Guille: «Deixe la pilota professional i jugaré l'Autonòmic de punter»

Guille d'Alzira Pilotari i gestor web

Fa un temps que Guille d'Alzira no apareix en les partides importants, i segurament ja no tornarà a jugar-ne, tot i que ell mateix deixa una xicoteta possibilitat en l'aire. «En principi ja no tornaré a jugar de professional», diu ara que té 31 anys. Això sí, com a aficionat defensarà, en els pròxims mesos, els interessos del club de Xeraco, on formarà equip en l'Autonòmic de trios junt amb Ibiza, Vicent i Badenes. Amb ell parlem sobre la seua carrera professional marcada per les lesions, les finals de Copa i Lliga de 2015, Alzira, Londres i la nova Fundació de la Pilota, per a la qual treballa com a informàtic.

U. Ortiz i P. Molins / València.
 
- Com vas conéixer la pilota?
Vaig començar als 12 o 13 anys. Un xic que venia amb mi a classe em va incitar a provar un dia i vaig anar. No sabia el que era la pilota, i tampoc que hi havia un trinquet a Alzira. En eixe moment el trinqueter d'Alzira era Jesús, més conegut com Ferrer II. Vaig entrar al trinquet, que estava molt millor del que està ara. Ferrer II tenia als vestidors uns calaixos plens de didals vells i guants secs. Em va dir: «Això t'ho fiques amb un poquet de cotó i a jugar». El primer dia em va vaig posar els didals, un guant i una carta i a jugar!
 
Jo veia a la resta de xiquets, que ja feia temps que jugaven, amb ferros i tot, i durant eixa setmana li vaig dir al meu amic: «anem a comprar material». Em vaig agafar molt de pressa. Als 12 vaig començar i als 14 o 15 vaig entrar en l'escola de tecnificació de Gandia. Als 16 ja jugava primeres partides.

- Aquell trinquet ja no s'utilitza... Què et sembla el nou?
El trinquet nou està molt lluny de la població, especialment per als xiquets. En el d'abans caminant arribaves. Ara depens dels teus pares, de tindre vehicle, o d'agafar l'autobús que et deixa una miqueta allunyat. Està difícil d'anar ahí. És més un recinte de partides importants que un trinquet per al poble. Fins i tot per a anar amb bicicleta està malament. Has d'anar per una carretera molt transitada com és la de l'Hospital d'Alzira, o pel polígon que hi ha molts camions.

- Respecte a la teua carrera: les finals de Lliga i de Copa no queden tan lluny, no? 
Ahí ja començava a tindre problemes de maluc. Poc després d'això vaig haver de parar. Vaig haver d'estar un any sencer sense jugar. Jugava amb dolor d'esquena i la gent em deia que era per no estirar, però jo estirava. Anava a pitjor fins que ja no em podia ni menejar de l'esquena, em feia mal tot. Vaig anar al metge i després de vàries proves va eixir el que tenia. Em van dir que havia d'operar-me, però jo ho volia evitar i al final em vaig infiltrar. Però vaig poder aguantar dos mesos. Vaig estar un mes jugant però d'un dia per a un altre em tornava a fer mal. Així que m'havien d'operar si volia tornar a jugar a pilota, però no em donaven garanties que poguera tornar a fer-ho després de la intervenció. Això va ser en 2015, després de jugar la final de la Lliga amb Moro i Tonet IV.
 
L'últim individual el vaig jugar amb el peu trencat per una pilotada de Coeter. Se'm va destruir el peu per dins. Amb les lesions m'ho he passat molt malament. El muscle, el genoll, l'adductor, el maluc, dos dits...
 
 

Guille va jugar l'últim individual amb una lesió al peu. Foto: Ulisses Ortiz

- Per això t'has acabat retirant...
Venia jugant amb molèsties després de l'operació perquè se m'han quedat seqüeles. Jugava bé però no al nivell que jugava abans. Per això vaig decidir parar, deixar-m'ho i jugar l'Autonòmic de trios, en què estaré a la punta amb Ibiza, Vicent i Badenes. No vull jugar darrere perquè has de raspar cara amunt i em fa mal.

- Fa uns anys també vas tindre un període d'inactivitat... Com va ser allò d'anar-te'n a Londres? 
Me'n vaig anar el mes de juny de 2012. No podia jugar per una lesió en els dits. Això se'm va ajuntar amb la mort de la meua àvia i que ho vaig deixar amb la xica que portava 7 anys. Tenia un amic que em va dir que anara cap a Londres amb ell una temporada i me'n vaig anar a l'aventura. Em va anar bé perquè vaig treballar, vaig aprendre anglés, els dits se'm van curar, el muscle també... Vaig tornar amb moltes ganes i amb un nivell molt alt. Vaig guanyar el Trofeu d'Hivern en 2014, vaig arribar a la final de la Copa i de la Lliga en 2015.
 
- Vas viure el millor moment de la teua carrera?
Diferent, va ser diferent. Jo jugava d'altra manera i ja no estaven els jugadors que hi havia abans. En tres anys van canviar moltes coses. Waldo i Juan del Genovés ja no jugaven. Leandro i Alberto pràcticament ja no se'ls veia... Moltó i Marrahí van destacar-se en aquells anys.
 

Va jugar la final de Copa de 2015 amb Ricardet i Alberto. Foto: Museu de la Pilota del Genovés

- Amb quina partida et quedes?
Jo recorde quan jugava les primeres partides amb Carlos del Genovés, abans de dedicar-se a l'escala i corda. Jugàvem ell i jo contra Josep i Canari, anàvem perdent 20-5 (eixint d'iguals a 5) i teníem molta propina. Recorde de raspar-la de pilota parada des del 7, tirar-la dalt l'escala i que Carlos em diguera: «si la torna a raspar i li pega al cristall, jo la jugaré». I jo li vaig dir: «Si la jugues tu, me'n vaig a casa». Va pegar al cristall altra vegada, la vaig jugar, i encara vam guanyar la partida.

- Treballes per a la Fundació, quin és el teu paper allà?
Sóc gestor web. Porte la web, les xarxes socials, em cordine amb el periodista per a publicar els continguts... Quan necessiten coses d'assistència informàtica jo estic de suport. Crec que la Fundació té un futur prou estable perquè ja no és una empresa privada sinó que és un col·lectiu d'empreses que són els patronats, els que aposten per això. Damunt ara han agafat a un grup de gent en què cadascú té la seua funció... Jo crec que la Fundació és el millor que li ha pogut passar al món de la pilota, en l'àmbit professional.

- Per a acabar, una d'actualitat. Com veus la Lliga Bankia 2018? 
L'equip de Ian està molt bé. Veurem com està de la lesió, s'haurà de ferrar molt bé per a no tindre por de jugar després de la lesió al dit cor. Per a mi Ian és el que més en forma està de tots i si està bé, el trio d'ell és el favorit.
 

Guille s'encarrega de la web de la Fundació. Foto: Ulisses Ortiz

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article