Josep Bosch: «El mateix dia que entraven les tropes franquistes a València hi havia partida de pilota a Pelayo»

Josep Andreu Bosch Professor i investigador

S'han escrit un grapat de llibres sobre la Guerra Civil. Tanmateix, hi ha temes que han passat desapercebuts i que cal traure a la llum. Fins ara, eren poc els treballs que se centraven en la vida esportiva valenciana durant els anys de la Guerra Civil i és per això que Josep Andreu Bosch Valero, professor i investigador valencià (Montcada, 1969), va emprendre esta aventura.  Bosch ja havia participat en la publicació de llibres com Últimes vesprades a Mestalla, Història del Llevant (segon volum), La pilota valenciana.Pràctica, ciència i codi o Crisis, cambio social y deporte. El passat dijous 19 d'abril va presentar el seu últim L'esport valencià durant la Guerra Civil (1936-1939) en el trinquet de Pelayo, un lloc molt adequat per a l'ocasió.

Ulisses Ortiz / València.

- El llibre L’esport valencià durant la Guerra Civil (1936-1939) posa en context l’esport en aquella època. Com era l’esport valencià en la dècada de 1930?


En aquells anys l’esport valencià comença a posar-se al mateix nivell que altres llocs com Euskadi, Catalunya o Madrid. Ací els esports catalogats com a moderns arriben un poc més tard, tal vegada perquè els esports tradicionals tenien molta arrel. El futbol, el tenis o l’hoquei sobre herba arriben un poc més tard, però en els anys 30 ja començaven a tindre un nivell. Perquè et faces una idea, el primer equip valencià que guanya un títol a escala estatal és la selecció d’hoquei del València Futbol Club (jugaven a Mestalla), que va guanyar la Copa d’Espanya l’any 1931. L’any 1934 el València va arribar per primera vegada a una final de Copa, que va perdre contra el Madrid, 2 - 1, en Montjuïc.

- On es jugava a pilota?

Hem de tindre en compte que a la València dels anys 30 no hi havia el volum de trànsit que hi ha hui dia i en els pobles molt menys, aleshores es jugava molt al carrer. Però també hi ha molta activitat a trinquets com Pelayo i altres com el de l’Ebano, que estava prop de la carretera de Barcelona o el del Grau, en la zona de Poblats Marítims.


Josep Andreu Bosch intervé en la presentació del llibre a Pelayo. Foto: Ulisses Ortiz

- Quina activitat de pilota hi havia durant eixos anys de Guerra Civil?
Entre les modalitats valencianes i les de pilota basca, s'han trobat més de 1.500 partides programades. Dels 985 dies que va durar la Guerra Civil, únicament en 33 dies no s'ha trobat cap referència de partides de pilota. És curiós el fet que el mateix dia que entraven les tropes franquistes a València hi havia partida anunciada a Pelayo. Casualment, un dels pilotaris anunciats li deien Aranda, el mateix cognom del comandant franquista que entrava a València.

- Com va afectar la victòria del bàndol nacional en l’esport?


El primer és que hi ha pèrdua d’esportistes, perquè a la guerra alguns d’ells moren. Per exemple, el pilotari José Marco, conegut com el Xiquet de la Punyà, que també va ser porter del primer València de futbol, va morir en el front de guerra, defensant el bàndol nacional. Hi ha una pèrdua de jugadors i també d’instal·lacions. En plena postguerra, el fet que hi haguera dos bàndols i un d’ells fóra el roig, no quedava massa bé per als nacionals, i es substitueix per «colorados».

- I en la pilota? Com va afectar la victòria franquista?

Canviar el nom de rojos per «colorados» va ser un dels canvis que va haver, ja que dir «han guanyat els rojos» no agradava. També van prohibir parlar en valencià en els trinquets, encara que això dura poc perquè la gent no sabia parlar bé castellà i ho van deixar un poc per impossible.

- Quines diferències hi ha entre els esports que es practicaven durant aquells anys 30 i els d’ara?

Bàsicament ara tot està molt més professionalitzat. En aquell moment els esportistes eren completament amateurs, llevat de boxejadors, pilotaris, atletes i futbolistes.


Pelayo va ser l'escenari de la presentació del llibre. Foto: Ulisses Ortiz

- El futbol també era tan dominant com ho és ara?

A partir dels anys 20 i 30 el futbol comença a ser l’esport dominant. Per posar un exemple, quan el València juga la primera final de Copa del 34, es noliegen vaixells de València cap a Barcelona per veure la final. Ja estem parlant de milers de persones que es desplacen per a veure un esdeveniment esportiu. Potser no tant com ara, però el futbol ja comença a agarrar una gran magnitud. De fet, després de la guerra, el primer president de la Federació Espanyola de Pilota (no hi havia valenciana), és Enrique Molina, que va ser jugador de futbol del València.

- Quin futur li augures a la pilota? Què ha de canviar perquè millore?


Crec que la pilota s’està fomentant més que mai. Jo també sóc mestre d’Educació Física d’un col·legi, i el fet que els xiquets puguen practicar la pilota i conéixer-la abans no passava. El handicap que veig és que falta repercussió mediàtica. No hi ha una televisió que, periòdicament, faça seguiment de partides de pilota o notícies sobre pilotaris i açò permetria que els pilotaris tingueren sponsors, repercussió mediàtica i així poder viure de la pilota. També crec que, possiblement, el món de la pilota hauria de fer un poc d’autocrítica i veure en què inverteix els diners o com fomentar la pilota a nivell popular i, tal vegada, deixar les macroinstal·lacions com la Ciutat de la Pilota i centrar-se en instal·lacions de barri o de poble, més properes a la gent.

*Volem seguir sent el mitjà de referència del nostre esport. Sols amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Punxa ací i Travessa per PilotaViu, travessa per la pilota valenciana!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article