elmusa

Quinze de... Carlos del Genovés: ‘El meu pare és qui més consells em dóna’

Carlos del Genovés Pilotari

PilotaViu / El Genovés.

Carlos Sanchis Pou (28 de maig de 1990, el Genovés) és un dels fixes en la demarcació de punter en les competicions més importants d’escala i corda. Una de les últimes que va disputar, el Trofeu de Mestres a Pelayo, el va conquerir amb l’ajuda de Pere Roc II i Fèlix davant Soro III i Javi. Carlos és un dels jugadors consolidats en la nòmina de professionals de la gran factoria del Genovés, on va començar jugant a raspall, arribant a disputar un campionat professional d’esta modalitat amb Loripi i Armando, dos jugadors amb una llarga i prolífica trajectòria. Encara que ja no juga a raspall, continua anant a veure moltes partides, sobretot si juga el seu germà Raül.

1. Modalitat?
 Escala i corda.

2. Posició?
 Mitger i punter.

3. Un entrenador que recordes?

 Genovés II com a monitor de l'escola de pilota, i el meu pare, que sense ser entrenador, és el que més consells em dóna encara a dia de hui.

4. Amb qui jugues més agust?
 Salva de Massamagrell, Dani, Pere...

5. Una partida que recordes?
La partida que més recorde es la final de l’individual sub-18 de raspall. Vaig disfrutar molt, fent bona partida i amb gran ambient, encara que vaig perdre.

6. Un somni?
Guanyar-me un lloc com a un dels millors mitgers.

7. Un trinquet?
Pelayo per a jugar, i el del meu poble (el Genovés) per que m'he criat allí.

8. Una pel·lícula?
La saga de Rocky.

9. Un grup de música?
Queen.

10. Un menjar?
Gaspatxos manxecs.

11. Qui són els teus pilotaris preferits?
Grau, Sarasol II i Waldo.

12. Un referent en l’esport?
Rafa Nadal.

13. Un lloc per a escapar-se?
El nord: País Basc o Navarra.

14. Una afició?
La pilota és el meu hobby. El dia que no jugue, vaig al trinquet com a espectador, tant a escala i corda com a raspall.

15. Una anècdota?
 Recorde un diumenge de matí que tenia partida del campionat individual sub-18 de raspall i en acabar em van telefonar que per la vesprada en Benissa els havia fallat un jugador i que necesitaven que jo anara. La partida era a escala i corda ja que en aquells anys vaig alternar les dos modalitats. Vaig decidir anar però em van tindre que deixar la roba, ja que jo allò no ho tenia previst i no tenia temps de passar per casa. La qüestió és que vaig poder guanyar les dos partides.

Per a llegir més entrevistes d’esta secció accedeix ací: Quinze de...
 

Raül, Martínez de Irujo i Carlos. Foto: Museu de la Pilota del Genovés
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article