elmusa

Dani: ‘En el 93 no començàvem la partida fins que acabava l’etapa del Tour’

Dani Pilotari

@MariaLopezJ_ / Benavites.

El carrer de la Torre el va veure fer les seues primeres pilotades i el trinquet de Borriana va servir d’escenari per al seu debut entre professionals, en 1993, justament l’any que se’n va anar a fer la mili. Allí va coincidir amb Kike Gutiérrez ̶ subcampió al Giro d’Itàlia del 2006 ̶ , qui l’acompanyaria més tard a comprar-se la seua primera bicicleta. El ciclisme, reconeix, és l’esport que l’ha complementat físicament i que l'ha ajudat a arribar a l’elit de l’escala i corda.

Dani Gómez (Benavites, 1974) s’acomiada ara de la pilota amb dos Circuits Bancaixa, dos Copes de la Diputació de València, tres Màsters, un Campionat del Món de Llargues i Joc Internacional i molts altres trofeus. No es considera el millor mitger de la història, com tampoc ho fa el seu ídol, Alejandro Valverde. Si se n’anara a disputar el Tour de França, té clar qui formaria el seu equip. Entre ells estaria Genovés II, de qui va ser gregari el 2012, abans d’entrar al quiròfan.

Tanmateix, l'1 d’abril de 2017 passarà a la història com el dia de l’última partida oficial de Dani de Benavites: “Vaig sentir un cúmul d’emocions. Per una banda, tristesa perquè hauria volgut arribar a la final i, per l'altra banda, content per la carrera que he completat. He disfrutat molt de la pilota”.
 

Dani al carrer de la Torre. Foto: Maria López.

Què hi ha d’aquell xiquet que va començar a jugar a pilota a Benavites?
(Respira) Són molts records. En este carrer de la Torre li vaig fer els primers colpets a aquella pilota de badana. Mon pare jugava ací a galotxa i em va inculcar l’afició. Junts anàvem als trinquets per a veure els professionals. En eixa època jugava Paco Cabanes ‘El Genovés’ i les graderies es plenaven de gom a gom. I sí, recorde que en este carrer jo ja m’imaginava de blanc mentre la pilota rebotava entre la paret de ma casa i la de la ‘tia Susi’, la meua veïna.

El primer record que tinc de tu és d’un matí que vingueres a casa per veure com estava el meu germà després de jugar. Sempre has lluitat per a crear afició entre els més menuts. Em costa veure’t com un fora de série, eixos detalls no els tenen les estreles…
És que jo no em considere cap fora de série. Ni molt menys una estrela! Açò és com si li pregunten a Alejandro Valverde si creu que és el millor ciclista del món. Ell dirà que ja és un privilegi que el comparen amb els més grans. Jo ja estic pagat d’entrar en eixe debat, encara que per a mi ell és el número 1 i no eixirà d’Espanya cap altre corredor com ell (riu). En el meu cas, crec que s’han vist millors mitgers que jo.
 

Ja han passat 24 anys des d’aquella primera partida de professionals a Borriana. Com recordes eixe dia?
Amb molta il·lusió. Jo sempre he volgut ser pilotari, mai he tingut una altra idea al cap que no fóra vestir-me de blanc. Si poguera anar enrere en el temps canviaria algunes coses, cuidaria més la meua preparació física. Des que treballe amb Toni Astorgano he rendit molt més, llàstima que abans la pilota no estava tan professionalitzada. Jo he conegut jugadors que eixien amb el cigarret a la boca, això ara seria descabellat. Però canviar altres decisions, com no haver jugat l’Individual, no. No em vaig veure amb condicions de fer el rebot o el dau i mantinc eixa postura.

Quins motius t’han portat a prendre esta decisió ara? 
No ha sigut una decisió de hui per a demà, sinó que ja feia uns mesos que contemplava eixa possibilitat perquè alguns dies arribava a casa molt cansat i veia que açò s’estava fent massa llarg. Així que vaig traslladar a ValNet la meua voluntat de posar fi a la meua trajectoria esportiva, volia acomiadar-me disputant la Lliga i mostrar un bon nivell en la màxima competició que hi ha per equips. També és veritat que amb el trasllat de la meua dona i la xiqueta a Barcelona tot es va precipitar. Crec, sincerament, que ara és el millor moment.
 

Tornarem a veure a les Valls un mitger com tu i un rest com Àlvaro?
Tant de bo n’apareguen, i de millors, però és complicat perquè este esport requerix moltes hores, molta afició i tècnicament és difícil jugar en un trinquet. Ací hi ha bons jugadors, jo sempre els recomane que vagen a veure partides, que es fixen en com es col·loca un professional. D’observar se n'aprèn moltíssim.

Se’n va un pilotari, es queda un ciclista

Dius que ja són molts anys en l’elit, però encara tens desfici si no puges la Rodana en bicicleta! Què has vist en el ciclisme que trobaves a faltar en la pilota?
És el meu segon esport. Vaig descobrir la bici farà vuit o deu anys i no saps com lamente no haver-la conegut abans. De xicotet tenia una lesió al genoll i gràcies al ciclisme va desaparèixer. A partir d'aquell moment vaig començar a eixir 2 o 3 dies a la setmana perquè notava que físicament em venia molt bé per a la meua preparació com a pilotari. Una anècdota: l'any que vaig debutar amb professionals va ser també el que me'n vaig anar a la mili. Allí vaig conèixer Kike Gutiérrez, qui m’acompanyà a comprar-me la primera bicicleta, i amb ell vaig anar per primera vegada en un cotxe de carrera. Amb la de BTT he fet algunes marxes, com la de Caudiel o la de Bronchales. Ara vull comprar-me la de carretera.
 

Eres un pilotari de clàssiques o t’identifiques més amb un corredor del Tour?
Sóc més de fons i continuïtat, de Giro, Tour i Volta. A més, com a espectador seguisc més este tipus de carrera. M’apunte quan pugen el Tourmalet, l'Aubisque, el Naranco, el Formigal… i puc estar hores i hores davant la tele. No lleve cap mèrit als guanyadors de clàssiques; de fet, mira el ‘Bala’, eixe ho guanya tot! (S’alça del sofà per a imitar com ataca Valverde agafat de baix del manillar)

Si te n’anares a disputar un Tour de França de pilota, quins serien els 7 jugadors que t’acompanyarien?
1- Pepe Mezquita: el meu confident.
2- Miguel de Petrer: gran amic i, a més, està fort en la bici, m’ajudaria en els ports.
3- Genovés II: és fisioterapeuta i ens vindria molt bé després d’una etapa dura.
4- León: és el Joaquín de la pilota, el bon humor que necessita un equip.
5- Sarasol II: director de carrera, és intel·ligència pura.
6- Toni Astorgano: de preparador físic. També fa bici.
7- Pere Roc II: de cuiner, ens ajudaria a recuperar forces.
 

Dani recorre amb la MTB sendes de la Calderona i la Serra d’Espadà. Fotos: Dani Gómez
 
I quines virtuts agafaries d’estos 7 corredors?
Alberto Contador: les garres.
Chris Froome: la regularitat.
Nairo Quintana:el fet de saber patir.
Alejandro Valverde: (pensa) d’este ho agafaria tot!
Peter Sagan: potència, velocitat… Està un poc boig, però m’encanta veure vídeos d’ell.
Miguel Indurain: si el Genovés és el Déu de la pilota, un líder, este és el Déu del ciclisme. Em quede amb tot d’ell, de fet, quan jugàvem al 93, no començava la partida fins que acabava l’etapa del Tour. És un mite i també ho hem viscut en la pilota.
Pedro Delgado: la personalitat, educació i capacitat de comunicar. És un fora de série!

Dani, un gregari de luxe

Has dit que Paco Cabanes era un líder, però tu també has fet de gregari del fill. En 2012, Genovés II torna al trinquet després de la lesió i recau altra vegada, havia d’entrar al quiròfan. Com et vas plantejar eixa partida perquè ell jugara còmode? (Semifinal: Genovés i Dani contra Soro III i Javi. Final: contra Àlvaro i Jesús).
José venia d’una lesió al colze i tenia el muscle també per a operar. Per dalt no podia colpejar bé. Imagina’t, un jugador que tècnicament era el número 1, molt complet amb les dos mans. Jo intentava quedar-me les pilotes que venien més altes o les deixava perquè anaren a rebot o a l’escala. En dos dies havia d’entrar al quiròfan. Recorde que quan vam guanyar es va posar a plorar, sentia satisfacció, però molta ràbia a la vegada.
 

Eixe mateix any, com a vigent campió del Bancaixa, tornes a formar equip amb Miguel de Petrer i també es lesiona. Com et vas rearmar psicològicament per a arribar a semifinals amb un jove Santi de suplent i per a guanyar la primera partida?
En aquell moment jo em trobava molt bé, sabia que el braç em funcionava bé i guanyàrem la primera semifinal a Pedreguer, va ser increïble. Després, a Massamagrell, perdérem, però ajustats, i ja en Pelayo, el trio d’Àlvaro ens va guanyar fàcilment. Dos per a tres en la Catedral és complicat… Semifinals n’he jugat moltíssimes, però finals, entre unes coses i altres (riu), poques.

La pilota fora de València

Vaig coincidir amb un amic teu a la Volta a Espanya, un dels millors pilotaris de tots els temps: Juan Martínez de Irujo. Explica-li a una persona que no tinga ni idea de les dos modalitats quines diferències hi ha entre la pilota valenciana i la basca.
La principal diferència és el pes: la nostra pilota pesa entre 45 i 50 grams i, la d’ells, 105g. Colpejar quasi el doble de pes i amb eixa força és bestial. Ara bé, açò provoca que la velocitat de la valenciana siga molt superior. Les instal·lacions també canvien: a escala i corda juguem al trinquet i ells al frontó.
 

Campió del Món de Llargues i Joc Internacional en l’any 2000 i Campió d’Europa de Llargues en 2001. Com es viu la pilota fora d’ací?
Fora de la Comunitat Valenciana no hi ha trinquets, es juga en un carrer o en un pàrquing  d’un centre comercial, on dibuixen unes línies al terra. No hi ha parets, no hi ha rebots, tens el sol de cara, és molt diferent. Amb la Selecció he participat dues o tres vegades, però són modalitats que no em criden molt l'atenció.

I anem acabant la partida… Pensaves que et retiraries sense una Copa Diputació i en vas guanyar dues consecutives, la segona amb dedicatòria especial per a la teua dona i la xiqueta que venia de camí. Ho tenies pensat o vas improvisar?
En les primeres no vaig tindre molta sort i jo em centrava més en la Lliga. Quan vaig guanyar la primera Copa tindria quasi 40 anys i en la segona, quan estava la meua dona embarassada, vaig pensar que seria un bon detall dedicar-la a les meues dos Maries. Des que tenim una xiqueta (s’emociona) ha canviat tot…

Test personal. Dani en 10 preguntes

1. Una cançó: Desde Cuando, tinc tots els discos d’Alejandro Sanz.
2. Un consell: El que sempre m’han donat a mi i donaré a la meua filla, que amb educació i respecte es pot arribar a tots els llocs.
3. Què et fa rabiar? Llegir notícies relacionades amb el patiment dels xiquets.
4. Un punt dèbil: Tinc la mania de mossegar-me les ungles.
5. Una ciutat: Per a viure, València. Per a visitar, Nova York.
6. El teu pitjor malson: Que li facen mal a la meua família.
7. L’última vegada que vas plorar d’alegria: Quan va nàixer Maria.
8. Un desig per a esta nova etapa: Només demane salut, ser feliç amb elles i comprar-me la bicicleta de carretera! (Riu)
9. Benavites o Cocentaina? I Barcelona? Sempre Benavites. I m’agrada més Madrid 
10. Vull que em recorden com un pilotari… que ha fet disfrutar la gent que m’ha vist jugar, i també com un cavaller.
 

La pilota trobarà a faltar Dani de Benavites. Foto: Maria López.
 

Dani tanca la porta del trinquet, però n’obri una altra: la del temps. Temps per a disfrutar de la seua família, dels  amics que sempre li han donat suport i també per a fer kilòmetres amb eixa nova bici de carretera que està a punt d'arribar. Gràcies per tantíssima amabilitat, a casa et recordarem com un cavaller, com tu vols, però també seràs el mitger que va fer història, tot i que no tragues pit.

Esta entrevista ha estat publicada en el blog de Maria López Jorge: BLOG DE MARIA LÓPEZ JORGE.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article