec que gràcies al Moro i Fageca... Ens donen consells de com jugar, quan descansar, com poder fer els quinzes de manera més fàcil, com treballar cada dia... Són coses que ens ajuden a créixer com a pilotaris. Jo crec que si continuem així, més d'un arribarà a ser professional.

 

El Moro és, si no el millor, un dels millors entrenadors de pilota que hi ha actualment. Perquè ell ha jugat molts anys com a professional i coneix tots els colps. Cada entrenament ens diu mil consells per a treballar i aconseguir fer els quinzes. I Fageca és el nostre preparador físic i coneix molt el cos de cadascun dels pilotaris, els nostres punts forts... Ens fa la preparació física per a aguantar bé les partides.
 

 

El Moro ens coneix u per u, i sap quins punts són els que hem de millorar. Per exemple, si a una persona li costa més la raspada, fa exercicis per a raspar i tirar-la dalt. Si a algú li costa el rebot, li fa exercicis de rebot. Fa sessions molt específiques perquè anem millorant i al final siguem jugadors complets. Jo crec que el diferencia això d'altres entrenaments. Altres entrenadors prefereixen fer jocs o directament una partida, i com ve diu el Moro, no tot és jugar. Has de dominar tots els colps, pensar amb el cabet i tindre força però també tindre manya.

 

 

Sí, clar, jo crec que compagine bé l'institut amb la pilota. Perquè al final els estudis són una cosa necessària i jo, quan acabe de dinar em pose a fer deures i en acabant ja me'n vaig a entrenar o a jugar. La pilota i estudiar... Si tens ganes de fer una cosa, perfectament pots fer de tot.

 

No... (riu). Estem en classe d'educació física i li ho he dit al mestre i no m'ha posat cap problema. Ell està molt orgullós del fet que hi haja un representant en l'institut de la pilota valenciana, i més encara sent l'esport dels valencians. Ell està molt content.

 

Tenim un trinquet que és prou bo però lamentablement no hi ha massa afició. Hi ha un grup de joves que ja tindran uns 30 anys però no, no hi ha una afició com puga ser la de la Llosa de Ranes, o el Genovés. Ací es decanten més pel futbol.

 

Sí, jo compagine els entrenaments de Moro i Fageca amb els d'Ontinyent. Quan no tinc entrenament planificat amb ells, me'n vinc al trinquet, pegue quatre pilotades i almenys toque pilota.