elmusa

Moro: 'Visc la pilota com mai. Sóc feliç i això dins la canxa es nota'

Jose Garcia Boscà «Moro» Pilotari

En l’últim programa, El Joc del Poble va entrevistar tota una llegenda (encara viva i en molt bona forma) de la pilota valenciana. Es tracta de Jose Garcia Boscà «Moro», que el cap de setmana passat va guanyar el campionat Autonòmic de raspall parelles. Després de mesos fora del circuit professional, Moro va deixar en l’aire la possibilitat de deixar també el món amateur i per tant, que este siga l’últim títol que guanya per a les seues vitrines. Caldrà preguntar-li al carismàtic jugador d’Alcàntera de Xúquer si té previst jugar l’Autonòmic de raspall trios o, si pel contrari, ja ha jugat la seua última partida de competició. Podeu llegir les paraules de Moro, o escoltar-les a El Joc del Poble punxant ací.
 
El Joc del Poble / PilotaVeu / Godella.
 
- Com t’ha sentat el recent títol Autonòmic de raspall parelles?
Molt bé, amb molt bones sensacions i molt content. Des d’un principi sabíem que el de Bicorb era l’equip a batre. Víctor i Borja fan una gran parella, sempre juguen junts i es coneixen molt bé. Les dos partides que vam jugar en la fase regular ens va costar molt guanyar-los, encara que el marcador reflectira una altra cosa. A mi eixa classe de partides m’agrada jugar-les molt, perquè estic acostumat a la pressió i jugar per a la gent. Vaig disfrutar molt. Li vaig dir a Escoto que des de primera hora havíem d’anar a tope perquè la parella era forta i així va ser.
 
- Com estàs així de bé amb 47 anys?
Entrenant. Ahí no hi ha cap misteri més que entrenar cada dia. Visc la pilota com mai. Sóc feliç i això dins de la pista es nota. Si no entrenes, no rendeixes com toca.
 
- És sorprenent que un jugador professional jugue estes competicions amateurs no?
La veritat és que a partir dels 40 anys es pot jugar en el món amateur, on hi ha jugadors de molta qualitat. Amb estos campionats, els que ja no estem en el món professional tenim l’oportunitat de seguir gaudint de la pilota. La veritat és que ahí disfrute jugant.
 
- Continuaràs en Rafelbunyol?
No, no, no. Jo pense que ja ho tinc bé. He complit l’objectiu i m’agradaria dedicar-me més temps a la família i a les meues coses. Espere que ells aconseguisquen molts títols i ja està.
 

Moro celebrant l'Autonòmic la setmana passada. FOTO: Pau Molins
 
- Perquè altra cosa que et lleva molt de temps són els xiquets…
Sí, a banda de l’escola d’Alcàntera de Xúquer, porte l’escola de Tecnificació de la Federació i l’escola de perfeccionament del Cespiva, és a dir, estic cada dia entrenant a xiquets. Tot això m’ocupa molt de temps, perquè, a més, el cap de setmana, he de jugar a pilota. Arriba un moment que toca pensar en altres coses.
 
- Per les teues mans han passat Moltó, Ian, Sanchis… Què suposa per a tu?
És un orgull per a mi, haver pogut jugar amb ells. L’any passat per exemple vaig jugar la final de la Lliga Professional amb Ian. Imagina’t el que és això. És un orgull per a mi fer la feina ben feta i que després tinga resultats.
 
- Esta nova generació pot donar-li un impuls al raspall?
Sí, vénen uns temps de canvis. Jo pense que tot serà per a bé, però necessitem temps. Veurem com es fa l’estructura amb la nova fundació. Espere que tot isca bé per als jugadors, que són els vertaders protagonistes i els que han de tirar endavant açò. Esperem que la nova fundació els done a conéixer més, tant en l’aspecte econòmic com pel que fa a repercussió. Ha de canviar una miqueta tot, el més important és la seguretat dels jugadors, són els que fan que açò siga gran. 
 
- Com veus el raspall pel que fa a públic?
Nosaltres estem de categoria quant a públic i aficionats, sempre tenim els trinquets plens, i la veritat és que d’això no ens queixem.
 
- És millor tindre una figura dominant com ho era Waldo o tindre diversos jugadors al mateix nivell?
Waldo era una figura que ens donava a conéixer per tot arreu. No només en el món del raspall. Waldo ha jugat a totes les modalitats i en totes ho ha fet bé. Jo pense que és la màxima figura del raspall que ha hagut en tota la història. Que ens represente una figura així per ahí és molt bonic. Ara ha canviat, perquè hi ha diferents figures. Està Moltó, Sergio, Ian, Sanchis…
 
- Tu també eres història: sent mitger vas arribar a jugar una final de l'Individual contra Waldo...
En eixa temporada jo estava rendint molt alt. Em van oferir jugar el mà a mà i vaig dir: «Perfecte». Però clar, en aquella època, el mà a mà donava per a quedar segons. Tots jugàvem per a quedar segons perquè el primer ja sabíem qui era (Waldo). Jugàrem la final a Gandia, em va guanyar fàcil (en aquella època ell guanyava a tots fàcil), però per a mi va ser com quedar campió.
 
- Te quedes amb alguna partida?
He jugat moltes finals, moltes. Han passat moltes generacions, perquè ja veus, jo tinc 47 anys i fins a l’any passat estava jugant de professional. Em quede amb totes les finals. Per exemple recorde la de Waldo, tot el que envolta la final. No vaig fer cap joc, però vaig disfrutar molt. Les partides no sols les disfrutes quan guanyes; quan perds, també. Això és el que intente dir jo als xicons, que disfruten i que cada partida que estiguen a tope.
 
- Carrer o trinquet?
Totes les finals que he jugat en el carrer, totes les he guanyat. Això vol dir que el carrer és el meu favorit. Però la veritat és que per a guanyar-te la vida no pots jugar al carrer. Has d’estar al trinquet
 
- Eres un jugador d’eixos que enganxa a la gent, no?
Jo crec que sí, inclús un poquet massa. A vegades tinc comportaments o reaccions que després no m’agradaria haver-les tingut. Però la veritat és que he triomfat amb eixe geni i eixe saber estar. Pot ser que això també m’haja portat a guanyar tantes coses. Si algú es molesta o té algun inconvenient, ho sent molt però és la meua forma de jugar. És el meu caràcter i això a la gent també l’enganxa.



 

Comentaris

PilotaVeu
2.

#1 Corregit Lucas, moltes gràcies pel teu comentari!

Lucas
1.

Volia puntualitzar una cosa,el primer mitger en jugar un final individual va ser Sevi

Comenta aquest article