elmusa

Lluís Planes: 'De tots els meus patrocinis, el de la pilota ha sigut el més profitós'

Lluís Planes Empresari i mecenes de la pilota

Lluís Planes (Massamagrell, 1953) és un dels patrocinadors més coneguts al món de la pilota valenciana. Per mitjà de l'empresa Pollos Planes, dona suport a un bon grapat de pilotaris professionals i a altres iniciatives vinculades al nostre esport, com l'escola de pilota de Massamagrell o Cançons al dau, una proposta que uneix dues de les seues grans passions: la música tradicional valenciana i la pilota. Planes, a banda de mecenes i patrocinador, té una relació molt estreta amb la pilota, ja que és secretari del Club de Massamagrell i jugador aficionat, d'aquells molt competitius que sempre volen guanyar.

Ricard Sentandreu i Ulisses Ortiz / Massamagrell.

- Com vas agafar contacte amb la pilota per primera vegada?
Ma casa està a 200 metres del trinquet Tio Pena de Massamagrell. Ho tinc com una cosa atàvica. Quan era un xiquet, en veure la porta del tio Pena oberta, em col·lava, amb tot el respecte i tota l’admiració del món, a veure partides d’aficionats o, fin si tot, a veure allí a Genovés. Ho recorde com si el trinquet fóra una prolongació del carrer. Després, com quasi tots els xiquets de València, me tirà més el futbol, i tinguí la gran sort de, després de lesionar-me en un partit de veterans, tindre un club d’aficionats de pilota a Massamagrell, que em va donar l’oportunitat de jugar en les instal·lacions i tancar així el cercle, de ser un amant com a aficionat a ser practicant. A partir d’ací vaig conéixer un altre dels valors de la pilota, que és conéixer els teus ídols. En el futbol els ídols estan en la distància, en diferit. En la pilota te n'adones que hi ha una simbiosi entre els professionals i els aficionats. Això ho vaig veure quan em vaig posar a jugar a pilota.

- Quin rol tens en la pilota?
Potser he creat tendència, o he influït perquè altres s'acosten a la pilota. Diria que el meu rol ha sigut primer ajudar alguns jugadors. Després estar en alguns projectes com PilotaVeu, alguns de ràdio o Cançons al dau.

També he lluitat perquè existira la Fundació, estiga jo o no estiga. Considere que el futur de la pilota ha de passar per ahí: aires nous, cares noves, més professionalització i, fins i tot, com que és un esport nacional, considere que, encara que és una cosa atípica, necessitem que la Generalitat estiga més implicada. Això és un poc extrany perquè jo sóc un empresari i al mateix temps estic dient que la gestió pública ha d’implicar-se, sobretot perquè la pilota no és un esport com puga ser el ping-pong, sinó que és cultura, és País.
 

Lluís Planes amb Paco Cabanes "Genovés". Foto: Lluís Planes

- On diries que està la clau de l’èxit de Pollos Planes?
Jo diria que el més important és el servici. Intentem que hi haja una proximitat real, en el sentit que, durant tots els dies, en eixos 140 punts de tot el País Valencià, tenim servici diari i amb un producte fresc. Tenim unes instal·lacions i una xarxa de logística que pot tindre el producte fresc com jo diria que ninguna xarxa de distribució gran pot aconseguir. Això seria el més important, la frescor dels nostres productes i l’atenció propera, quasi personalitzada. Una tenda nostra dóna un servici exclusiu i individualitzat a cada client, com si fóra l’autònom de tota la vida.

- I com es podria aplicar això a la pilota?
Potser se li hauria de posar passió i més professionalització. S'hauria d'unir tradició i modernitat. Nosaltres, als nostres clients, els tractem com si fórem carnissers de tota la vida, però al mateix temps apliquem una gestió professional de gran empresa. Potser estiga ací l’equilibri que s'ha de buscar. Nosaltres no hem perdut la identitat de ser una cosa propera, artesanal, de barri. S'hauria de continuar amb estos valors de proximitat amb els clients, que seria el que representa la pilota, però igual que nosaltres ho gestionem de manera professional, invertint en infraestructura, en logística, en nous productes, tenim departament propi de màrqueting, de disseny, de qualitat, innovem en nous productes, compra per internet... Al mateix temps, la pilota, hauria d’aplicar esta gestió professional per a fer-se atractiva de cara al públic. Un equilibri entre l’autenticitat i la modernitat, per a adaptar-se els nous temps.

- Des de quan sou patrocinadors i de quina manera esteu patrocinant este esport?
És una anècdota molt bonica i molt significativa, i també dóna a entendre en quina situació estava la pilota i els mecenatges. Un dia estava jugant el en minitrinquet de Massamagrell i Oñate, que també és del club, anava a entrenar per a classificar-se en l'última final que ell va jugar, el 2010. Quan vaig acabar la meua partida i ell anava a entrenar, li dic mig en broma: “Oñate, si arribes a la final jo et patrocinaré”. I ell, també amb to de broma, em digué: “sí home sí, això està fet”. Quan va guanyar la semifinal, ens vam veure i li ho vaig recordar: “Vinga va, ho tirem endavant? Què vols?”. I ell sorprés em diu: “Que què vull? Res, el que m'han donat fins ara. M'han pagat el pantaló i ja està.” Jo ahí em doní compte de com estava la pilota i que estava passant exactament el mateix que amb els músics de música tradicional que jo estava ajudant. Jo, no només li vaig pagar el pantaló, sinó que li vaig donar uns diners, però sempre han sigut poquets.
 

Pollos Planes és patrocinador de jugadors com Puchol II o Santi de Finestrat. Foto: Ulisses Ortiz

- Oñate va ser a qui primer vas patrocinar?
Sí, arran d'ahí, comence a contactar amb ells, u té duu a un altre, i comence a ajudar-los amb una xicoteta quantitat, que jo mai he considerat que fóra transcendent o important, i et dones compte de com d'agraïts són, que amb poquet que aportes li donen molta importància. Hauria de recomptar si han sigut 8, 10 o 12 pilotaris els que he arribat a ajudar, sempre directament, mai a través de l'empresa, perquè jo tenia una relació personal d'amistat amb molts d'ells. D'ací ja passí a fer altres coses, com pot ser ajudar a l'escola, com per exemple la del meu poble, que com és on tenim la central, t'estires un poquet més, perquè a més a més sóc soci i secretari. També entràrem a ajudar en algun campionat, alguns pilotaris amateurs i alguna coseta més. Després ja ve un projecte molt xulo, que seria un punt i a part, que és el de Cançons al dau, que m'il·lusionà molt perquè uní pilota i concerts de música en valencià als trinquets. M'agradà perquè és una cosa transversal, que va fer que durant 12 esdeveniments, més o menys, tots en diferents trinquets, gent que no anava a un trinquet, accedira a ell per primera vegada per escoltar uns músics.

- Patrocineu o col·laboreu en alguna cosa més?
Pollos Planes comença a patrocinar la música tradicional i ens donem compte que la pilota té les mateixes deficiències i necessitats que la música. Com som una empresa popular, fem com un efecte crida. La gent veu que estem ajudant dos sectors culturals o atàvics del País Valencià, com la pilota i la música, i arran d’ahí, com tenim una empresa oberta al públic i sobretot perquè és accessible, altres sectors culturals que estan minoritzats i estan passant-ho mal per temes socials o polítics, es dirigeixen a Pollos Planes, i ens enduguem la gran sorpresa d’involucrar-nos en projectes com el teatre, les arts plàstiques, els monologuistes en valencià, l’audiovisual, il·lusionistes valencians com el Mag Rubén Aparisi o fins i tot dansa o corals.

-Quina és la teua motivació a l'hora de patrocinar estes activitats?
Una vegada em van donar un premi i em vaig adonar que havia col·laborat amb més de 100 organitzacions culturals entre música, teatre, monologuistes, etc., amb més de 100 persones. Vaig fer el discurs i em vaig adonar que no ho havia fet per vocació de mecenes, si no més per vocació política. És ha dir, el que he fet ha sigut contra l’espoli cultural, polític i social del País Valencià.
 

Lluís Planes al seu despatx. Foto: Ulisses Ortiz

- Què és el que més t’agrada de la pilota?
Jo crec que el que més destacaria és que, després d’haver practicat una animalada d’esports, colpejar i sentir una pilota de vaqueta, tu sol, sense cap material més, és com si formares part de la natura. Veus gent major que encara juga, i te n'adones que és un esport amb el qual et pots jubilar. És un esport que, en contra del que pensava, pots estar jugant tota la vida. Destacaria el fet que siga atàvic, apegat a la terra, en un espai proper i natural.

- Quina repercussió creus que té el teu patrocini en la pilota?
Jo diria que dóna prestigi el fet d’estar ajudant a una cosa pròxima, a un valor cultural. Et sents reconfortat pels teus, per la gent propera a tu, per la societat. També pel fet d’estar en simbiosi amb la cultura, el teu País i el teu entorn. Amb pocs recursos crees un corrent de simpatia per a ajudar el poble, la base. És un prestigi perquè estàs ajudant una cosa autèntica.

- Quin consell donaries a altres empreses que estiguen pensant en patrocinar la pilota?
Ací sí que sóc rotund. En la vida pensava que, amb tants pocs recursos, es podria tindre un reconeixement, a nivell de País, tan gran. Em sorprén que altres grans empreses no s’hagen llançat a patrocinar pilota, perquè la relació preu-repercussió és exponencial, bàrbara, mai trobaré un retorn tan espectacular. Seria el primer consell que donaria, que patrocinaren la pilota. De tots els patrocinis meus, que en són molts, el de la pilota és del que més profit he tret amb pocs diners, a nivell de simpatia o repercussió en premsa.
 

Pep Gimeno "Botifarra" va ser un dels encarregats de portar la música als trinquets amb la iniciativa de Cançons al dau. Foto: Frediesport

- A quants jugadors dones suport ara mateix?
Els hauria de comptar, però deuen ser-ne una dotzena.

- També ajudes el Club de Massamagrell?
Sí, i sóc secretari també. El club de Massamagrell viu una època molt feliç i estic molt implicat. El club és ara mateix un dels punters.

- Com veus la pilota en el poble?
Per a mi Massamagrell és un exemple del que passa amb la pilota. El club de Massamagrell ha tingut fins a cinc guanyadors del Bancaixa, el número 1 indiscutible fins fa poc i molta gent practicant, però així i tot és l’exemple que a la pilota li falta un punt d’autoestima i de repercussió. S’hauria de fer un estudi de com 60 persones majors com jo es peguen per disposar d’una hora per jugar al minitrinquet, i al mateix temps això no fa que per a la gent de Massamagrell la pilota siga l’esport rei. Hem sigut pioners en iniciatives durant aquests darrers 4 anys. Hem fet intercanvis amb Navarra, partides durant les nits del divendres o l’homenatge al Genovés.

Què li falta a la pilota?
Per a mi tindre un mitjà de comunicació propi és definitiu. Hem de seduir els espectadors i la televisió valenciana té un paper clau. També és important el que he dit abans, que hi haja una professionalització en la gestió. La pilota ho té tot, només necessita visibilitat. À. hauria de fer que la pilota es conega culturalment, no tant la partida de professionals, sinó tot el que envolta la pilota. No començaria per la punta de la piràmide, sinó per seduir des de la base. A curt termini, la bomba més important per potenciar la pilota és la nova televisió valenciana.
 

Lluís Planes a la seu de Pollos Planes. Foto: Ulisses Ortiz

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article