El trinquet de Pelayo està obrint-se en els últims temps al segle XXI. I dimarts, 10 d'abril, encara ho farà més. Per primera vegada en la història, dos jugadores de raspall participaran de manera activa en la representació d'un espectacle musical. Jesús Salvador "Chapi" és el compositor de l'obra 'Trinquetíssim', que es podrà veure i escoltar a Pelayo a partir de les 12 hores, en la inauguració l'edició número 40 del festival Ensems. Nascut a Rafelbunyol (l'illa del raspall en l'Horta Nord), i «veí de Puchol II a Vinalesa», es llança a barrejar la pilota valenciana amb la dança i la música, concretament amb la percussió. Confesa que està nerviós pocs dies abans del concert, però està acostumat a fer «coses rares». Una simfonia per a grues o un concert per a gossos són alguns dels seus últims treballs. Dimarts, tornarà a fer palar amb el seu grup de percussió, el Grupo Amores. Les dos jugadores que "interpretaran" l'obra són Andrea de Montserrat i Mónica Moya.

Pau Molins / València.
 

Ja està tot preparat, el que passa és que el producte final sols el podrem saber dimarts, perquè l'obra musical transcorre al mateix temps que es fa una exhibició de raspall. La música està clara, està assajada, però és una obra complicada pel que fa a logística. Comencen a sonar unes frases de campanes a l'Estació del Nord i d'allí van arribant a poc a poc a Pelayo. Una vegada entren dins del trinquet s'iniciarà la partida i començarà a sonar eixa música que he fet. Mediterrània, "mascletista" i sobretot "pilotària".
 

Fa uns quants anys vaig escriure 'Tinajas', un ballet que va rebre no sé quants premis. Aleshores vaig pensar que podria seguir fent coses així. Després vaig fer 'La Simfonia de les Grues' (documental enllaçat baix de la resposta) i una òpera per a percussió i veus, la primera que es feia en l'estat espanyol. I l'últim que vaig fer, l'any passat, va ser un concert per a gossos. Aleshores sí, faig coses rares. Estic acostumat.

 

El director del festival Ensems, Voro Garcia, em va comentar l'any passat: «Ens agradaria fer un espectacle relacionat amb la pilota valenciana, tu com ho veus?». Jo vaig contestar que sí, que endavant. Vaig començar a documentar-me, perquè jo de menut, a Rafelbunyol, anava de tant en tant a veure les partides que es feien al carrer. Però vaig anar a Pelayo fa un parell de mesos i em paregué un lloc encisador. Vaig descobrir també el joc de tamborí, i com que sóc percussionista em va inspirar. Per això he creat unes melodies sols amb tambors. 

 

I tornant a la pilota valenciana, quan m'he endinsat més en el joc i he vist més partides m'han impressionat els moviments, la biomecànica i en definitiva les habilitats i les gestualitats dels jugadors i jugadores. Tot això em va suggerir una mena de ballet intencionat. Què vull dir amb açò? Les jugadores faran el que fan normalment. La seua gestualitat i la seua manera de menejar-se ja em va inspirar com un ballet en si mateix. Serà un duo entre les dos jugadores. Els seus moviments, amb el so de la pilota, el dels passos, el lliscar de les sabates... Tots eixos rumors m'ajudaren a crear l'obra. També les onomatopeies i l'argot que s'utilitza en la pilota.

 

No serà una partida normal. La música té un temps. Serà una exhibició on hem pactat algunes coses. Hi ha moments en què una o l'altra faran quinzes intencionadament però hi haurà uns altres en què les jugadores hauran de jugar "a mort" a guanyar el quinze i nosaltres les seguirem. Serà un diàleg entre el joc d'elles i el joc nostre. Al cap i a la fi la música també és un joc.
 

 

A veure com resulta açò, però si ix bé la meua idea és que elles jugaren, nosaltres tocàrem i que darrere de les jugadores, com una mena d'ombres hi haguera ballarines que inspiraren la seua coreografia en el moviment de les jugadores. Jo hauria de desenvolupar més la música, perquè per ara l'obra dura 20 minuts. Podria tindre una duració d'uns tres quarts d'hora. Pense que sí, que podríem fer un espectacle i anar pels trinquets, que són autèntiques sales de concerts.