Fem Pilota - Capçalera

«La pilota valenciana és nostra i com a tal l’hem de valorar, defendre i practicar, si es pot»

David Sarasol  Director del Museu de Pilota del Genovés

PilotaViu / Castelló de la Ribera. 

Amb motiu de l’exposició itinerant ‘Faixa roja faixa blava’, que estarà  fins al 21 de novembre a Castelló de la Ribera,  entrevistem David Sarasol, director del Museu de Pilota del Genovés i coordinador de l’exposició.

David és del Genovés però actualment viu al Puig on és membre del club de pilota. Sovint el podem veure a qualsevol indret del país on hi haja algun esdeveniment de pilota, amb la càmera a la mà, fotografiant tot allò que molts no captem amb una facilitat sols a l’abast d’uns pocs privilegiats.

Amant de la pilota, es confessa seguidor de l’esport més valencià i encara que no s’ha atrevit a jugar mai, és un aficionat incansable.

Què ens contarà David? 

- Des de quan existeix el Museu de la Pilota del Genovés i com va nàixer la iniciativa de crear-lo?
El museu es va inaugurar el 13 de desembre de 2003, però jo hi estic treballant des de 2000 en el contingut. La idea va nàixer de l’anterior alcalde, Emilio Llopis, que, després de proposar-ho a les autoritats del moment, els va agradar la proposta i va començar a treballar.

- Què podem trobar si anem al Museu de la Pilota?
Tot el que fa referència al nostre esport: des de pilotes i proteccions de tot tipus, les maquetes de les diferents modalitats, projeccions relacionades, un ampli arxiu documental i fotogràfic, així com una galotxeta o trinquet de pilota grossa i el trinquet municipal, que està al costat, per poder practicar el joc allí mateix.

- Què podem veure a l’exposició itinerant ‘Faixa roja, faixa blava’ que es troba ara a Castelló de la Ribera?
Doncs, també tot, el que passa és que aquesta exposició està pensada per fer itinerari i es van pensar distints formats. Per una banda, hi ha panells explicatius, per altra vitrines amb material i, a més a més, vídeos de com es fan les pilotes o s’arreglen les mans.
 

Un dels panell de l'exposició. Fotografia: Ulisses Ortiz 

- Com va nàixer la iniciativa de l’exposició?
Va ser una proposta nostra al Museu Valencià d’Etnologia de València, ja que entre els dos museus, hi ha una relació de cooperació mútua. Encara que, inicialment, es tractava d’una idea menuda i no d’un projecte com el que finalment vàrem fer.

- Quina serà la seua pròxima destinació?
A finals de mes Benigànim a la Vall d’Albaida i, per tancar l’any, Benetússer a l’Horta Sud. El 2017 començarà amb tres poblacions de l’Horta Nord com Museros, el Puig i Puçol, després visitarà la Costera a la Font de la Figuera, la Safor a Rafelcofer, el Baix Maestrat a Benicarló, per tancar a la Ribera Alta, primer a Algemesí i després a Torís. He de dir que, aquesta exposició està tres anys rodant, el que ve està complet i, possiblement rode uns altres cinc o sis anys més.

- Quin és l’objectiu d’un museu sobre la pilota valenciana?
L’objectiu de qualsevol museu és mostrar o exposar els objectes que van pertànyer als nostres avantpassats i, d’alguna manera, açò ens proporciona dades de qui som i d’on venim, de les nostres arrels i la nostra cultura. Si tenim en compte que la pilota valenciana és única, això li dóna un valor afegit i una responsabilitat més gran. La pilota valenciana és nostra i com a tal l’hem de valorar, defendre i practicar, si es pot.
 

Altre dels panell de l'exposició. Fotografia: Ulisses Ortiz 

- Vos plantegeu obrir més museus, per exemple al cap i casal i a prop de Pelayo, com va suggerir Sebastià Giner quan el vam entrevistar?
Nosaltres no tenim cap mena de decisió al respecte. Si em preguntes què en pense d’això, et diré que pot haver-hi una seu principal, com ja està la del Genovés. Després es podrien fer seus o actuacions esporàdiques, com la itinerant. Per exemple, a Godelleta en la Foia de Bunyol o, Quart de les Valls al Camp de Morvedre, on hem col·laborat, existeixen sales dedicades al joc de pilota en la seua població. Això està bé. Per altra banda,a València es poden fer coses, clar que sí, com també a Castelló o Vila-real, Alacant o Sella. És qüestió de plantejar-ho.

- Com creu que la pilota podria arribar a més gent com a esport autòcton dels valencians?
Pel que respecta a la meua tasca,mitjançant el museu està arribant a un munt d’escolars, principalment. Pel que respecta als altres, també s’estan fent coses, però, la manera més ràpida d’arribar és mitjançant la televisió, però dignament, amb un bon projecte darrere, de promoció i, especialment, dignificació del jugador professional. Si un xaval veu al Genovés II, a Puchol II, a Soro III, a Moltó o Marrahí i sap qui és i què fa i, a més a més, veu que és una professió digna, possiblement alguns vulguen ser com ells. I, si afegim que aquestos jugadors solen ser grans persones, millor.

- Quin és l’estat actual de la pilota?
En general bo, si particularitzem, el món professional fatal, l’empresa fallida, sense televisió i depenent d’una sola persona i les administracions. L’escolar està millor que mai, està en les escoles, tal vegada  no com voldríem, però hi està. L’aficionat funciona per si mateix, ja que el jugador aficionat, com en qualsevol esport, el que vol és jugar i juga. Culturalment, que és el meu camp, fem moltes coses, encara que podrien fer-se’n moltes més. Però, el que queda d’any hi haurà algunes novetats.

- I com veu el futur del nostre esport?
Si s’arregla el món professional, bé. Ara, hi ha molta feina, no sols a nivell de dignificació del jugador, com he dit abans. A nivell d’instal·lacions estem molt lluny de qualsevol esport que vulga ser-ho. A nivell laboral, no cal ni dir-ho. A nivell federatiu, queda molta tasca a fer. A nivell dels mitjans de comunicació, no hi ha comparació, per exemple, amb la pilota basca, per afinitat. Crec que hi ha un gran treball a realitzar al món de la formació, escoles, instituts i universitats. Cal algun canvi estructural a fons.

- Què opina d’un projecte com el de PilotaViu?
Com a col·laborador que sóc, ho veig amb molt de futur, té molt a favor, per exemple, la immediatesa en les notícies, el gran avantatge de les xarxes socials... Per exemple, els resultats de les partides, tan simple com posar el resultat només acabe una partida, això no ho fa ningú més. Veig que hi ha sempre idees noves al voltant del projecte, i això li dóna més interès. Els vídeos divulgatius, els recursos didàctics, les entrevistes, una agenda completa, la presència de totes les modalitats, el programa de ràdio..., tot això fa que la gent s’interesse més per aquest esport. Ara, cal ajudar un projecte com aquest, uns col·laborem aportant informació, altres capital, tot és necessari, però, sobretot, l’equip que el formen.
 

David Sarasol mostra diferent material a l'exposició al poble de Castelló. Foto: Ulisses Ortiz

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article