Fem Pilota - Capçalera

Emilio Giner: “Seria bona una unió entre els artesans”

Emilio Giner Artesà

L’artesania és una de les particularitats que fa únic l’esport de la pilota. El material amb què es fabriquen les pilotes, guants, planxetes, didals, etc., està creat per artesans que dediquen gran part de la seua vida a l’elaboració d’estos elements que són imprescindibles per a jugar a pilota.

Amb esta primera entrevista pretenem inaugurar una secció on parlarem amb artesans per a conéixer la part més tradicional de la pilota valenciana, i donar-li així una visibilitat necessària.

Emilio Giner (20 de maig del 1964, Massamagrell), el corretger de Massamagrell, és un d’eixos pocs treballadors de la pell que, de manera innovadora, ha realitzat alguns utensilis que els pilotaris fan servir per jugar. Cada dimarts és fixe a les partides del Trinquet Tio Pena del seu poble, així que un dimarts de febrer quedàrem amb ell una estona abans de la partida perquè ens contara què significa ser artesà i perquè ens mostrara el seu taller particular.

Ricard Sentandreu i Javier Cid / Massamagrell.

- Com vas conéixer la pilota?
Mon pare va ser jugador uns anys, en l'època de Batiste el Soro, fins que es va lesionar. Després se'n va anar a la mili i quan va vindre ja no podia pegar-li per dalt. Va jugar alguna partida més d'aficionats, però ja s'ho va haver de deixar. Jo de menut vaig anar al trinquet i m'ho vaig deixar, i ja de major vaig començar a veure partides i a jugar.

-Què és el que fas com a artesà?
Jo he treballat sempre com a corretger i pel tipus de material que utilitze em va sorgir la idea de fer el que faig ara, guants per a jugar a pilota i tot això.

- Com vas començar?
Un dia volia jugar a pilota i, com que no tenia esparadrap, vaig jugar amb el del meu company. Però per la nit vaig començar a trastejar i a pensar com podia arreglar-me la mà més fàcilment i, a partir d’eixe moment, sempre faig el que se m’ocorre i ho done a provar a la gent de la pilota per a veure si funciona.
 

Emilio durant l'entrevista al trinquet de Massamagrell. Foto: Javier Cid

- T'ha donat per a viure esta feina?
La feina de corretger sí, fins ara sí. És un ofici que ha anat desapareixent i cada vegada hi ha menys gent que s'hi dedica, perquè és costós d'aprendre, i com no està valorat, si no ha sigut perquè ho has mamat, has nascut i estàs dins d'eixe món, és molt difícil d'aprendre. Jo he tingut sort de tindre el meu besavi, el meu avi, mon pare i mon tio que han sigut de l'ofici, i açò (el taller) està obert des del 1900. No s'han fet rics, però han pogut viure.

- Penses que t’han donat suport d’alguna manera com a artesà?
No, són tot idees que em sorgeixen i vaig fent jo de manera altruista. Jo no rep ajudes per açò. He sentit que en donen algunes, però no sé res en concret. Tot és una idea meua i tracte de desenvolupar tot el que pense.

- Esteu units d’alguna manera els diferents artesans?
No, no estem units però tot el que siga unió seria genial. De vegades pareix que siga tot un secret. Este món és complicat. De tota manera, jo sempre he fet açò perquè m’agrada molt la pilota i és un hobbie per a mi. Jo sempre m’he dedicat a les selles de cavalls.

- Es conegueu els diferents artesans?
Jo no conec ningú. En la presentació que es va fer a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València fa uns mesos en vaig conèixer un. Però és un món molt xicotet. Seria bona la unió, però no s’ha donat.
 

Emilio treballant la pell al seu taller. Foto: Javier Cid

- Com creus que es podria ajudar o donar suport a aquest sector?
S'hauria de crear una escola de corretgeria, com hi ha a Andalusia, en la Real Escola d’Art Eqüestre de Jerez. Jo vaig ser totalment autodidacta. Després vaig anar a Sevilla tres anys i vaig estar treballant amb un gran artesà, dels millors considerats. Pel que fa als artesans de pilota és difícil, com tot és manual... Primer és molt difícil que la gent vulga aprendre a treballar en açò, perquè es gasten moltes hores abans de cobrar un duro. La pilota no està en estos moments com per a guanyar diners amb açò i perquè funcione. Jo estic intentant introduir-me en les escoles per si puc aportar alguna cosa als xiquets a l'hora d’arreglar-se les mans. Però vaig molt poc a poc, perquè com estic jo sol... I açò no es pot industrialitzar, perquè és manual i cadascú s’ho vol arreglar d’una manera i és prou difícil, però ho intentaré.

- Com veus la pilota al teu poble?
Em dona llàstima. És una gran pena perquè tindre un campió com Soro III ací al poble i veure el trinquet mig buit quasi sempre dóna una llàstima increïble. No ho tenim gens fàcil. Fa pocs dies passà. Damunt plogué i, com no està cobert, s'hagué d'acabar. I tinguérem la santa sort que com Genovés II i Salva estaven arreglats van dir: “Per què no ens entrenem?”. I se’n vingueren i jugaren una partida mà a mà en el mini-trinquet i ens queia la bava a tots els aficionats del Club que estàvem allí. Beneírem que ploguera i tot (riu).

- En canvi en el club sí que hi ha prou activitat, no?
Sí, en el club som 80 socis. Ara s’està jugant l’individual i són 40 apuntats en tres categories. Però el que és anar al trinquet gran... Primer, pels horaris, perquè no hi ha llum i no està cobert, per tant a eixes hores la gent no pot anar, la gent treballa. Ara que allarga el dia es podria fer més tard, però de vegades plou, altres està tancat... Mai ve bé. El mini-trinquet sí que funciona, però en el trinquet gran passa això.

- I l’escola?
L’escola també funciona bé.S’estan jugant campionats d’alevins, d’infantils, a galotxa, a escala i corda... Tenim tres o quatre xiquets que tenen futur. Està el xiquet de Paco Durà, el de Muedra, està Vicente que està en cadets... Es veu que en la base hi ha afició, que hi ha set o huit xiquets que poden jugar.
 

Emilio al Tio Pena, trinquet de Massamagrell. Foto: Javier Cid

- Com veus el món de la pilota en general?
De vegades veus coses positives, però en general veus que la gent jove no s’interessa com toca i el tema de les apostes ha caigut també, per tant s’han de buscar nous al·licients. Jo estime molt la pilota però la realitat és que tot el món no pensa com jo.

- T’hauria agradat nàixer al País Basc i cosir pilotes de 100 grams?
Home, si haguera pogut viure d’això... A més la seua pilota és més fàcil de fer que la nostra. Aquella pilota no té tant de secret. Tindrà secret però no tant com esta. A més allí serà més fàcil viure d’això... però la terra jo no l’abandone, la pilota no la canvie.

- Quin futur li augures a la pilota?
Amb la reobertura de RTVV espere que hi haja una televisió que retransmeta informació i partides a diari i que la pilota puga créixer i arribar cada vegada a més gent, que és el que mereix i el que ens agradaria a tots.
 

Emilio davant de la porta del seu taller. Foto: Javier Cid


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article