Fem Pilota - Capçalera

‘La Pilota és lo més gran del món’

Julio Palau Lozano ‘Juliet d’Alginet’  Pilotari

Juliet, figura i cavaller de la pilota

Paco Durà.

Parlar de Juliet d´Alginet són paraules majors. Sense dubte, es tracta d´una icona de la pilota, davant la qual tothom es descobreix. Una figura summament respectada i representativa d´una època gloriosa per al nostre esport. I que tingué molt a vore amb una Renaixença per a la pilota, ja que arran de la seua aparició es van obrir nous trinquets, com a fruit de l´embranzida que el mestre d´Alginet va donar al nostre esport. I també, perquè poc anys després va coincidir en el temps amb una altra figura llegendària com Rovellet. I tots dos van donar molta glòria a la pilota.

Juliet fou una primeríssima figura, des de mitjan de la dècada dels quaranta a mitjan dels cinquanta. Després va compartir amb Rovellet la cúpula amb una dura i sana rivalitat entre ells, que fou la causa per la qual la gent omplira els trinquets.

Fins a l´aparició de Juliet, a partir del 1945, aproximadament, la pilota estava considerada com una afició poc recomanable, on només anaven els viciosos i els perduts. Canviar esta imatge no era gens fàcil. Però Juliet, que era per damunt de tot un cavaller, va aconseguir que el concepte de pilota associada al vici, agafara una altra orientació.

Juliet eixia sempre a la canxa amb extrema serietat i sempre exigia i s´exigia a si mateix, anar a per totes i donar espectacle. Eixa era la manera que tenia de protegir el seu prestigi i de respectar el públic. Mai consentia fer el ridícul. I bona prova d'açò fou quan en 1952 es plantà davant la Federació i es nega a disputar el I Campionat Nacional pels motius que ens explicarà a l’entrevista.

A més, tenia molt de mèrit ser el millor, per a un jugador que pràcticament no utilitzava massa l’esquerra i pràcticament només jugava amb la dreta per baix per culpa d’una forta lesió que tingué al colze. Però tot i això, es col·locava com ningú sempre en el lloc idoni per jugar la pilota amb la dreta per baix i carregar el joc a on el rival tenia el punt més feble.

Hui dia, encara quan entra en un trinquet, en dies assenyalats només, perquè ell no s´ha prodigat molt després de retirat, la gent sempre el rep dempeus i amb una forta ovació, un detall que es comenta per si sol. I malgrat tot, sempre el recordarem la mateixa imatge, vestit de forma austera, amb camisa blanca i espardenyes de careta de forma innegociable.

Ricard Sentandreu / PilotaVeu.

Hui, 9 de novembre del 2014, PilotaVeu compleix el seu primer mes des del seu naixement i el mestre Juliet compleix 89 anys rodejat dels seus familiars. És per això que ens desplaçàrem fins a Alginet per visitar Juliet a sa casa, amb la companyia del seu gran amic i etern rival Antonio Reig Ventura “Rovellet” per a realitzar-li la nostra entrevista que hui tenim el plaer de publicar.
 

Rovellet i Juliet junt a Ricard que els va mostrar PilotaVeu. Fotografia de Clare Setian
 
- Conta’ns com és el seu dia a dia.
He tingut molt de gust de la vida perquè sempre he estat molt bé, m’han operat dels ulls, i no m’he enterat quan m’han operat, com si no haguera entrat en l’hospital de bé que ho he passat. Ara em prenc 7 pastilles al dia, i jo crec que això no em fa res perquè estic millor que vull.
He sigut i encara continue sent molt mal dormidor i molt mal menjador. Jo no sé les vegades, quan ja era  fadrí i venia de jugar, perquè gana de menjar no en tenia mai, que agarrava el sopar que em feia ma mare, anava a casa un amic, li pegava dos mossos, bevia dos boques de cervesa i li’l donava a un amic.

- Com foren els seus inicis?
Als 5  anys ja anava a escola. Sempre portava en la butxaca una pilota de badana, i a l’entrar a l’escola em demanava el mestre la pilota i quan s’acabava la classe me la tornava. Vivia en un carrer on jugàvem sempre a la paret o a llargues. Ja de més majorets,  quan eixíem d’escola, no hi havia timbre per a marcar el final de les classes, i moltes vegades ens comboiàvem i en compte d’anar a l’escola, penjàvem la borsa en el primer taronger que hi havia i anàvem al trinquet, i quan calculàvem que ja era l’hora de finalitzar l’escola tornàvem cap a casa. Ni el mestre sabia que anàvem al trinquet ni en casa sabien que no anàvem a l’escola.
No he sigut mai bon estudiant, però sempre he fet bona lletra, el mestre agafava la meua lletra i els l’ensenyava als altres mestres, perquè observaren la lletra tan bonica que feia.

-Com eren els dies de partida?
Abans les combinacions tant de tren com d’autobús eren molt roïns, jo tenia sort que quan anava a jugar a Sueca, sempre hi havia algú amb qui tornar, però si anaves a jugar a Ondara t’havies d’alçar a les sis del matí, perquè sols hi havia un autobús que anava a Alacant que eixia a les set, i fins a les cinc de la vesprada no hi havia cap altre per a tornar. Arribaves a Ondara a les 9 o 9.30 i havies d’estar fins a les 18 de la vesprada passejant pel poble fins a l’hora de la partida, i moltes vegades s’acabava la partida i no podies tornar perquè ja no hi havia combinació, per tant t’havies de quedar a fer nit. 
 
Juliet al trinquet d'Alginet el 1948. Fotografia d'Ismael Latorre. Museu de la Pilota de Genovés
 
- Quin era el seu trinquet favorit?
Sempre hi ha tres o quatre trinquets on sols jugar més a gust, però no en tinc cap especial o favorit, això sí, el pitjor era el de Carlet, un trinquet molt mentider on la pilota, i sobretot el rebot, enganyava molt.

- Quines lesions ha tingut al llarg de la seua carrera?
Gràcies a Déu solament he tingut dos lesions fortes. La primera al muscle i la segona al colze, però totes dos es curaren gràcies a parar i anar al camp a treballar i a poc a poc va tornar tot al seu lloc, donant-li temps al temps, encara que després de la lesió del colze ja no li tirava per dalt. Dolor en la mà pràcticament no n’he tingut mai, abans de fer-me mal he parat tres o quatre dies i em feia banys d’aigua calenta. La meua mà... (efusiu) això era un cristall, de bonica i lluenta que la tenia sempre! Havia de tindre la mà tendra, ja que els mals de mà vénen quan tens alguna duresa.

- Ens conten que l’any 1952 fou el primer Campionat Nacional, per què vostè no el va disputar?
Eixe campionat no el vaig jugar perquè estava lesionat, dies abans d’organitzar-se el campionat vaig jugar una Partida a Vila-Real contra Tonino (Rovellet). En un moment donat es presentà un 15 molt bonic, me la dóna de bon braç i li tire i note que em vaig fer mal al colze, en el mateix punt li torne a tirar i em torne a ressentir i no vaig poder jugar més. El president de la Federació només volia que jugara, però jo no em sentia en condicions per rendir en eixe campionat i li vaig dir que em llançara al corral per a recuperar-me bé de la lesió. Eixe va ser el motiu pel qual no vaig participar. I vaig estar eixos tres o quatre mesos que va durar la competició sense jugar, anant a l’horta i recuperant-me de la lesió.

Què em diu de la rivalitat entre vostè i Rovellet?
Dins del trinquet, tots dos volíem guanyar i féiem tot el que estava en les nostres mans per a guanyar, però una vegada s’acabava la partida érem molt bons amics, hem fet una gran amistat que hui en dia encara continua, i cada vegada que ens veiem ens alegrem moltíssim, perquè han sigut moltes hores junts, tant dins com fora dels trinquets.
 

Juliet junt a Rovellet. Fotografia Museu de la Pilota de Genovés. 

-Ha jugat a una altra modalitat que no siga Escala i corda?
Sols una vegada, que jugarem una partida al raspall en l’antic trinquet el Zurdo de Gandia. Eixa dia el Zurdo posà entrada lliure i un entrepà, i jugàrem Rovellet i Bolo d’Oliva contra Ciscar de Piles i jo. Perdérem eixa partida, però recorde que Ciscar li va dir a Rovellet que es deixava guanyar perquè era ell, perquè si Ciscar haguera volgut els haguera guanyat ell sol. Però tant Rovellet com jo sols tréiem i jugàvem alguna pilota parada.

-Què pensa del raspall?
Mira, jo no he vist mai una partida de raspall, és una modalitat que no m’ha agradat massa, a més no teníem temps perquè solíem jugar quatre dies mínim a la setmana, per tant els dies que no jugàvem no teníem temps per anar als trinquets. Entre setmana jugava dia sí dia no, menys alguna setmana que jugava a Pelayo dissabte,  aleshores també  jugava el diumenge i així portaves a casa alguna pesseta més, ja que el diumenge era el millor dia per a jugar perquè els trinquets estaven més animats que la resta del dies i el jornal i les propines eren millors.

- Solien anar les dones al trinquet?
Per la part de la Marina sí que solien vindre dones, per allà per Benissa, Ondara... sí que anaven algunes xicones i en Carlet també aplegaren a anar algunes xiques, però generalment eren poques.

- I la seua dona?
No, ella sols ha vingut a vore’m quatre o cinc vegades.

- Sabem que te dos nets que estan jugant molt bé a pilota, li fa il·lusió que  juguen?
A mitges, perquè els fan jugar a tot, hui a raspall, demà a frontó...i jo el que vull és que juguen a escala i corda.

- Què li diria a un xiquet que comença a jugar a pilota?
El més important és que tinga afició, després ja va tot rodat, però el més important és això.

- Ens contaria alguna anècdota rellevant?
És difícil quedar-me i contar alguna anècdota, perquè per a mi en la Pilota tot han sigut glòries. Si he anat a jugar i sols he fet dos jocs és perquè no n’he pogut fer tres, i no és perquè no li tirara, sinó perquè no n’he pogut fer cap altre.

- Si tornara a nàixer seria pilotari?
Sí, sense cap dubte, la Pilota és ‘lo’ més gran del món, jo sols he fet dos coses en esta vida, anar al camp a treballar i jugar a pilota, eixes han sigut les meues dues passions.
 
Juliet jugant a Alginet el 1948. Fotografia: Ismael Latorre Mendoza. Museu de la Pilota Genovés
 
- Encara manté contacte amb la Pilota? 
Ja no isc de casa, si isc és perquè els meus fills em trauen de casa a pegar una volta per l’horta, i jo agafe una llegona i em recolze en ella, si veig una mala herba la lleve. Ara, si alguna volta vaig a vore alguna partida és al cap de les mil, i és per culpa del meu amic Rovellet, que és l’únic que em trau de casa per anar al trinquet.

- Com veu l’actualitat de la Pilota?
No li puc dir molt perquè no solc freqüentar els trinquets, i com en la TV no en fan estic desconnectat de la Pilota.

- Què li pareix la idea de PilotaVeu?
A mi em pareix una idea perfecta i molt bona, tot allò que siga per millorar  la pilota benvingut siga.
 

Juliet signant una pilota. Fotgrafia de Clare Setian
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article