elmusa

‘Sóc el rival a batre però no parlaré d’hegemonia, ara vull guanyar la Lliga’

Moltó Campió de l'Individual de raspall

F. Fort i J. Cid / Godella.

Moltó de Barxeta acaba de guanyar el seu segon Individual consecutiu. Ens rep i està pletòric, però molt centrat i professional. Sap el que ha de fer per a aconseguir els seus reptes: anar pas a pas. Ara, després de l’Individual aconseguit fa una setmana, vol guanyar la Lliga. El número u de raspall té encara moltes coses a dir.

- Com vas viure la final?
La final la veritat la vaig viure amb molta motivació. Crec que tot el campionat me’l vaig agarrar amb una motivació especial, i clar, passes la primera partida, que és la més mala pels nervis perquè fa temps que no jugues en la competició de mà a mà, i veus que la passes amb solvència i dius, “d’acord, estic preparat per al mà a mà”. Després ja la semifinal. Va ser una grandíssima partida i vam tindre un joc molt disputat. Després d’eixe joc ja guanye la partida 25 per 10 en semifinals i prenc confiança per a la final. En eixe moment em dic: “Crec que sí que estic ben preparat, tot l’entrenament que he fet m’ha anat bé i espere acabar de rematar el campionat i que ni els nervis ni res em juguen una mala passada”. A l’arribar a la final, el mateix, els primers quinzes sí que són més complicats, però una vegada ja estàs dins de la partida, les coses ja t’ixen més rodades i, per sort, vaig aconseguir guanyar.

- Vas preparar de manera diferent la final?
No, la preparació física de l’Individual estic molt de temps preparant-la. De cara a la final, sí que és deveres que eixa setmana la prepares més tàcticament. Vas al trinquet i agarres tàctica perquè la base de físic ja la tens feta d’abans. Així que eixa setmana la prepare sobretot tàcticament anant moltes vegades al trinquet on es juga la final i provant moltes coses. És més tàctica eixa setmana, ja no és física.

- Com et vas sentir quan vas guanyar?
La veritat és que tenia molta satisfacció i molta alegria. Tot el treball que faig durant tant de temps, que dóna el seu fruit... és una satisfacció enorme, tant per a mi com per al meu preparador perquè suposa molt d’esforç preparar estes partides de l’Individual i clar, ara que reculls els fruits, la felicitat és enorme.
 

Moltó alça el títol Individual la setmana passada. Fotografia: Ulisses Ortiz.

- Consideres que va ser massa fàcil la victòria?
No direm ni massa fàcil ni massa difícil, sinó que vaig plantejar la final per a fer la meua faena, tota la tàctica que havíem estudiat, i les coses van eixir molt bé. No sé si Sergio també estaria nerviós per ser la seua primera final, però en cap moment em vaig plantejar si era fàcil, sinó que seria el que jo havia estudiat i les coses van eixir rodades. La veritat és que agarres confiança quan et distancies en el marcador i l’altre va desanimant-se, i així es va desenvolupar la partida.
 
- S’afiança l’hegemonia de Moltó?
Estic ja un any, i és de veres que sóc el rival a batre, però no vull parlar d’hegemonia. Per a l’Individual de l’any que ve encara queda moltíssim, hi ha moltes partides per davant i poden passar moltes coses. A mi em van dir: “Enguany eres el favorit?” i jo vaig contestar: “sí”, però de l’any passat a este ha plogut moltíssim, les coses són diferents. No diria que és una hegemonia, és gaudir cada dia de la pilota i m’agrada guanyar cada partida, i així continuaré.

- Quins objectius et marques per al que queda de temporada?
L’objectiu que m’he marcat és guanyar la Lliga perquè és un títol que encara no he guanyat. Vaig quedar subcampió en una ocasió, però no l’he guanyat i m’agradaria fer-ho.


El pilotari de Barxeta jugant amb una pilota al Zurdo de Bellreguard. Fotografia: Val Net.

- Creus que hauria sigut diferent l’Individual si hagueren participat els pilotaris que no ho han fet per la precarietat de la situació professional del raspall?
No ho sé. Cada Individual porta les seues coses. L’any passat van participar i també vaig guanyar. M’hauria agradat que hagueren participat, però tampoc m’ho vaig plantejar en cap moment. El fet evident és que no van jugar, i per tant, només calia pensar en aquells que jugaven. Per exemple, amb Coeter sí que he entrenat moltes vegades el mà a mà, però no em vaig plantejar que fórem rivals perquè va dir que no jugava.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article