Alejandro de Paterna es troba en un moment dolç de la seua carrera. El pilotari va passar pels micròfons d'El Joc del Poble per a repassar la seua carrera esportiva en la modalitat de frontó valencià. A més, va entrar en altres detalls, com l'anàlisi dels seus màxims rivals, les seues grans conquestes o els seus inicis.

PilotaViu / El Joc del Poble / Godella.

- Com et definiries com a jugador?
Sóc un jugador que m'he fet a mi mateix, sense un professor. Jo vinc del tenis i vaig començar a jugar a pilota amb 16 anys. Eixa coordinació que et dóna és molt semblant a la de la pilota valenciana. Vaig haver d'adaptar-me als colps i a la duresa de la pilota. Al principi acabava amb molt de dolor de mans i sobretot ho vaig notar amb el canvi de la pilota de badana a la de tec, va ser un canvi molt gran.

- No et vas espantar.
No em vaig espantar però quasi. Vaig ser persistent i com que mon pare jugava, els dissabtes jugava amb ell i m'unia més a ell. En eixos moments, amb 16 anys que vas més al teu aire, eixe tipus de coses t'uneixen més a la família. Vaig començar realment per això. Hui en dia he millorat molt amb l'esquerra i crec que sóc un jugador bastant complet. Potser en els individuals em costa més el rebot i jugar de rest, però traure, volejar i acabar el punt és la meua especialitat i m'apanye prou bé.

- Podries recordar tots els trofeus que has guanyat?
Si parlem dels campionats de Federació, tinc dos campionats de parelles (2014 i 2015) i l'individual el vaig guanyar el 2015. Dels altres campionats, he guanyat dos campionats de Mestres del Puig i del Durà crec que en tinc altres dos.

- Pensem que eres un dels millors pilotaris de frontó de l'actualitat. Tu et veus així?
Pense que si ho faig bé, si em trobe fi i ràpid, puc guanyar a qualsevol, però ho he d'estar. Hui en dia el Moro està agafant molt bona forma. Ha baixat uns quilos, s'ha posat a entrenar i ara arriba a pilotes que abans li costava i, a més, t'apreta. És un dels jugadors a tindre en compte en tots els campionats.
 

- Quins són els altres rivals més durs?
Hi ha quatre o cinc jugadors, que són Adrián de Quart, Moro, Pasqual i Adrián de Museros. Qualsevol d'estos jugadors fa que el resultat no estiga decidit. Adrián de Quart és jugador molt tècnic. Li falta un poc de potència i si jugues en un frontó lent, on la pilota va molt, t'ho va a fer passar molt malament. Adrián de Museros és un espectacle, el que passa és que ja té 40 anys i això, vulgues o no, es nota. Pasqual també és un jugador molt fort, amb una treta molt potent i sempre et pot sorprendre.

- Com et prepares per a la competició de frontó?
Intente fer dos entrenaments físics a la setmana, com a mínim. Els dies previs a la competició intente no carregar massa i fer alguna cosa més d'explosivitat i coordinació. També intente entrenar amb pilota almenys un dia a la setmana, però note molt quan tinc temps i puc dedicar-li'n tres o quatre, i això fa que estiga més fi. Quan arriba l'estiu, que tenim moltes partides, les jugades ixen soles. Juguem quasi cada dia, tens les mans fetes i se't posen dures com per a poder jugar diverses partides sense problema.

- Toques altres modalitats per a practicar algun aspecte en concret?
M'agrada molt el trinquet (l'escala i corda). És una assignatura pendent que he tingut sempre i per falta de temps no he pogut dedicar-me. Per a mi és la modalitat més complicada que hi ha i per eixe motiu és una motivació. Sí que m'agrada jugar perquè el fet de colpejar la pilota directament a eixa velocitat, i la pilota de vaqueta, que també és molt dolorosa quan et colpeja malament, és tot un repte.

- Hi ha alguna partida que recordes especialment?
Recorde el campionat individual que vaig guanyar en 2015. Eixa partida la vaig jugar contra Pasqual, a qui li havia guanyat una o dues partides en tota la vida. Va ser el primer campionat que vaig jugar en categoria especial i, a més, el vaig guanyar. També recorde la final de primera que vaig jugar contra Adrián de Quart, que jo tindria uns 20 anys. Anava perdent 35 per 20 i encara vaig remuntar la partida. No se m'oblidarà en la vida.

- Recordes l'últim joc?
Anàvem 40 iguals i vam fer un desempat. Recorde que tenia rampa en el bessó però arribats a eixe punt, penses que ho donaràs tot. El fet de remuntar fa que en eixe moment jo estiguera molt crescut.

- Anem a parlar del 2015. Com va ser guanyar l'individual i el campionat per parelles?
Aquell any estava en un dels meus millors moments. No veia el sostre, ja que cada vegada jugava millor. La final de l'individual la vaig jugar contra Pasqual i ho vaig fer amb valentia però amb cap, sense arriscar més del compte. Aquella partida em va marcar.
 

- També vas tindre una lesió que et va fer parar un temps.
En 2016 em vaig lesionar del peu i vaig haver de deixar de jugar. Portava arrossegant molèsties un temps i finalment vaig deixar de jugar perquè perdia partides que, si haguera estat bé, no haguera perdut. Vaig preferir parar i recuperar-me bé.

- Què et sembla la gran activitat de frontó que té el club del Puig?
Encara com que hi ha un club com el del Puig, amb eixe suport tan gran a la pilota. Fan que et sentes gran quan vas allí a jugar. Amb mi es bolquen i jo note l'estima de la gent. Cada vegada que vaig a jugar disfrute i veig que la gent disfruta. Les sensacions sempre són molt bones.

- Et poden dir 'el mestre del Puig', perquè de dues finals jugades, has guanyat les dues.
Així és (riu).

- Al Puig vos fan sentir com a professionals, no?
Sí. Els jugadors de frontó sempre hem tingut un poc l'espineta que no tenim lliga professional. Però quan vas a un frontó com el Puig, amb una capacitat de 300 persones, i quan arriba una partida important s'ompli, amb les entrades esgotades setmanes enrere, les sensacions són molt bones.

- I com són les sensacions de jugar contra grans pilotaris de la pilota basca?
Motiva molt. Jo vaig jugar contra Berasaluze i recorde aquella partida molt emocionant. Per a mi va ser un tot un gust jugar allí contra ell.

- Potser quan més professionals es sentiu és en estiu amb el Trofeu Diputació de València, on participen pilotaris d'escala i corda. Com es jugar amb ells?
Jo enguany vaig jugar en companyia del Moro. El primer any que vaig jugar, en 2016, vaig jugar amb Puchol II i vam guanyar la final. Sents que estàs jugant amb jugadors professionals i, des del meu punt de vista, no hi ha diferència de nivell. Jugar amb pilotaris com Puchol II o Genovés II sempre és un plus i la gent moltes vegades assisteix més a veure este tipus de partides. És una manera de donar-nos a conéixer.

- També has guanyat enguany la Copa Generalitat. T'ho esperaves?
La veritat és que no, però és cert que m'ho han posat amb safata, també ho he de dir (riu). Es va jugar a la meua modalitat i amb el Moro, que és dels millors. A mi em va sorprendre Sacha i el seu company, però especialment ell, que a pesar de no ser la seua modalitat, és un xic molt valent.
 

Si teniu problemes per escoltar el programa a través del reproductor, punxeu ací.

*Volem seguir sent el mitjà de referència del nostre esport. Sols amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Punxa ací i Travessa per PilotaViu, travessa per la pilota valenciana!