Santi de Silla: «L'Individual serà una manera de dir, 'ací estic'»

 

Santi de Silla està de tornada als trinquets. Després de quatre mesos en els quals ha estat recuperant-se d'una fractura al dit, el pilotari de l'Horta va valorar —a l'últim programa d'El Joc del Poble— com ha passat tot este temps, la seua tornada junt amb el seu germà Jesús, i el futur més pròxim com a pilotari. És conscient que no serà fàcil recuperar el nivell que tenia i tindre la continuïtat de joc necessària, però confia en tornar a formar part dels campionats més importants. El pròxim Individual se'l pren com un objectiu a l'hora de demostrar que pot tornar a estar al màxim nivell.

El Joc del Poble / PilotaViu / Godella.
 
Content per esta reaparició, no?
Sí, home! Fa quatre mesos que estic esperant a reaparéixer, així que ja era l'hora. S'ha fet llarga l'espera...
 
Com va anar eixa tornada a Sueca amb el teu germà?
Amb moltes ganes. La veritat és que em falta rodar però de moment, bé. Tinc una miqueta de molèsties al braç, però bé, bones sensacions.
 
Segurament l'important no era el resultat eixe dia, no?
Sí, clar. L'important era jugar i eixir amb bones sensacions.
 
Com va anar la partida?
Bé... va haver quinzes renyits, amb algunes pegades millors que altres. Jo crec que vam fer bona partida. El resultat va ser un poc exagerat, però tinguérem per fer més jocs i jo crec que va estar bé.
 
Jugares amb el teu germà Jesús, això et faria especial il·lusió...
Sí clar, tornar a jugar amb el teu germà et fa més il·lusió. I clar, en el moment de forma que està encara et dóna més confiança. A l'hora d'agafar ell més responsabilitats... Va anar tot prou bé, la veritat.
 
I què tal el dit de la fractura?
El dit bé. Encara no puc mobilitzar-lo bé, però al colpejar no em fa mal. A poc a poc aniré agafant mobilitat i ja està. Fins que puga menejar-lo res. Però l'impacte amb la pilota, gens de mal.
 
Com han sigut eixos quatre mesos de lesió?
Amb la mà no he pogut fer res. Sols anava a revisions mèdiques, he portat pròtesis per a no menejar el dit... Físicament sí que he anat entrenant el que he pogut, sense poder alçar peses perquè el dit m'ho impedia. La rehabilitació és menejar el dit en el dia a dia, el normal. He de menejar l'última falange i ja està.
 
Creus que tindràs continuïtat de partides?
A vore, ja jugue diumenge. Estic entrenant una vegada o dos per setmana, combinant amb sessions de gimnàs. Jo crec que sí. A vore, costarà, perquè costa molt després de quatre mesos tornar a l'activitat. Serà difícil però jo crec que almenys ho donarem tot per a estar ahí altra volta.
 
Va ser frustrant el moment en què es va produir la lesió, abans de la Lliga Bankia?
Em va pillar enmig de tot. L'època nova de la Fundació, la Lliga, ara m'agafarà també amb el pròxim campionat... És el que hi ha amb una lesió...
 
T'ha ajudat veure al teu germà en el més alt?
Sí, jo sempre el seguisc i sempre et motiva veure el que fa. I en el moment en què està, s'ha de gaudir.
 
T'agradaria jugar amb ell més sovint?
Bé, sí, a mi m'agrada sempre jugar amb ell. Perquè anem junts, ens estalviem el viatge... Som germans i amics. Quan em fique en ell sempre estic millor, clar.
 
Creus que esta lesió et pot fer que l'Individual el veges d'una altra manera?
A vore, sí. Perquè clar, després d'estar lesionat, l'Individual serà una manera de dir, «ací estic». A veure si puc entrenar-ho bé i demostrar que puc tornar a estar. És com una porta per a demostrar que estàs ahí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article