elmusa

'Al veure l'entrada del Trinquet de Carlet tapiada...Se’m cau el món damunt'

Jose Ortuño Signes, "Xatet II de Carlet"  Pilotari

El Xatet II de Carlet, mite i representant d’una nissaga cèlebre de la Ribera 

Paco Durà.


Parlar del Xatet II de Carlet suposa estar davant d’una figura emblemàtica de la pilota dels anys setanta, vuitanta i noranta del segle passat. Número u indiscutible com a mitger, almenys, al llarg de vint anys i un jugador modèlic en tots els sentits. Com a pilotaire, molt tècnic i amb molta solvència. Com a esportista, noble i sempre seriós i de conducta recta. I, com a persona, mai he escoltat ningú parlar mal d’ell en cap sentit. I prova de tot açò és que hui en dia, quan apareix per algun trinquet, sempre tothom el recorda amb estima i se li obrin totes les portes perquè ha anat deixant sempre un bon record. Tot un mite.

El “Xele”, com familiarment i entre els companys i aficionats més propers se’l coneix, ha sigut un digne representant d’una nissaga i d’una família molt vinculada a la pilota. El seu avi, Antoni el Suret, era el trinqueter de Carlet, on son pare, el Xato de Carlet, arribà a ser un dels millors mitgers de la seua època, dels anys cinquanta i seixanta, junt amb altres gran figures com Mora i Ruiz, entre d’altres. I sa mare era filla d’Antoni el Suret i germana de jugadors tan importants com Suret I i Suret II.
Per tant, és lògic pensar que la infantessa (va nàixer en 1955) la va passar en bona mesura al trinquet de Carlet, regentat pel seu avi. Per això, prompte va vestir de blanc i es va convertir en una gran revelació de la mà del seu oncle, Suret I, amb qui va guanyar el primer Campionat Professional, en 1972, junt a Ruiz. Una competició equivalent al Circuit Professional d’ara, que ningú no ha guanyat mai a una edat tan primerenca com el Xatet II: als 17 anys. Després la va tornar a guanyar jugant de mitger amb Llopis i Machí en 1977 i, en 1982, amb Eusebio i Machí.

A diari s’enfrontava a figures tan importants com Eusebio i el Genovés. Ningú no podia dubtar que aquell mitger era el millor, així com també diferent per les seues característiques tècniques. Sempre es preparava el quinze buscant les caretes o el punt dèbil del rival per rematar després a la segona o tercera pilotada. I també tenia molt habilitat per traure la pilota per dalt del cap, pegada a la muralla. Molt valorat per la seua regularitat, ha sigut un número u i ha presentat un perfil com el qual ara no en tenim cap.


Xatet II a Pelayo- 1981- Arxiu Xatet II
 
Blai Signes / Carlet. 

Hui, tenim el plaer d’entrevistar, a Carlet, a un dels mitgers més importants que han xafat les lloses de qualsevol trinquet. Parlem de Jose Ortuño Signes, el Xatet II de Carlet.

-        Sabem que has nascut i criat de menut en un ambient familiar vinculat directament amb el món de la pilota. Com foren els teus inicis? A quina edat començares a jugar de blanc? Recordes la primera partida?
Els meus inicis foren molt fàcils, concretament, pel que has dit. Des de menut m’ajudaren tots, el meu iaio que era trinqueter de Carlet, mon pare el Xato de Carlet i els meus oncles, Suret I i Suret II. En eixe sentit, he tingut molta sort perquè sempre he estat envoltat a casa de gent que sabia molt de pilota.
 
Recorde que la primera partida de blanc va ser de juvenil, a l’edat de 14 anys, i com a professional vaig jugar la primera partida als 16 anys al Trinquet de Sueca davant d’Eusebio.
 
-        Podries concretar els consells més valuosos que vas rebre del teu entorn familiar per tal d’ésser un bon jugador de pilota?
El consell més especial que vaig rebre de mon pare i mon tio Antonio (Suret I), i que ja el veia jo quan jugaven ells a pilota, era que hi ha que donar exemple dins del trinquet i respectar l’afició.
 

-        Dins del conjunt de mitgers que has conegut, quins destacaries i per què?
La veritat és que jo sóc un enamorat dels mitgers antics. Vaig tindre la sort de veure’ls i, també, més tard, de jugar amb molts d’ells, encara que ja no estaven en la seua època de plenitud física. Sempre he tingut devoció per mon pare (el Xato de Carlet), però, a més, per Ruiz, el Xato de Museros i el Gat I. Estic enamorat de com jugaven, cadascú d’ells tenia un estil propi, però tots ells eren figures de la pilota.
 
-        Quines diferències consideres que existeixen entre els mitgers que has conegut i els mitgers de l’actualitat?
La principal diferència que note és que abans es buscava el quinze de més maneres que ara. Cada mitger dels d’abans tenia una manera de jugar i, tenint molt en compte el braç que tenia, buscava el quinze d’una manera o altra. Ara, en canvi, veig, en general, no sols en els mitgers, sinó també en els escaleters, una manera de jugar a pilota més monòtona. Tal vegada pot deure’s al fet que ara les pilotes boten més i a la manera d’ara d’arreglar-se les mans... Poden influir diverses coses.

-        Entre els escaleters, a qui destacaries?
Jo vaig tocar, per dir-ho d’alguna manera, dues èpoques distintes. Eusebio era anterior a mi, però he jugat moltes partides amb ell, tant a favor com en contra. Després vingué l’època del Genovés, que ha sigut la figura en tots els sentits, amb qui vaig jugar també moltíssimes partides, primer com a mitger en l’equip contrari i, ja de més major, jugàrem junts també moltes partides. Però, a banda d’ells dos, jo destacaria molts escaleters per la manera tan bonica i elegant de jugar que tenien, sobretot mon tio Suret I, però també Llopis, Soro I, etc. Eren jugadors anteriors a la meua època als quals jo he vist jugar i amb els quals després he jugat i t’adonaves de com de grans professionals eren. I, com no, no puc oblidar-me del Rovellet. M’hauria encantant poder veure’l jugar en la seua època de plenitud, encara que l’he vist jugar i he jugat amb ell i, malgrat ja ser major, jugava moltíssim a pilota. No puc imaginar-me el que jugaria de més jove, tant pel que li he vist jo fer com pels comentaris que he escoltat, sobretot, a mon tio Antonio i a mon pare. Es veu que era la conjunció perfecta entre potència i tècnica.
 
-        En quins trinquets has jugat més a gust?
Si he de dir la veritat, en tots! Tenia debilitat per la zona de la Marina per com tractava l’afició als pilotaris. Ja en l’època de mon pare, quan els mitjans de transport no eren els d’ara, els aficionats esperaven els pilotaris, per exemple, a l’estació de tren de Dènia per portar-los al poble on havien de jugar i si tenien més d’una partida en la mateixa setmana per allà, els oferien sa casa per quedar-se a dormir. També he jugat molt a gust en el Trinquet de Borriana; en el de Massamagrell, on recorde quedar-me sempre després de la partida a raonar amb el Tio Pena perquè era un trinqueter que gaudia moltíssim de la pilota; al Trinquet de Pelayo, on també anava molt a gust... Te’ls nomenaria tots perquè m’encantava jugar a pilota i gaudia jugant fora on fora. I, per les meues característiques, on més a gust jugava era a Carlet perquè és el trinquet on m’he ensenyat a jugar a pilota.
 

Xatet II a Tavernes de la Valldigna. Fotografia: FPV
 
-        Tingueres al llarg de la teua carrera lesions importants?
Sí, vaig tindre dues lesions fortes. Una fou a la mà i m’hagueren d’operar i l’altra, una tendinitis prou forta. Entre les dues lesions estaria, en total, uns 6 mesos parat.
 
-        Quina opinió tens del pes de les pilotes? I de les galeries prohibides? Creus que açò guarda alguna relació amb la possibilitat de patir més lesions?
Jo vaig tocar una època on primer jugàvem amb pilotes de 42 grams i després vaig arribar a jugar amb pilotes de 49-50 grams. Per a mi, quan més pesa la pilota no és millor, crec que ha de tindre un pes que s’adeqüe a la majoria dels pilotaris. Hi haurà pilotaris que no suporten una pilota de 50 grams, ompli massa la mà i crec que, a la llarga, una pilota tan pesada perjudica el pilotari, ja que pot causar lesions en les mans i també en els braços.
 
I jugar per dalt corda amb galeries prohibides sempre em pareix que és lesiu per als jugadors. La prova està en el fet que últimament hi ha molts lesionats i no són lesions de parar una o dues setmanetes, són lesions de mesos. Les partides es fan molt pesades per als pilotaris
 
-        Si tornares a nàixer, series pilotari?
Per descomptat que sí! Quan u té afició per una cosa i fa el que més li agrada sempre està agraït i feliç.
 
-        Què li diries a un xiquet que comença a jugar a pilota?
El primer que ha de tindre és afició per la pilota i estimar-la. Després, que tinga ganes de superar-se dia a dia i que intente sempre arribar al seu límit com a pilotari.
 
-        De les partides que has jugat, quines destacaries pel bon record que encara guardes d’elles? I dels molts trofeus i premis, quins destacaries?
He jugat una immensitat de partides. Personalment, guarde un molt bon record de la primera partida que vaig jugar amb mon tio (Suret I) i mon pare (el Xato de Carlet) junts, jo de punter ben jovenet, a Alzira. Eixa partida mai se m’oblidarà.
 
També guarde un bon record dels 3 desafiaments del Tio Català al Trinquet de Borriana, on guanyàrem pel tipus de repte que suposaven, ja que la primera pilotada de cada quinze la feia un aficionat (el Tio Català). Jo jugava de mitger, el nostre tio Antonio (Suret I) jugava de reboter i, a la punta, Gómez, contra Eusebio amb el Gat I la primera partida, Eusebio i Vicentico en la segon partida i l’última contra Eusebio i el Roget de Riola. En aquella època foren un boom eixes partides.
 
Dels trofeus i premis que he guanyat, destacaria el que vaig guanyar de ben jovenet jugant de punter amb mon tio Antonio el Suret I i Ruiz. Guanyàrem en 1972 el que ara es coneix com a Circuit Professional.

 

Eusebio, Xatet II i Pepet a Pelayo, amb Víctor Iñurria, arxiu Iñurria
 
-        A casa mon pare i mon tio Antonio (Suret I), han contat també moltes anècdotes divertides sobre pilota. Recordes alguna en especial?
Recorde una vegada, als 14 o 15 anys, que havia de jugar una partida al Trinquet de Bétera. M’acompanyava el iaio Antonio. Agafàrem el trenet a Carlet i havíem de fer transbordament a València. Però el tren, a uns pocs kilòmetres d’arribar a Picanya, es va avariar. Estiguérem esperant molt de temps i com per l’hora que era segur que arribaria tard a la partida, el iaio em digué que agafara la maleteta de la pilota i arrancarà a córrer pel costat de les vies del tren fins arribar a Picanya i que allí agafara un taxi. Quan ja portava 1 kilòmetre corrent, resulta que ja havien pogut solucionar l’avaria del tren i m’avançà. Quan el tren s’aturà en l’estació de Picanya, el maquinista i el cap de l’estació volien moure de seguida, però el iaio se les va enginyar per convèncer-los que havien d’esperar-me. Al poc, vaig arribar i vaig poder pujar al tren. Arribàrem un poquet tard a Bétera, però vaig poder jugar la partida.
 
-        El moment actual que viu la pilota, quina opinió et mereix? Quines innovacions consideres que s’haurien de donar perquè la pilota es rellançarà i tinguera més vitalitat?
No és un bon moment el que està vivint la pilota valenciana. Motius? Deuen ser diversos. Un d’ells és que no està prou expandida i hi ha molta gent valenciana que no la coneix. Hauria d’estar molt més reconeguda per la majoria de la gent. Caldria que les institucions públiques també ajudaren més. I un altre motiu pareix que és la manca de patrocinadors, sense els quals el món professional no pot tirar endavant, haurien d’haver-ne més. A partir d’aquestes millores tot aniria millor.
 
-        Quina opinió tens de la situació actual del Trinquet de Carlet?
En una paraula? Nefasta!  De veure el trinquet ple de gom a gom durant les partides de festes i, durant l’any, l’afició sempre esperant eixes partides a veure ara l'entrada del Trinquet  de Carlet tapiada...  Se’m cau el món damunt... 
 
-        Sols anar a veure alguna partida als trinquets?
Vaig a alguna partida, molt menys del que hauria d’anar. Alguna vegada vaig a Guadassuar, o si fan algun homenatge a algun company sempre intente anar. I a la premsa tots els dies sempre llig les noticies sobre pilota. 
 
-        Quina opinió tens sobre Pilotaveu?
Aquestes iniciatives són el que cal per fer reviscolar la pilota. Perquè la gent entre en contacte amb el món de la pilota i cada vegada puguen haver-hi més aficionats.
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article