Esta setmana, el jugador professional d'escala i corda, Víctor Bueno, ha sigut el gran protagonista del programa radiofònic El Joc del Poble. El jove melianer, que jugarà per primera vegada la Lliga Bankia, estarà acompanyat en el seu debut per Francés i Javi. Un equip en què, tal com reconeix Bueno, els dos joves jugaran per al veterà mitger de Massalfassar. Demà dissabte, a partir de les 18.30 hores, debutaran a Petrer davant Pere Roc II, Jesús i Carlos.

El Joc del Poble / PilotaViu / Godella.

- És un reconeixement al teu treball este debut en la Lliga Bankia?

Si, la veritat és que estic molt content per disputar-la. Potser és un premi per la passada temporada passada. Vaig disputar el Trofeu de Castelló i el vaig guanyar amb Marc i Pere. En l'Individual vaig arribar a quarts de final, començant en la fase prèvia. Vaig guanyar quatre partides i vaig perdre contra Soro III, que després va quedar campió. Per a mi jugar la Lliga és tot un somni, ja que des de ben xicotet pense en jugar la Lliga Professional de la meua modalitat. Poder estar en l'elit professional és tot un somni i ara toca disfrutar-lo.

 

L'equip m'agrada. Els dos són molt bons jugadors i molt bons companys. Francés és un xic jove que potser està en la mateixa situació que jo, tot i que ell sí que ha debutat en la Lliga arribant a semifinals fa dos temporades. I Javi tots el coneguem, és el millor, entre ell i Fèlix potser són els dos millors mitgers que hi ha en l'actualitat. Jugar en ell és una passada. Quan m'he ficat davant d'ell les pilotes van molt ràpides per ahí dalt i agafa molt de joc. Té molt de joc, tant per dalt com per baix, i jugar amb ell és un autèntic plaer.

 

Sí, Javi és el capità de l'equip. Jo crec que Javi és el que ha de temperar els nostres nervis i manar. Tant Francés com jo ho tenim clar, sabem que hem d'obeir-lo. Ell és el que porta la batuta en l'equip i crec que això ens pot beneficiar. Potser hi ha equips en què no està molt clar qui pot portar la batuta, en el nostre està molt clar. Francés tècnicament és un dels millors escaleters de la Lliga. Jo ahí davant intentaré ajudar a l'equip amb tot el que puga.

 

Sí. Javi és un dels jugadors amb què més a gust jugue estant de punter. Aprendré molt a jugar de punter i aprendré molt a jugar de mitger. Veure'l com es meneja i com actua en diferents parts de la partida des de la meua posició em servirà per a quan jo jugue de mitger.

 

Això és el mite que diuen tots. La veritat és que conec a molt pocs mitgers que hagen entrat directament en la Lliga en eixa posició. Jo pense que la punta és una posició per la qual s'ha de passar. Hi ha companys punters que els agrada jugar ahí i que estarien tota la vida jugant de punters, però el meu lloc pense que és el mig. M'agrada també jugar a la punta perquè aprenc molt i són experiències noves. Pense que el fet de jugar a la punta ha de ser una prèvia. Jugar al mig en la Lliga està molt car. Monrabal per exemple ha guanyat la Lliga en la punta, ha guanyat la copa jugant de mitger i enguany s'ha de conformar amb jugar a la punta. Hèctor de Laguar, un gran mitger per a mi, s'ha quedat fora. Raúl i Salva també. Per a mi jugar de mitger és un somni a llarg termini, a curt termini, encantat de jugar de punter i aprendre.
 

 

Sí, Nacho és un jugador molt bo. Per a mi és dels dos o tres millors que hi ha, encara que moltes vegades no tinga cabuda en els campionats per unes coses o altres. És un jugador que tècnicament juga com els millors. Té la millor esquerra del circuit professional. És el mitger que millor esquerra té. És molt treballador. Es mereixia jugar en parella, i amb l'equip que li ha tocat (amb Puchol II) pense que van a jugar molt bé, donaran molta guerra.

 

Quan jugues en parella el mitger agafa moltes responsabilitats. Quan jugues en parella de mitger, és com que ja et consideren que has fet un salt qualitatiu. Encara que el rest siga el millor o dels millors, jugar de mitger en parella significa que estàs pegant un pas més avant. Quan jugues en trio estàs més protegit i no cal que t'exigisques tant, sobretot en colps com pot ser la palma. Quan jugues en trio normalment sempre jugues per dalt, però en parella has d'agafar més responsabilitat a l'hora de fer colps més complicats com puga ser el bot de prompte, la palma, jugar més en l'esquerra... Al mitger se li fica una prova de foc quan dóna el pas de jugar en trio a parella.

 

Javi té moltes ganes. Va jugar en parella la Lliga amb Soro III i va ser molt dura per a ell. Van arribar a la final i la van perdre. Jo crec que enguany té ganes de jugar en trio. En una entrevista que li van fer fa unes poques setmanes va comparar l'equip d'enguany amb el de l'edició que va guanyar amb Fageca i Monrabal. En aquella època Fageca començava a pujar i Roberto també. Nosaltres anem a jugar per a ell. Jo pense que Javi està content en eixe sentit, sap que va a fer i desfer tot el que voldrà. Si disfrutem cada partida arribaran les victòries i si arriben les victòries, arribaran les semifinals. Hi ha equips molt complets, la Lliga està molt ben feta, pense jo. Crec que és la més igualada dels últims anys.

 

El 100%. Més que Pilota 2.0, Domingo Miguel. Ell ha sigut el meu preparador des de l'any 2011, després en 2016 s'ajuntà amb Agustín i més tard amb Carlos Castelló. Domingo m'ha ensenyat els valors de ser professional, m'ha ensenyat a ser-ho quan encara no jugava les primeres partides ni les segones. Li ho dec tot a ell. En l'àmbit escolar "Tio Vicent" m'ha ensenyat el que és la pilota amb tots els valors que s'han de tindre i com s'ha d'estar dins d'un trinquet. Però pel que fa a professionalisme, a exigència tècnica, millora, alimentació, constància i sacrifici, li ho dec tot a Domingo Miguel.

 

Sí. Jo sempre dic que no sóc un jugador que em caracteritze per ser brillant ni per tindre un colp agressiu. Jo em considere un jugador prou correjos, que a l'hora de jugar tinc tots els colps i tinc dos mans. Jo pense que m'he format a base de treball i de millorar aspectes del meu joc. Genèticament no tinc una tècnica depurada. Sempre intente jugar per als companys perquè així traguem benefici tots. Quan em vaig ajuntar amb Domingo, sí que sabia que, si seguia els patrons, algun dia arribaria.

 

Per a mi Grau. Ell ha sigut per a mi el millor mitger de la història i com a persona també. Després he tingut la sort de coincidir en el vestidor amb altres mites com puga ser Dani, Sarasol II i Genovés II. D'ells he aprés molt. Àlvaro també m'ha ensenyat moltes coses després d'haver-se retirat. Però com a referent, Grau ha sigut el número 1.

 

A l'hora de jugar la veritat és que el meu joc no es pareix molt al d'ell. Però sí que he seguit el fet de treballar l'esquerra. Grau era el mitger que millor esquerra tenia. També m'he fixat molt en la seua manera de ser. Grau entrava al vestidor i animava a tots els xiquets que jugaven la primera partida. Això s'agraix molt, sobretot quan entres molt. La seua manera de ser pense que no l'ha arribat a tindre cap altre pilotari al seu nivell. Jo el vull molt, al meu poble l'estimen en deliri. Sempre que ve és per a nosaltres un honor. Jo recorde quan va guanyar la final de l'Individual a Àlvaro. Jo estava allí, era un xiquet i em fiquí a plorar a llàgrima viva. Per a mi Grau és un referent, com un Messi per als xiquets i quan vaig a Pelayo els dissabtes i coincidisc amb ell em pose fins i tot un poc nerviós.



Escolteu l'entrevista a Víctor bueno en l'últim programa d'El Joc del Poble. Si teniu problemes amb el reproductor de dalt, punxeu ací.