La final de la XXVII Lliga Bankia d'Escala i Corda que es disputarà diumenge a Pelayo està marcada per la joventut de tres jugadors, que per primera vegada estaran al focus de totes les mirades en una final d'estes característiques. Dos d'ells a la punta. Carlos del Genovés (que juga amb Pere Roc II i Jesús) i Víctor Bueno (company del mateix Francés i de Javi en l'equip de Vila-real). Per tant, tot indica que Francés, com a rest, entrarà molt més en joc i tindrà major responsabilitat que els altres debutants. Tothom diu d'ell que és un xic tranquil i ell assegura que els nervis només li apareixeran en els instants previs. De Petrer, el seu poble, no anirà sol a València. A banda del seu pare, un autobús ple de familiars i amics estarà amb ell per a animar-lo. Amb només 21 anys té la primera oportunitat d'estrenar-se com a campió de la Lliga Bankia d'Escala i Corda. «Tot ha sigut de sobte i per sorpresa», assegura amb naturalitat.

Pau Molins / València.

 

Home, encara falten sis dies (l'entrevista es va fer dimarts). Encara és prompte. Potser em pose nerviós una miqueta abans de la partida, en la presentació i això, però una volta arranque, després d'un quinze o dos ja m'oblidaré dels nervis.

 

Sí, sí. El nostre objectiu era arribar a semifinals i allà sabíem que podia passar qualsevol cosa, encara que ens tocara contra el primer classificat, l'equip de Puchol II. Confiàvem en nosaltres i de moment ens estan eixint totes les coses. Juguem amb confiança, juguem els tres a gust i amb bona iniciativa. Sí, tenim una confiança prou gran.

 

Pense que no tenim una pilotada forta els tres. Per exemple, Víctor i jo som passadors i en canvi Javi té una pilotada que, qui ha de fer els quinzes és ell. Cadascú aporta una cosa. Gràcies a això, als tres, hem arribat on hem arribat.

 

La veritat és que forat jo pense que tenen poc. És un trio molt compensat. A Carlos, si li cau una pilota bona, té molta facilitat per a fer el quinze, igual que Jesús que és molt passador. I Rodrigo és un jugador que a vegades penses en buscar-li l'esquerra però al ser esquerrà... Sí que és de veres que és un trio al qual costa trobar-li molt l'errada. Però alguna hauran de tindre. Buscarem sobretot no entregar la pilota fàcilment, anar passant-la, agafar confiança nosaltres i sobre la marxa anar veient on pot estar la seua debilitat. El que més destacaria d'ells és la facilitat que tenen els tres per a fer el quinze.

 

Pense que ells són favorits perquè Pere Roc II és el campió de l'any passat, però bé, crec que en la primera fase ens van guanyar amb prou facilitat perquè ni Javi ni Bueno ni jo vam jugar com, per exemple, en la semifinal o les partides anteriors de la lligueta. Esperem que no ens guanyen amb tanta facilitat i fer-los suar. Amb la confiança que tenim ara, pensem que podem fer-ho molt bé i això és el que hem de demostrar.
 

 

Clar. M'arriba una miqueta prompte perquè al principi no sabia ni si jo anava a jugar la Lliga Bankia. Després ens quedava una partida i estàvem eliminats així que ha sigut tot de sobte i per sorpresa, però sí que és veritat que quan era xicotet el meu somni era arribar ací.
 

 

No ho sé, no tinc moltes manies. No sóc supersticiós. M'alçaré, agafaré a mon pare —la resta de la família i tota la gent del club anirà en autobús a donar-me suport—, anirem amb temps per a poder arreglar-me bé i perquè amb les falles València està tota tancada. Res més, no tinc cap rutina especial, ni abans ni després de la partida.

 

Res, dir-li a la gent en general que s'ha d'acostar al trinquet. Que vinga a veure alguna partida, encara que no siga la gran final. Sols que proven de veure'n una s'adonaran que açò enganxa i ja no et parle de jugar, que encara enganxa més. Que s'acosten i que tinguen la possibilitat de saber si els agrada o no els agrada, però almenys, que coneguen el que és la pilota valenciana.